Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris john lennon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris john lennon. Mostrar tots els missatges
dissabte, 20 de gener del 2024
Happy Xmas (War is Over). Minuts Musicals de Nadal
Escrita per John Lennon i Yoko Ono, "Happy Xmas (War is Over)" es va publicar a finals de 1971 com a senzill amb l'objectiu de transmetre un missatge de pau per la Guerra del Vietnam; la cançó va formar part d'una campanya de conscienciació per demanar la fi de la guerra, escampant el missatge "War is Over! If You Want It" (la guerra s'ha acabat, si tu vols) en un munt de tanques publicitàries.
La tria del moment, just abans de les festes de Nadal, és evident que no va ser casualitat, tot el contrari, John Lennon i Yoko Ono van convertir una nadala en un missatge de pau que ens interpel·la a tothom. Aquella guerra es va acabar uns anys més tard, l'any 1975, i malauradament després n'han vingut moltes més, avui encara en tenim moltes més, de guerres...
dissabte, 14 d’octubre del 2023
Give Peace a Chance. Minuts Musicals històrics
Entre el 25 i el 31 de març de 1969 John Lennon i Yoko Ono es va enllitar públicament, a manera de lluna de mel (uns dies abans es van casar) a l'Hotel Hilton d'Amsterdam. L'acció, però, sobretot volia ser (i de fet va ser) una acció de protesta no violenta contra les guerres, en especial (tot i que no únicament) la guerra del Vietnam.
Aquesta acció de protesta va tenir una segona part, a finals de maig, a l'Hotel Hilton de Montreal, al Canadà. La idea inicial era fer aquesta segona acció a Nova York, però aleshores Lennon tenia vetada l'entrada als Estats Units pel seu cm de cànnabis.
Va ser en el marc d'aquesta protesta pacífica que es va gestar la cançó "Give Peace a Chance"; Lennon es va inspirar en una resposta que ell mateix va donar a un periodista, que li va preguntar què pretenia amb la protesta: "tot el que estem dient és", va dir Lennon, "dona una oportunitat a la pau".
La cançó es va gravar allà mateix l'1 de juny de 1969 i ràpidament va esdevenir un símbol de pau i esperança en un moment, com el d'ara, marcat per les guerres i les seves terribles conseqüències.
dissabte, 5 de febrer del 2022
Minuts Musicals localitzats a Penny Lane
Hi ha algun carrer, o algun tros de carrer que formi part de la vostra vida? Sí naturalment hi ha el carrer, o tros de carrer, en el que hem viscut o vivim, però jo em refereixo a carrers que, per altres motius, també formen part de la vostra geografia de records.
Cap dels membres de The Beatles vivia al carrer Penny Lane de Liverpool però aquest carrer era una referència i pas inevitable per a els joves Paul McCartney, John Lennon i George Harrison per anar al centre de la ciutat.
De fet Penny Lane va estar a punt de colar-se a la lletra de la cançó "In My Life", en la que inicialment John Lennon feia referència a la seva infantesa i a aquest carrer, proper a la casa dels seus avis, i també a Strawberry Field... Però finalment amb Paul McCartney van descartar aquestes referències, que recuperarien més tard amb sengles cançons.
Penny Lane doncs, com Abbey Road, també és lloc de pelegrinatge, record i homenatge a The Beatles, i en el videoclip de la cançó els nois de Liverpool ens fan una visita guiada!
dissabte, 4 de maig del 2019
Minuts Musicals d'amor (?) amb "Julia"
No podia ser més desafortunada la (segurament...) ben intencionada (?) campanya d'El Corte Inglés pel Dia de la Mare d'enguany.
La imatge d'una dona 100% mare no dóna massa marge a ser gaire res més que una mare abnegada...
L'amor de mare pot ser incondicional, com tants altres, i no sé si el que més, però la de mare és tan sols una condició de les moltes que pot tenir una dona...
El cartell ha desfermat la polèmica i atiat les crítiques, guanyant un ressò imprevist, segurament no volgut, si més no no volgut d'aquesta manera.
En tot cas si del que es tracta és d'elogiar a les mares per la seva condició, per tot allò que són i representen per nosaltres, jo prefereixo tirar de música i, per a l'ocasió, de la magnífica "Julia" de The Beatles, composada per John Lennon, dedicada a la seva mare...
I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...
dilluns, 28 de novembre del 2016
Fidel Castro, mite o llegenda?
Fidel Castro és a les revolucions el que Paul McCartney a la música: una llegenda, tot i que em temo que la història, i sobretot la gent, no el situarem a la categoria de mite com ho són el Che Guevara en les revolucions i John Lennon en la música
John Lennon i el Che Guevara han esdevingut fins i tot icones i la seva imatge iconogràfica ha omplert murs, pòsters, samarretes, xapes... És el que té morir-se jove i amb els ideals (quasi) intactes, immaculats.
Fidel Castro no va ser menys revolucionari que el Che, fins i tot va ser-ho més temps, per raons òbvies! Fidel Castro de fet va portar la revolució allà on el Che havia imaginat, i no sé si fins i tot més enllà del que el Che hauria volgut... Sempre ens perseguiran els dubtes existencials sobre el que els mites, els joves màrtirs de les causes per guanyar, haurien fet quan les seves causes han vençut, però la pregunta no té més resposta que la que cada un de nosaltres podem donar, és en el fons una pregunta retòrica que ens interpel·la a nosaltres mateixos, invocant els morts!
Molts dels qui amb orgull s'identificaven incondicionalment amb la figura del Che, per exemple lluint una xapa a la solapa, avui no farien el mateix amb una xapa de Fidel Castro. Fidel Castro no només va sobreviure a la revolució, es va convertir ell mateix en la personificació de la revolució amb tot el que això suposa, també de negatiu: la necessitat de perpetuar-se en el poder, a vegades amb costos massa alts pel que el representava i per, inevitablement, els detractors que amb els anys va anar acumulant.
Però fins i tot amb els seus errors Fidel Castro té i tindrà el seu lloc en la història, doncs la seva va ser la d'una revolució (feliçment) reeixida, erigint-se com a contrapoder del poder dominant, esdevenint un model que fins i tot va sobreviure a la caiguda del propi model; potser va ser aquest, diuen, el seu principal error, l'error de massa líders, confondre's, fondre's amb el poder...
Fidel Castro, mite o llegenda? El Che és el mite, ell és i serà llegenda; ell és i serà, possiblement, el darrer revolucionari!
dissabte, 21 de febrer del 2015
#MinutsMusicals de versions amb "Be My Baby"
Quan escolto la cançó "Be My Baby" no puc evitar recordar la pel·lícula "Quadrophenia"... entenc que d'altres inevitablement pensin en la pel·lícula "Dirty Dancing"... Cadascú té els seus referents!
Escrita pel músic i productor Phil Spector i interpretada pel trio femení "The Ronettes" "Be My Baby" és de les cançons que millor descriuen el so de la música pop dels anys seixanta, motiu pel qual funciona tan bé com a part de bandes sonores de pel·lícules que descriuen aquella època; al seu dia "Be My Baby" va assaborir l'èxit arribant a primeres posicions de les llistes de senzills de mitjans dels anys seixanta del segle passat.
La cançó és simple i té el seu ganxo: quants de vosaltres no l'haureu taral·lejat alguna vegada!? Jo reconec que sí!
I sí, em confesso fan declarat d'aquesta cançó i d'altres delícies (que apareixen també a la banda sonora de "Quadrophenia") com "Rhythm of the Rain", "Night Train", "Louie Louie", "He's So Fine" o "Green Onions"!
Un èxit com "Be My Baby" no passa desapercebut pel públic, tampoc per músics i grups que se la fan seva i la versionen. Entre les diverses versions hi ha la de John Lennon, gravada l'any 1975 durant la gravació del disc "Rock'n'Roll", disc produït pel propi Lennon i per Phil Spector, coautor de la cançó. La cançó, però, no forma part d'aquest disc sinó del disc de "rareses" "Roots: John Lennon Sings the Great Rock & Roll Hits".
Però la versió que volia compartir avui és més contemporània, és d'un grup que em té encisat de fa temps: "The Lightning Seeds". Amb un so molt britànic (deu ser per això) a les seves cançons hi trobo ressonàncies del pop, el rock, la psicodèlia o de la new wave que em transporten a sonoritats d'altres grups que també admiro! La seva cançó "Pure" condensa, per mi, la seva grandesa, i alhora aparent simplicitat, musical.
La versió de "Be My Baby"de "The Lightning Seeds"és més lenta i pausada que l'original, però m'encanta perquè té una atmosfera més fosca que contrasta amb la frescor "sixtie" de l'original
Aquí us les deixo, l'original de "The Ronettes" i la versió de "The Lightning Seeds":
També podeu escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!
I la setmana vinent canviarem d'estil i ens endinsarem al blues... per la porta del darrere!
dissabte, 31 de maig del 2014
#MinutsMusicals de 1974 amb "Mucho Mungo / Mt. Elga" de Harry Nilsson
![]() |
| Harry Nilsson i John Lennon, jugant! |
Si us parlo de Harry Nilsson són dues, probablement, les cançons que us venen al cap: "Everybody's Talkin'", de 1969, cançó que va formar part de la banda sonora de la pel·lícula "Cowboy de mitjanit", i "Without You" de 1971.
Però Harry Nilsson té molta més música més enllà d'aquestes cançons o i bona prova d'això és aquesta cançó d'avui, "Mucho Mungo / Mt. Elga", que va escriure amb John Lennon i publicar l'any 1974 dins el disc "Pussy Cats", produït pel mateix Lennon i en el que hi trobem, entre d'altres, una magnífica versió de la cançó "Subterranean Homesick Blues" de Bob Dylan.
Gaudiu-la!
Mucho Mungo/Mt. Elga
Mucho mungo, sweet thing
Sweetest little thing I've ever seen
It must have been a sweet dream
Brought you here
Brought you through the sorrow
And the tears
C'est la, c'est la
C'est la vie
Sail upon the ocean
Sail with me
Sail into tomorrow everyday
Looking for the sunshine
Through the haze
But wait, what's this I see?
Could it be...
Mt. Elga, Mt. Elga
A high mountain
I climb as I'm dreaming
Mt. Elga, Mt. Elga
A high mountain
I climb as I'm dreaming
Catching me hell
To climb this hill
The more I try to climb
I'm slipping still
Me body run down
Me feeling weak
The more I try to climb up
This mountain peak
Mucho mungo, sweet thing
Sweetest little thing since sweet sixteen
C'est la, c'est la
C'est la vie
Sail across the ocean
Sail with me...
Harry Nilsson / John Lennon
Sí, jo tampoc me n'he pogut estar...
dimecres, 8 de gener del 2014
Quina música s'escoltava l'any 1974?
A l'hora d'aproximar-me musicalment a l'any que em va veure néixer, l'any 1974, he consultat quins van ser els principals "hits" d'aquell any a Estats Units, Anglaterra i a l'estat espanyol. També què s'escoltava a Catalunya, en català!
No vull presentar-vos aquí una simple llista de quins van ser els "números 1", sinó destriar, d'entre els "singles" que van ser-ho, els que per mi són temes importants, música que anys més tard jo he escoltat.
Repassant la llista de "números 1" americana de "singles" (senzills, no solters!) del 1974 observo que els components dels ja separats "The Beatles" seguien no només molt actius, sinó que a més amb importants èxits.
Aquell any van sonar la versió de Ringo Starr "You're Sixteen", inclosa en el seu tercer elapé, "Ringo", amb la col·laboració, entre d'altres, de Paul McCartney tocant el "kazoo". Malgrat el disc es va publicar el 1973 aquesta cançó va arribar al número 1 de la llista de senzills americana a finals de gener de 1974.
El propi Paul McCartney també va tastar l'èxit, el 1974, amb la cançó "Band on the Run" de l'àlbum homònim, el tercer de "Paul McCartney & Wings". Aquest tema va ser número 1 a les llistes americanes al mes de juny i va arribar a ser número 3 a les llistes del Regne Unit.
Per la seva banda John Lennon va situar la cançó "Whatever Gets You Through The Night" al capdamunt de les llistes americanes de senzills a mitjans de novembre de 1974.
Però no només s'alimentava de música dels ex-Bealtes l'any 1974! A la llista americana de números 1 de senzills també hi trobem la versió d'Eric Clapton de la cançó de Bob Marley "I Shot the Sheriff", "Sunshine on My Shoulders" de John Denver, "The Joker" de la Steve Miller Band, "Nothing from nothing" de Billy Preston (el 5è Beatle!) o "Can't Get Enough Of Your Love Baby" de Barry White!
