dimarts, 26 de gener del 2016

El jurament


Les formes en política són importants, però només fins un punt, el que marca, o hauria de marcar, la línia del ridícul.

Dies enrere l'alcalde Ballesta va prendre possessió del càrrec amb aquest text:

"Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que resto a disposició del nou Parlament, del president i del govern de la Generalitat de Catalunya sorgits de les eleccions del 27 de setembre del 2015 per exercir l'autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les institucions, l'Estat català, lliure i sobirà."

Aquest text no el va escriure Ballesta del seu puny i lletra sinó que és el que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va posar a disposició als càrrecs electes independentistes que el volguessin fer servir en el seu jurament o promesa com a regidores i regidors.

El text pot ser políticament discutible, però no jurídicament, doncs no expressa més que una voluntat, una declaració d'intencions. El que és jurídicament qüestionable no és el que diu el text, sinó el que el text no diu, el que omet: el jurament o promesa del càrrec.

Els regidors i regidores a l'hora de prendre possessió han de jurar o prometre formalment el càrrec, i aquí preval la fórmula que estableix el Reial Decret 707/1979, de 5 d’abril, regulador de la fórmula per a la presa de possessió de càrrecs o funcions públiques, que diu així, per exemple, en el cas del meu poble:

“Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de regidor/a de l’Ajuntament de Sarrià de Ter amb lleialtat al Rei, i guardar i fer guardar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya?”

Davant aquesta pregunta hi ha qui respon "sí" per imperatiu legal, i aquí pau i després glòria! De fet molts regidors van respondre a la pregunta per imperatiu legal i tot seguit van llegir el text proposat per l'AMI, revestint el seu jurament o promesa d'èpica.

Ballesta, però, possiblement més pendent de la guarnició, o guarniment, va oblidar la part essencial de tota presa de possessió: el jurament o promesa. Vaja, que es va perdre en les formes!

Ahir, minuts abans de la celebració d'un ple ordinari, Albert Ballesta ha haver de tornar a prendre possessió del càrrec d'alcalde; amb la llei a la mà es podria interpretar que entre la fallida primera presa de possessió i la segona, finalment reeixida, la ciutat de Girona va viure un llarg cap de setmana sense alcalde!

Les formes són importants, fins i tot a vegades són pura distracció!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada