dimecres, 6 de maig del 2009

El futbol com a estat d'ànim...




Aquesta tarda de dimecres ens hem enviat, amb el meu sogre, uns sms sobre el partit. En un ell deia: Guanyarem?

Jo li he contestat: Em conformo amb un empat a gols

He seguit el partit per la ràdio, a casa, combinant les retransmissions de Catalunya Ràdio (imprescindibles els comentaris i coneixement de Ricard Torquemada!), de RAC 1 (passió desenfrenada!) i de la Cadena Ser (no per morbo, sempre els segueixo, sóc oïent habitual...)


Amb la ràdio del telèfon mòbil que encara escolto, he seguit el partit tot feinejant a l'ordinador i amb el Twitter obert, bé, més que el Twitter, el TweetDeck.


Aquestes són les piulades (twitts) que he escrit al llarg del partit:


Malgrat el gol, el Barça continua necessitant marcar un gol per classificar-se. Ara qualsevol empat és positiu... Mantenim la confiança...

Per classificar-se el Barça haurà de saber jugar patint, lluitant i, quan faci falta, mossegant a dalt. Un gol ens donaria molta moral!

Valdés ja s'ha guanyat el sou... que se'l guanyin ara els davanters... és només 1 gol!


Caldrà una proesa per arribar a la final: Abidal expulsat. Si amb 11 no hem fet un gol, el farem amb 10?. Ens en faran un altre?. Ai Barça!

Anem perdent gas, ens cal una guspira d'inspiració... però el temps s'esgota...

GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL

Monument a Valdés i SÍ, a DON ANDRÉS!

Cal estar atents en defensa!

Cal refredar aquests minuts, aquests segons!. Puyal; els miracles existeixen! Torquemada: a resistir a resistir!

Final del partit i CAP A LA FINAAAAAAAAAAAL! El Barça ha sabut patir i in extremis s'ha classificat!

Acabat el partit, encara amb els nervis i l'emoció a flor de pell, he enviat un altre sms al meu sobre: El què jo deia, empat a gols!


I ell ha respost: Fantàstic!

També he enviat un missatge a alguns culers de Sarrià de Ter, entre ells l'ex president de la Penya Blaugrana de Sarrià de Ter, entitat de la que era soci des de fa anys i que precisament, i malauradament, s'ha dissolt aquest any. Ja li he demanat, però, que com a mínim pel dia 17 la Penya ressusciti!

La final del 2006 precisament la vaig viure a la Penya Blaugrana de Sarrià...

Quins nervis, quina emoció, quina explosió!, Sóc incapaç de parlar de futbol, de tàctica, d'estratègia... és el futbol com a estat d'ànim, el futbol en estat pur...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada