La maledicció dels Palmisano: guerres, amors i flors!

Rafel Nadal al Club de lectura d ela Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero

El 15 de setembre de 2015 a dos quarts de vuit del vespre assistia a la primera de les cinc sessions del curs "La Personalitat Resilient", formació interna de la meva entitat; poca estona després a casa vam celebrar el setzè aniversari de la meva filla gran.

Aquests van ser els dos motius pels quals no vaig assistir a la presentació que aquell mateix vespre es va fer de "La maledicció dels Palmisano" (Columna, 2015) de Rafel Nadal. Sí que hi va assistir la meva mare, qui es va endur el llibre dedicat d'en Rafel Nadal; un llibre dedicat no és un llibre qualsevol, doncs la dedicatòria el personalitza de per vida, especialment si aquesta ha estat feta de puny i lletra pel mateix autor en viu i en directe, a petició del futur lector!

Cada llibre és una aventura, i no em refereixo només a la que podem llegir negre sobre blanc entre les seves pàgines, sinó a les circumstàncies i fets que vivim els lectors mentre el llegim! La meva amb "La maledicció dels Palmisano" no va començar a mitjans setembre de l'any passat, sinó fa tot just uns dies, la vigília de la nit de Sant Joan.

A la meva mare no només li vaig demanar si ens podia deixar algunes maletes pel petit viatge a Mallorca que faríem amb la Girona Banda Band, on tres cinquenes parts de la meva família hi toquen, també li vaig demanar aquest llibre!

Un viatge dins un viatge!
El viatge a Mallorca m'ha transportat a la Itàlia d'entre guerres. Entre Llucmajor i Sóller, Palma, Valldemossa i les platges de la Colònia Sant Jordi he viatjat a l'imaginari Bellorotondo, alter ego Locorotondo, si és que els pobles tenen ego, a Bari, Matera, Altamuro i tants altres indrets de la regió de Pulla, el taló de la bota que forma la península itàlica. Rafel Nadal en descriu el paisatge en pau, el paisatge en guerra, amb generoses i minucioses descripcions que t'hi transporten, i fins i tot et fan sentir l'olor de les flors del jardí de les flors blanques de la nonna Angela.

Rafel Nadal ressegueix a "La maledicció dels Palmisano" les ferides i cicatrius d'uns personatges abocats a l'infortuni, a la maledicció, però que lluiten contra el destí alhora que contra la pròpia condició humana, tantes vegades tan deshumanitzada, llavor del mal, sembrat de guerres! Però la guerra, les guerres i el període de pau d'entre mig són tan sols l'escenari en el que es desencadenen les passions i les emocions, on l'amor, l'odi, l'enveja i l'amistat prenen cos i forma i donen vida a les vides dels múltiples personatges que apareixen a la novel·la, personatges que lluny de ser planers i uniformes, es transformen amb el curs dels esdeveniments.

Impossible no deixar-se captivar per la força de la Donata i la determinació d'en Vitoantonio, dos personatges que omplen la novel·la, sense mencionar-la ni un moment, de resiliència. I són més els personatges que t'atrapen: la fermesa de la nonna Angela, la bonhomia del doctor Ricciardi, la independència de la Giovanna, l'astúcia d'en Franco Convertini o la lluita d'en Salvatore...

Ahir, dimecres 29 de juny de 2016, pocs minuts abans de les cinc de la tarda vaig acabar el llibre i dues hores més tard compartia l'experiència de llegir-lo amb la sessió oberta del Club de lectura de la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter amb el propi autor, Rafel Nadal: entre tots vam parlar de guerres, vam parlar d'amors, vam parlar de flors!

Cada llibre és més que una aventura, la que escriu l'autor, i l'aventura de llegir-lo! Si encara no ho heu fet us animo que us aventureu a la lectura d'aquestes aventures i desventures que Rafel Nadal relata a "La maledicció dels Palmisano"!