dimarts, 19 de gener del 2016

Orgull gironí


Tantes vegades algú ha gosat enterrar el "Girona rai", tantes vegades aquest ha sobreviscut, mutant com el pitjor (o millor) dels virus, per aparèixer, com el diable, amb atributs nous!

Girona sempre ens ha donat, als gironins, motius per sentir-nos-en orgullosos: durant una sèrie d'estius consecutius voltava per Catalunya participant en estades esportives de bàsquet i handbol i recordo que quan tocava lluir origen i ciutat sempre recordava que la nau gòtica de la Catedral de Girona era (és) la més ampla del món!

Avui aquest argument no cal ni tan sols dur-lo a la recambra, doncs no són pocs els atributs que la ciutat ens ofereix als gironins per parlar-ne orgullosament: el Celler de Can Roca, el Temps de Flors, el Joc de Trons, el Temporada Alta... També per moments les gestes del Girona FC i rodatges mediàtics com el de la pel·lícula "8 apellidos catalanes".

Aquests dies l'orgull gironí s'ha engreixat un xic més amb la mutació de l'alcalde Carles Puigdemont en Molt Honorable President Puigdemont, ungit pel president Mas, a qui els gironins mai li estarem prou agraïts, o no!

Fora de les comarques, hòbbit jo, la meva condició de gironí també es veu sotmesa a l'inevitable comentari, que generalment circula de la satisfacció provinciana a l'orgull ciutadà, passant a un segon terme qualsevol altra consideració crítica sobre el fet, el llegat o la persona...

Amb la mesura justa, i sense més cotilles que la pròpia incomoditat i vergonya per no semblar pedant, jo també comparteixo i multiplico aquest orgull gironí, procurant que alimenti només la nostra autoestima, per si encara ens mancava, més que no la nostra vanitat!

Que difícil, a vegades, trobar la justa mesura, entre els perfils, articles i panegírics llegits aquests darrers dies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada