Ni Mas ni Març!

Com el gol d'Iniesta a Stamford Brigde l'acord d'investidura entre Junts pel Sí i la CUP es va produir in extremis, a darrera hora, quasi ja als minuts de descompte!

L'acord entre les parts suposa un cost per totes i cadascuna d'elles, doncs cada una ha hagut de renunciar a quelcom, però és evident que també reporta beneficis, entre ells el cost del desacord.

Pel que fa al cost de l'acord el més important i visible és la renúncia del president Mas a ser re investit, un cost polític i personal que més enllà de la lectura del sacrifici (que ho és), també és una retirada a temps, quelcom meritori que no tothom sap fer.

A canvi CDC manté la presidència del govern i el lideratge del procés, neutralitza políticament la CUP i evita una possible envestida electoral d'ERC, alhora que guanya temps i guanya el seu principal actiu (Artur Mas) per refundar-se com a partit. I des de la perspectiva de Junts pel Sí i el procés, es guanya estabilitat parlamentària i s'impulsa el procés.

Un altre cost important de l'acord és el de la CUP, un cost sobretot polític, precedit pel desgast d'aquestes darreres setmanes, i que a ulls del comunicat de l'acord s'aproxima a la claudicació a canvi del cap del president Mas, el seu principal benefici.

El cost polític és una subordinació a la voluntat de Junts pel Sí, que el president Mas va fer visible amb la metàfora de la paella pel mànec, que fins ara tenia la CUP i ara la té Junts pel Sí, que tindrà dos diputats cupaires a disposició; uns diran que infiltrats, d'altres segrestats...

Evitant les eleccions al març la CUP també s'estalvia un més que previsible càstig electoral (el polític ja li ha propinat Junts pel Sí amb l'acord) tot i que veurem com gestionen ara aquesta nova situació. El cost de la CUP també és personal en la mesura que hi haurà canvis de diputats amb dues renúncies, que inevitablement seran els assenyalats o, com diuen els cupaires, les assenyalades!

Hi ha hagut sacrificis per ambdues parts, però mentre el sacrifici del president Mas el dignifica, el sacrifici de la CUP els castiga!

Si s'ha produït l'acord és perquè el balanç cost - benefici resultava positiu pels interessos particulars i generals de cada una de les parts implicades, doncs el cost del desacord era superior i el benefici incert. De fet els únics a qui semblava beneficiar una nova convocatòria electoral era a ERC, per la possibilitat de liderar el procés, i a Catalunya Sí que es Pot, o Podemos, per la possibilitat de guanyar l'espai polític que el 27S no van tenir.

L'acord també té derivades també a nivell estatal; de fet penso que el 20D també ha influït molt en l'acord in extremis, doncs els seus resultats han permès dibuixar possibles escenaris que no beneficiaven gens ni CDC ni la CUP; el cost del desacord també representava un risc pel procés, en la mesura que podia donar ales a un possible acord d'esquerres a nivell estatal, i potser retrocedir una o dues pantalles i tornar al dret a decidir.

L'acord, en canvi, afavoreix la investidura de Mariano Rajoy, permetent així la continuïtat de les polaritats nacionalment enfrontades entre els governs català i espanyol. L'acord talla les ales a Pedro Sánchez, ara sí, més que mai, un àngel caigut...

El gol d'Inesta a Stamford Bridge no va donar cap títol, va servir per evitar caure eliminats i accedir a la final, que sí, es va guanyar! L'acord tampoc dóna la independència, però permet seguir jugant...

Ara Junts pel Sí (amb la CUP) comanda un govern disposat a tirar endavant un full de ruta, acompanyat d'una declaració de desconnexió, que ens ha de conduir cap a la independència de Catalunya.

Aquest és un partit que encara s'ha de jugar i el xiulet tot just va sonar ahir...