La millor manera de no fer un retret és, simplement, no fer-lo! Fer-lo i després negar-lo és tan poc efectiu, i poc elegant, com afirmar no ser racista i després deixar anar un comentari racista.
Si l'Ajuntament de Sarrià de Ter no volia fer cap retret al de Sant Julià de Ramis se'ls podria haver estalviat a l'escrit que va fer públic el passat divendres 10 de juny, "Argumentació de la decisió de no permetre l’abonament a la piscina municipal a les persones no empadronades en el nostre municipi", en el que a banda d'explicar el motiu pel qual els no empadronats a Sarrià de Ter no poden fer-se l'abonament a la piscina municipal, hi afegia alguns retrets:
"Si una part col·labora i l’altre no, no existeix cap conveni. Parlava [l'Ajuntament de Sant Julià, en un comunicat que va eliminar] de la cessió mútua d’espais sempre que una part o l’altre els pugues necessitar. Fins la present temporada l’Ajuntament de Sarrià de Ter l’havia complert, per exemple amb l’accés a la piscina. No era així per part de Sant Julià de Ramis. Per exemple, la negativa de cedir unes hores del pavelló de Sant Julià de Ramis al Club Patinatge Sarrià de Ter va comportar que aquesta entitat hagués d’organitzar entrenaments durant anys a Bàscara, Campdevànol, Palol, Canet d’Adri, Cervià de Ter... Més enllà dels inconvenients per les famílies, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va haver de cobrir costos del lloguer d’instal·lacions. A l’inici de la present temporada es va tornar a intentar, i la resposta va tornar a ser negativa. Fins i tot la resta d’entitats esportives de Sarrià de Ter mitjançant el Consell Esportiu varen modificar horaris i dies d’entrenament per deixar dues franges d’hores lliures amb el pavelló de Sarrià de Ter buit. La idea era oferir-lo a les entitats de Sant Julià per tal de que quedés buit el seu i hi poguessin anar les patinadores. Tampoc es va acceptar des de Sant Julià. Va desembocar amb el canvi de nom del club per Club Patinatge Sarrià Cervià i amb la signatura d’un acord entre el nostre ajuntament i el de Cervià de Ter per tal de poder utilitzar el seu pavelló sense haver de pagar-ne cap lloguer."
És probable que no li falti raó a l'Ajuntament de Sarrià de Ter en tot el que exposa, però, què té a veure tota aquesta qüestió amb l'abonament de la piscina? Embolicant-hi aquests arguments sembla que, a banda dels motius lògics i raonables (nombre més que suficient d'abonaments de Sarrià de Ter, amb el risc de sobreocupació de la piscina), l'Ajuntament de Sarrià de Ter en tingui d'altres, més institucionals que tècnics, per acabar de prendre la decisió. I de poc serveix fer el retret per després voler-lo negar, també al mateix escrit de l'Ajuntament de Sarrià de Ter:
"Però no volem que això sigui un escrit de retrets. En tot cas, sí volem fer evident que si algú ha trencat el conveni i provocat pèrdues econòmiques a l’altre, no hem estat nosaltres com se’ns acusa. Que cadascú assumeixi les responsabilitats que calguin segons les seves decisions.
Tot i això, quedi clar que el fet de limitar l’accés a la piscina no es com a resposta a les negatives de Sant Julià en altres punts on no ens hem trobat."
L'origen d'aquest conflicte institucional, però, no és l'escrit de cap dels dos ajuntaments, sinó la resposta que el regidor d'Esports de Sarrià de Ter va fer a una veïna de Sant Julià de Ramis que li va demanar explicacions per la decisió presa; en aquella resposta, feta per correu electrònic i que, pel seu caràcter privat, no reproduiré, el regidor ja parlava de l'incompliment d'un acord per part de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i la convidava a demanar explicacions al seu ajuntament.
La veïna així va fer-ho, fent arribar la resposta del regidor de Sarrià de Ter a un grup municipal (a l'oposició) i al govern de Sant Julià de Ramis, que naturalment va reaccionar i va començar l'escalada de retrets...
No sé si en la seva resposta el regidor d'Esports de Sarrià de Ter va mesurar prou bé les seves paraules i les conseqüències que podrien tenir (ja ho sabem, allò de ser esclaus de les nostres parauales i amos dels nostres silencis), doncs els retrets que en aquell correu va fer a l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis van acabar arribant a l'ajuntament veí...
Als respectius alcaldes, del mateix color polític, se'ls gira feina... El més greu de tot plegat és que al final qui paga els plats trencats dels retrets, les desavinences i els incompliments d'acords presos siguin les entitats i els veïns d'ambdós pobles; aquest sí és l'únic retret que es poden fer ambdós ajuntaments... I en comptes d'escrits públics i publicats, si us plau ho resolguin amb una reunió dels dos governs a porta tancada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada