El darrer petó, sobre la pell freda

L'Anna, més que una amiga, era quasi una germana...

Com aquests dies de primavera, que al matí fa bo i a la tarda descarrega amb força, la mort es va precipitar ahir a la nit sobre el teu cos malalt, Anna...

I sí, diuen que després de la tempesta ve la calma, i així sol ser, però nosaltres encara trigarem un xic a trobar-la, la calma, per més que insistissis, com si encara et sentís, que per tu millor alcem copes de cava enlloc de vessar llàgrimes, que és el que fem.

El darrer petó, sobre la teva pell freda, amb el pas del temps esdevindrà el més càlid que t'he fet mai, però caldrà que passi com a mínim aquesta impetuosa primavera que se t'ha endut, a la flor de la vida.

Avui et plorem, Anna, perquè et trobem a faltar; no ens ho tinguis en compte, que ja brindarem per tu, Anna, quan et trobem a faltar demà...

Un petó, bonica... descansa en Pau.