A Anglaterra a les llistes d'èxits de 1974 hi trobem, entre d'altres, Suzi Quatro i el seu "Devil Gate Drive" i sobretot la cançó guanyadora del XIX Festival d'Eurovisió: "Waterloo" d'ABBA!
A l'estat espanyol, a banda d'escoltar tota aquesta música, l'any 1974 triomfaven Cecília i el seu "Ramito de violetas", Jeanette i el seu "Porque te vas" o Juan Pardo cantant en anglès "Conversaciones conmigo mismo"! I l'imprescindible (per mi) José Luís Perales cantava "Celos de mi guitarra"...
I a Catalunya, què sonava l'any 1974?
A Catalunya Lluís Llach va presentar, en dos concerts al Palau de la Música, a principis de febrer de 1974, el seu nou disc "I si canto trist..." i Raimon cantava "A Víctor Jara" i interpretava en català l'eterna "Amanda"!
Francesc Pi de la Serra l'any 1974 va fer un recital a l'Olympia de París i va publicar el celebrat "Fills de Buda" i Ovidi Montllor publica "A Alcoi", que inclou les "Corrandes d'exili" de Pere Quart. Un xic més frívola, però dient també tot el que calia, Guillermina Motta cantava cançons com la d' "El Vagó Llit".
L'any 1974 neix, en una casa a mig camí Sarrià de Ter i Palol de Revardit, un grup que fusionarà la música tradicional amb el rock, el jazz... la Companyia Elèctrica Dharma! També aquest mateix any neixen un altre grup que ha format part de la meva particular banda sonora: The Ramones!
És molta la música que es va escoltar l'any 1974! Potser tu hi has trobat a faltar aquella cançó... o aquella altra! Ho sé, és impossible recopilar-la tota!
Però avui tan sols n'hem fet un tastet! Al llarg d'aquest any els "Minuts Musicals" dels dissabtes estaran dedicats a cançons que es van començar a escoltar, o que van triomfar, l'any 1974!
Tenim tot un any per gaudir de molts "Minuts Musicals del 1974"!
Etiquetes:
1974,
2014,
abba,
cecília,
elèctrica dharma,
eric clapton,
guillermina motta,
jeanette,
john lennon,
juan pardo,
lluís llach,
minuts musicals 1974,
música,
paul mc cartney,
raimon,
ringo starr,
the ramones
dissabte, 2 de febrer del 2013
#MinutsMusicals amb "Give peace a chance" de John Lennon
Give Peace a Chance
Ev'rybody's talkin' 'bout
Bagism, Shagism, Dragism, Madism, Ragism, Tagism
This-ism, that-ism, ism ism ism
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
(C'mon)
Ev'rybody's talkin' 'bout
Minister, Sinister, Banisters and Canisters,
Bishops, Fishops, Rabbis, and Pop Eyes, Bye bye, Bye byes
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
(Let me tell you now)
Ev'rybody's talkin' 'bout
Revolution, Evolution, Masturbation, Flagellation, Regulation,
Integrations, mediations, United Nations, congratulations
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
Ev'rybody's talkin' 'bout
John and Yoko, Timmy Leary, Rosemary,
Tommy Smothers, Bobby Dylan, Tommy Cooper,
Derek Taylor, Norman Mailer, Alan Ginsberg, Hare Krishna
Hare Hare Krishna
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
John Lennon
De la mateixa manera que John Lennon cantava a la Pau, les meves filles també van fer-ho el passat dimecres 30 de gener, en motiu del DENIP!
dimecres, 30 de gener del 2013
Pau a ritme de swing pel #DENIP!
Dies enrere l'Abril, la meva filla petita, de 6 anys, se'm va apropar amb la tauleta tàctil, "tablet" que diu ella, i em va ensenyar el vídeo de la cançó "El swing de la Pau".
Des de després de festes de Nadal els i les alumnes de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter han estat estudiant i preparant-se aquesta cançó per cantar-la avui, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)!
I si ho va fer John Lennon, perquè no fer-ho elles també!
Avui les meves filles (la mitjana i la petita) cantaran a la Pau!
Des de després de festes de Nadal els i les alumnes de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter han estat estudiant i preparant-se aquesta cançó per cantar-la avui, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)!
I si ho va fer John Lennon, perquè no fer-ho elles també!
Avui les meves filles (la mitjana i la petita) cantaran a la Pau!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)







