dimecres, 27 de maig del 2009

Si el Barça guanya... si el Barça perd


Aquest dimecres el Barça té una cita amb la història... Veurem si la història finalment es presenta, o si per contra, la història planta el Barça...

La final contra el Manchester United serà, per al Barça, la sisena final de la Lliga de Campions d'Europa (abans Copa d'Europa, ara Champions). Si el Barça guanya, equilibrarà les victòries i derrotes a tres... si el Barça perd, seguirà acumulant més finals perdudes que guanyades.

El Barça està cridat a fer història perquè ni en la seva pròpia ni en la història de cap altre equip de la Lliga espanyola, mai cap equip ha guanyat en una mateixa temporada la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions d'Europa. Si el Barça guanya, escriurà amb lletres d'or la millor de les seves històries... si el Barça perd, la història s'haurà d'esperar.

Que fins a l'any 1992 el Barça no guanyés la seva primera Copa d'Europa era una anomalia que no s'ajustava amb un dels grans clubs d'Europa. L'any 2006 amb la victòria a París el Barça va començar a desmarcar-se de la pila de clubs que, com ell fins aleshores, havien guanyat la citada competició una vegada. Si el Barça guanya, sumant tres Copes d'Europa començarà a estar al lloc que li correspon a nivell internacional per palmarès... si el Barça perd seguirà essent un gran d'Europa, però també seguirà lluny per palmarès dels grans clubs europeus.

El Barça pot arribar a jugar, a l'equip titular, amb set jugadors formats al planter; de fet el planter, simbolitzat per la Masia, és un dels trets d'identitat del Barça i d'aquest en particular, essent del planter la columna vertebral del joc del Barça (Valdés, Puyol i Piqué, Xavi i Iniesta i Messi). Si el Barça guanya guanyarà també la Masia i tots els qui treballen al futbol base... si el Barça perd, en aquest cas també hi sortiran guanyant, doncs el seu valor no es mesura només amb títols.


Pep Guardiola és la imatge d'aquest equip, se'l carrega a l'esquena, el defensa i protegeix alhora que es mostra exigent i reclama humilitat, disciplina i compromís. És elegant dins i fora del camp, en el tracte amb la premsa i amb els adversaris. Si el Barça guanya podria retirar-se (que no ho farà, esperem) d'entrenador l'endemà i seria un dels grans tècnics de la història del Barça... si el Barça perd tindrà un nou repte per la temporada vinent.

Si el Barça guanya es desfermarà eufòria i alegria arreu (de Catalunya, de l'Estat i del món) en unes dosis per mi ara per ara incalculables, comparables només a la tristesa, desolació i desencís que ens envairà a tothom si el Barça perd.

Si el Barça guanya m'agradarà que els jugadors ho celebrin al camp al final del partit, però que trobin un moment per respectar i acompanyar en la tristesa els jugadors de l'equip anglès, de la mateixa manera que m'agradarà que els jugadors blaugrana felicitin els red devils, malgrat la tristesa i llàgrimes als ulls, si el Barça perd.


Si el Barça guanya dijous seguiré essent culé com ho he estat tota la meva vida... si el Barça perd... també!.

----------------------------------

pd: altres escrits sobre el Barça de futbol en aquest bloc:
Madrid - Barça: el passadís, dimecres 7 de maig de 2008
Passió pel Barça (i altres passions) al Castell de St Ferran, diumenge 3 de maig de 2009
El partit que ja ha guanyat el Barça i El futbol com a estat d'ànim..., dimecres 6 de maig de 2009
La primavera de Guardiola i la flor d'allà on l'esquena perd el nom, diumenge 10 de maig de 2009
Sylvinho, al servei del futbol, dilluns 25 de maig de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada