De la més clara
paraula, l'esperança,
cal fer-ne vida
del foc que venç per sempre
l'hivern de Sepharad.
Però desperto
molt aviat del somni:
és amb vosaltres,
a la presó glaçada,
també l'ocell del sol.
Ara s'enduien
el captiu a martiri.
Com esguardàvem
la llum dels cims als fixos
ulls que la mort entela!
Salvador Espriu. La pell de brau (1960)
Recordeu, durant tot l'Any Espriu, cada dia una piulada i cada divendres un poema!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada