Córrer més enllà del passeig

Des de primera hora del matí, quan el sol despunta per Palamós i comença a irradiar el dia, fins entrada la nit, quan el clar de lluna, en cas d'haver-hi, es reflecteix al mar, el passeig de Sant Antoni de Calonge, també el de Palamós, és un formigueig constant d'anar i venir de gent.

Part de la fauna que hi transita són "runners", gent que fa "footing", que es deia abans, o que córrer, com m'agrada dir a mi. A primera hora del matí, quan comença a clarejar, se'n veuen pocs, aleshores hi ha més gent que camina, especialment gent gran, cada vegada més (ben) equipats amb roba (tècnica) d'esport.

Els "runners" a mesura que el dia avança van envaint el passeig, alguns arrossegant la seva ànima, d'altres arrossegant un gos (o bé el gos els arrossega a ells?) i fins i tot n'hi ha que arrosseguen part de la família estirant un cotxet, se suposa que amb una dolça criatura a dins; són sobretot pares que cerquen la forma de conciliar la seva vida personal i la familiar, alhora que permeten un moment de treva a la mare, a qui imagino dormint per fi plàcidament sense criatures (fill i marit).

L'altre dia, però, vaig veure una mare que arrossegava la seva "prole" a la seva activitat matutina d'anar a córrer: mentre ella activava l'aplicació del seu telèfon mòbil per a registrar la gesta, la seva filla gran, vestida i calçada també per a fer gambades, vigilava de prop els dos fills petits, bessons i encara amb el coixí marcat als cabells, que escalfaven els motors dels patinets amb els que acompanyarien la mare i la germana al llarg del passeig. Esquivar-los va ser tota una proesa!

El matí és l'hora punta dels "runners", tot i que al llarg del dia van passeig amunt, passeig avall sortejant la resta de passejants: ciclistes, mainada amb patins i patinets, famílies que fan via cap a la platja, gent gran que passeja, noietes que llueixen i jovenets que se les miren.

Jo també corro pel passeig, estirant-lo com un xiclet des de Torre Valentina fins a la punta del port de Palamós, però ja fa un parell d'anys que el passeig és la pista d'enlairament i d'aterratge de la meva soferta, però constant, activitat esportiva.

Hi ha dies que faig via cap a Calonge, passant per la vorera, i torno a Sant Antoni per camins de carro (ara en diem vies verdes, o pistes), passant entre camps de blat, ja segats, de blat de moro, ben regats, i alguna vinya...

També transito per l'interior de Palamós, per un camí asfaltat que hi ha rere el camp de futbol que hi ha rere el camp de futbol municipal, i fins i tot algun dia arribo fins a La Fosca per tornar pel port de Palamós...

Per aquests altres camins el trànsit de gent, també el rodat, és més escàs i més fluid i córrer esdevé una activitat quasi íntima...

Per aquests camins d'interior, al contrari que al passeig, quan esporàdicament em creuo amb un altre corredor la salutació, esbufegant jo, no només és inevitable, també té un punt de complicitat i resulta encoratjadora; al passeig, més que córrer hauria d'anar saludant a tothom a tort i a dret!