Albert Ballesta, somrient, alcalde per sorpresa... de molts! Foto: Agustí Ensesa |
Ella no ho sabia però resulta que era l'escollida, la princesa (per sorpresa!) d'un petit principat europeu, Genovia! La pel·lícula, produïda per Disney, explica el procés de transformació d'una adolescent americana en tota una princesa! Tota una metamorfosi!
Com ella ell tampoc ho sabia però va resultar ser l'escollit, el president per sorpresa de tots i tothom, ell inclòs!
I com ells, ell tampoc ho sabia però resulta que un bon dia el sorprenent president li va dir que ell era l'escollit, per ell mateix, per substituir-lo a l'alcaldia que havia deixat vacant i va cantar-li a cau d'orella "m'hauràs de substituir d'ara endavant", però no al carrer dels Torrats, sinó un xic més enllà, a la Plaça del Vi!
Aquestes darreres setmanes a la política catalana i a la gironina veiem coses que no havíem vist mai: que el número 3 de la candidatura per Girona sigui president de la Generalitat, quan normalment el candidat a president sol ser el cap de llista per Barcelona... És clar que en aquest cas el presidenciable no era el cap de llista, sinó el número 3, de la candidatura per Barcelona! I de retruc hem vist com el número 19 de la candidatura de CiU a les municipals de Girona finalment en serà l'alcalde!
Legal? Sí, és totalment legal, conforme a la llei, i si es pot fer i efectivament es fa és perquè la llei ho permet!
Legítim? Hauríem d'entendre, amb l'estricte definició del terme, que sí, car si és legal és legítim. Però la legitimitat, la qualitat de legítim, tot sovint l'utilitzem per contraposar-la a la legalitat en expressions que aquests dies hem pogut llegir i escoltar a Girona: "que Ballesta sigui alcalde de Girona és legal, però no legítim!" En aquest cas la legitimitat es fonamenta, més que sobre la base i el pes de la llei, sobre la base de l'ètica política i la legitimitat social, un terreny més variable i interpretable.
També hi ha qui parla de "frau democràtic", és a dir, d'engany, tot i que fraudulenta també és l'acció contrària a la llei, i aquesta no sembla ser-ho...
Té raó Albert Ballesta, que entra amb calçador al ple i a l'alcaldia per designació del president Puigdemont, quan diu que els ciutadans de Girona que van votar CiU a les darreres eleccions municipals van votar tota la candidatura, ell inclòs; però també és cert que, per bé i per mal, la cultura política del nostre país entén que el caràcter ordinal d'una llista marca una certa jerarquia i que la seva designació digital ha causat a la parròquia, com a mínim, sorpresa!
De fet en el sí de la seva candidatura i futur grup municipal la crisi de govern per la designació de l'alcalde Puigdemont com a president Puigdemont ha causat una nova crisi, la de la seva substitució.
El nou alcalde ho serà, més que per voluntat dels ciutadans de Girona, per voluntat dels regidors del ple municipal que el votin, doncs són ells i elles, els i les regidores de la ciutat, els únics veïns i veïnes que poden votar un alcalde; ja sabem que els veïns i veïnes només voten la composició del ple...
És de suposar que els regidors que el votin el legitimaran amb el seu vot, més enllà del gripau que s'hagin hagut d'empassar, si és el cas, i conforme a la llei podrà ser i serà alcalde.
Correspondrà, però, als gironins i gironines legitimar socialment el nou alcalde, reconèixer-lo com a tal... Al capdavall ells són els qui poden sentir-se defraudats per tota aquesta situació...
No és Genovia sinó Girona, no és una princesa sinó un alcalde, però la història bé valdria una pel·lícula (la realitat supera per la ficció!), naturalment rodada a Girona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada