dimecres, 16 de desembre del 2015

La pel·lícula del procés


Els independentistes creien viure, veure en el procés, una pel·lícula heroica, al més pur estil Brave Heart!

Entre el 27S i abans de la primera votació del debat d'investidura el gènere va virar cap a la comèdia romàtica, amb els típics estira i arronsa argumentals, amb incursions al gènere de les "road movies" i amb una històrica rebolcada amb l'aprovació de la declaració de desconnexió, prèvia a la primera, però encara salvable, crisi de debò.

Amb la segona votació la pel·lícula va prendre un caire més melodramàtic tenyint la comèdia romàntica de setmanes enrere al drama romàntic de finals de novembre i principis de desembre, farcit de retrets, d'escenes de pluja tardoral i de confessions a peu de barra a glops de whisky, ratafia, garnatxa o moscatell...

Si, com cada vegada més gent assegura i aquests darrers die sembla, finalment hi ha un acord d'investidura entre Junts pel Sí i la CUP recuperarem la comèdia romàntica, més avesada a finals feliços, tot i que aquest acord també pot esdevenir un final aparentment feliç, però deixant un desenllaç obert i incert, d'aquells que et deixen un gust amarg a la sortida del cinema i, encara pitjor, albiren segona part!

És clar que des de la perspectiva dels no independentistes la pel·lícula del procés més aviat sembla un thriller o, per segons qui, una pel·lícula de terror!

És clar que per moments, com ara que estem en plena campanya electoral de les eleccions generals del 20D, la pel·lícula sembla un vodevil, una comèdia d'embolics al més pur estil espanyol, malgrat els 8 cognoms siguin catalans!

Ni tot el cinema és art, ni tota la política pedagogia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada