El #25N2012 vota en clau gironina

A aquestes alçades el millor de la campanya electoral és que està a punt d’acabar, tan pels candidats, que acumulen ja molts kilòmetres, mítings, debats i actes electorals a les espatlles, com per la resta de mortals, que patim també un cert esgotament per l’atac per terra mar i aire de missives electorals.

Sempre he pensat que les campanyes electorals poques vegades contribueixen a fer pedagogia sobre el què realment votem. El proper diumenge 25 de novembre cap català amb dret a vot votarà el President de la Generalitat, ni tan sols els de la circumscripció de Barcelona!

No són aquestes unes eleccions presidencials, sinó parlamentàries, pel què el què votarem el 25N serà la composició del nou Parlament de Catalunya, el joc de forces que el formaran, els parlamentaris que ens representaran territorialment. I seran ells i elles qui tindran la facultat i potestat d’escollir el President!

La majoria de partits polítics, però, es plantejen comunicativament la campanya electoral com si en comptes de parlamentàries aquestes eleccions al Parlament fossin unes eleccions presidencials, doncs el què es pretén visualitzar i potenciar és la imatge dels possibles presidenciables, fins al punt que un partit, el PSC, ni tan sols “penja” el seu cap de llista territorial als cartells electorals. Mai ho entès ni compartit.

Fins a cert punt ho entenc, de la mateixa manera que a les eleccions municipals la gent es centra sobretot amb els caps de llista, amb els possibles alcaldes, a les eleccions al Parlament la imatge que es projecta, i la que més es percep, és la de la persona que pot ocupar la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

I tot i que aquesta projecció té molta força, més que la de la representació territorial, jo el què modestament us demano és que, amb independència del partit que voteu, ho feu també pensant amb els candidats que tenim en el nostre territori, en les persones que formen part de les candidatures de les comarques gironines, ens els seus caps de llista i fins i tot un xic més enllà. Potser ni els seus noms ni les seves cares ens seran tan familiars, però són i seran les més properes!

És a ells i a elles a qui realment votem, seran ells i elles, en la proporció que en resulti dels vots de tothom, qui ens representaran territorialment al Parlament, més enllà de representar també a les sigles dels seus partits; seran els parlamentaris escollits els qui hauran de defensar els interessos i necessitats de les nostres comarques.

Sé que és inevitable, potser com feia anys, molts anys, que no passava, no votar en clau de País el proper diumenge 25 de novembre; jo us proposo fer-ho també en clau gironina!

Que voteu en Santi Vila i no l’Artur Mas, en Juli Fernández i no en Pere Navarro, en Josep Enric Millo i no l’Alícia Sánchez-Camacho, en Marc Vidal i no en Joan Herrera, en Roger Torrent i no l’Oriol Junqueras, l’Antoni Strubell i no l’Alfons López Tena, en Juan Maria Castel i no l’Albert Rivera, en Lluc Salellas i no en David Fernández...

Si el 25N votes a la circumscripció de Girona fes-ho en clau gironina!

La cara més solidària de les #FiresGirona

Un any més les Fires de Girona han fet bullir la ciutat d’activitat social, cultural, econòmica i, enguany, també han mostrat la seva cara més solidària.

Les Fires de Girona, com totes les Festes Majors d’arreu, són per a gaudir, per a passar-s’ho bé, per esbargir-se i, si es pot, oblidar-se per una moments, per unes hores, durant uns dies, de les penúries quotidianes. Però són també un marc ideal per a mostrar-se solidari amb els que pitjor ho estan passant. Són tres les iniciatives que, en aquesta línia, m’agradaria destacar:

Un dia de Fires “low cost”
Per segon any les atraccions i el circ de les Fires de Girona per un dia, una tarda, són de “low cost”. La tarda del dimarts 30 de juny semblava un dia festiu a Girona; amb els accessos a la ciutat densos i les zones d’aparcament col·lapsades la Devesa de Girona oferia un ple difícilment visible cap altre dia de Fires. Grans i petits feien llargues cues per gaudir de les atraccions al preu d’1 €; per molta mainada aquell va ser el seu gran dia de les Fires!

Com l’any passat, tot i que més tard, la pluja va aigualir la jornada de “Fires low cost”, però es va evidenciar un any més que a Girona el “Girona rai” fa temps que el vam enterrar. I que les famílies teníem aquella tarda marcada en vermell al calendari!

Aquesta jornada de Fires a baix cost, però, té una derivada que potser caldria observar amb més deteniment: l’absentisme escolar que provoca. Potser encara de manera testimonial, algunes famílies decideixen que els seus fills i filles aquell dia no vagin a l’escola a la tarda per aprofitar millor les atraccions a 1 €.

Fires amb Cor
La campanya “Fires amb Cor” de Càritas Diocesana de Girona ha complert de manera extraordinària els seus principals objectius: sensibilitzar a la ciutadania que en el nostre entorn més immediat hi ha moltes persones que ho estan passant molt malament i recaptar fons per a finançar projectes per a la inclusió i contra la pobresa.

Amb la seva presència a la Fira de Mostres, venent les polseres, cedint el seu perfil a Twitter per donar veu als qui normalment no en tenen o fent un gran cor solidari a les escales de la catedral la campanya de Càritas ha estat un èxit que cal aplaudir i posar en valor.

I precisament un dels valors que cal destacar d’aquesta campanya és que ha combinat molt bé l’acció al carrer i l’acció a les xarxes socials. Les Fires de Girona, com qualsevol altre gran esdeveniment de la ciutat, es viu també a les xarxes socials i Càritas no ha volgut desaprofitar l’ocasió per a ser-hi present i generar-hi impactes, en especial a Twitter fent fortuna amb l’equiteta “#FiresambCor”.

Enfirats a La Copa pel Banc dels Aliments de Girona
Una altra iniciativa solidària de les Fires de Girona s’ha viscut a les Barraques de La Copa, en aquest cas en benefici del Banc dels Aliments de Girona. D’entrada per la donació de 50 cèntims d’euro per cada got retornat, però també fruit de la iniciativa del col·lectiu Girona Avança amb l’organització del concert benèfic dels “Enfirats”, en què fins a 7 grups i artistes van participar desinteressadament al darrer concert de les Barraques de La Copa..

A les donacions a través dels gots de les Barraques, iniciativa també del col·lectiu Girona Avanca que va recollir la Comissió de La Copa, cal sumar-hi els diners que Girona Avança va recaptar amb la venta de samarretes fetes per a l’ocasió. Sembla que el concert benèfic dels “Enfirats” tindrà continuïtat!

Les Fires de Girona són i han de ser per a tothom! Aquestes tres iniciatives, com possiblement moltes altres més petites i que no tenen tanta repercussió, hi contribueixen. Tan de bo aquestes iniciatives i moltes més tinguin continuïtat i, si cal, es millorin.

Les Fires de Girona són un aparador per a mostrar moltes cares de la ciutat: la social, la cultural, la festiva, l’econòmica... i també la solidària!

Article publicat a GironaInfo el passat dijous 8 de novembre de 2012

Les #FiresGirona, amb un ou i una castanya!

Cartell de les Fires de Girona 2012. Imatge: Ajuntament de Girona

Aquest proper divendres, dia 26 d'octubre, el periodista Rafel Nadal obrirà, oficiant de pregoner, les Fires i Festes de Sant Narcís 2012.

Les d'enguany són unes Fires precedides pel ball d'enquestes, debats i discussions sobre el seu model i la seva durada, fins i tot per la possibilitat, escampaven alguns rumors, de canvi de denominació per Festa Major de Girona.

Un dels punts calents del debat previ ha estat l’espai de les Barraques de La Copa, tan pel que fa a la seva durada, allargada el segon cap de setmana gràcies a la implicació i finançament de comerciants i hotelers, davant la voluntat del govern municipal de mantenir-les només durant set dies, i sobretot per l’exclusió d'organitzacions sindicals i polítiques, que ja no han pogut optar a tenir barraca per Fires.

Les Barraques ja van ser notícia l’any passat arran del tancament, per part de l’ajuntament, de les Barraques de la UGT i l’Atletisme Girona per servir alcohol a menors d'edat. Veurem què passa enguany amb l’aplicació del reglament, però en tot cas, convé seguir insistint en trencar, com es va fer l’any passat des de la publicació Endoll d'Orella Activa els tòpics de les Barraques.

El debat sobre el model de les Fires de Girona, barraques incloses, segueix obert, ha de seguir obert i sens dubte les d'aquest any hi afegiran nous arguments en tots els sentits.

Una polèmica ja superada és la del cartell de Fires, que l’any passat es va allargar ben bé fins a finals d'any per l’ús indegut, per part de l’autor del cartell (aquell de la rentadora i la gàbia) d'imatges subjectes a drets d'autor.

Enguany el cartell, molt diferent al de l’any passat (s’hi assembla “com un ou a una castanya”), destaca per la seva simplicitat de formes i cromàtica, una imatge que a primera vista pot semblar més pròpia del concurs de gots de les Barraques que no pas del cartell de Fires, però que fa precisament de la seva simplicitat, la seva força!

Debats i polèmiques a banda aquest divendres comencen les Fires i Festes de Sant Narcís 2012. Gaudiu-les, gaudim-les!

Bones Fires a tothom!

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dimarts 23 d'octubre de 2012

La N-II com a símptoma

Una de les protestes per al desdoblament de la N-II a les comarques de Girona. Foto: EuropaPress

El desdoblament de la carretera N-II entre Tordera i La Jonquera és pitjor que “l’obra de la Seu”, és un calvari!

Aquest és un calvari que fa anys que dura, amb un projecte aprovat i obres iniciades que, sota el pretext de la crisi, s’han abandonat deixant al seu pas una imatge de provisionalitat i precarietat que hauria de fer caure la cara de vergonya a qui n’és el titular, el Ministeri de Foment.

Aquesta dies un nou episodi s’afegeix al calvari, condemnant el tram de la N-II entre Tordera i Maçanet, que el Ministeri diu ara que no vol desdoblar, a seguir essent no només un tram precari, sinó sobretot perillós.

El problema no és el greuge comparatiu d’aquest tram de carretera nacional amb d’altres trams de carreteres anàlogues d’arreu de l’estat espanyol, degudament desdoblats; el greuge comparatiu es resoldria desdoblant el tram de les comarques de Girona. El problema és de prioritat.

Les comarques de Girona no són prioritàries, el “no” desdoblament de la N-II és un dels símptomes, els darrers anys, més palpables i tangibles que als ulls del govern de l’estat les comarques de Girona tan li fan!

Diuen que un bon orador ha d’escombrar la seva mirada entre el públic, sense deixar de mirar cap raconet de l’aforament que l’escolta, de manera que tothom senti que parla per ell. El Ministeri de Foment no mira les comarques de Girona i si per error, o casualitat, la seva mirada topa amb nosaltres, es perd per les nostres contrades, llavors sí, llavors aprofita per explicar el més dolent dels seus acudits: va el Ministeri de Foment i desdobla la N-II a Girona!

Ni de Girona cap a Tordera, ni de Girona cap a La Jonquera la N-II es desdoblarà completament; ara ja no ho prometen, ara ja diuen directament que no ho faran. Una decisió que és, sens dubte, tota una declaració d’intencions!

L’estat espanyol no desdoblarà la seva carretera nacional al seu pas per les nostres comarques; potser haurem d’esperar que sigui un altre estat, un nou estat, qui faci i acabi la feina!

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dijous 27 de setembre de 2012

Quant pesa Girona al PSC?

Foto: Adrià Costa via Nació Digital.

Aquest nou curs polític ha començat molt animat en general, marcat inevitablement per la manifestació de l’11 de setembre, i en particular tens dins el PSC, fruit dels canvis que Pere Navarro ha fet en la direcció del grup parlamentari socialista.

Els canvis responen a la necessitat de la comissió executiva del PSC de tenir un major control del grup parlamentari, culminant així el procés de renovació del “Nou PSC” sortit del 12è Congrés, celebrat a finals de 2011; hom podia entendre que els càrrecs de Joaquim Nadal i Miquel Iceta, president i portaveu del grup parlamentari respectivament estaven en una mena d’estat d’interinitat des del passat el 12è Congrés.

Aquesta és la lectura dels canvis en clau interna, canvis que, present decisions, enforteixen el lideratge de Pere Navarro, marcant ell l’agenda política, el pols i les cares visibles del PSC. Però aquests canvis han tingut altres lectures, la més interessant, també interessada, la de l’escapçada catalanista, simbolitzada, deixant de banda Miquel Iceta, pel pas enrere que Pere Navarro ha fet fer a Joaquim Nadal, Marina Geli i Laia Bonet.

El PSC es troba en ple debat del seu eix nacional; el vot díscol d’ Ernest Magarall al Pacte Fiscal l’ha obert com un meló, i s’ha fet més públic i evident, reforçat també pels canvis en el sí del grup parlamentari, amb el posicionament i participació del partit i la militància a la manifestació de l’11 de setembre.

En el context proper a la Diada, aquests canvis han fet més evident el debat intern i l’han externalitzat, fent-lo més públic, també més publicat. Aquest debat viu i obert penso que pot ser positiu de cares al proper procés de primàries que viurà el PSC, un procés que obliga a qui vulgui participar-hi a fixar posicions, un procés que ha de permetre que el PSC s’obri de nou a la societat, un procés que pot marcar el futur del partit, també davant la incertesa d’unes possibles eleccions anticipades.

Però més enllà de la lectura interna i de l’eix nacional, a mi també em preocupa especialment la lectura dels canvis del grup parlamentari en clau territorial, en clau gironina. Girona ha perdut pes dins la comissió executiva del PSC; Joqauim Nadal en formava part en tant que president del grup parlamentari i la seva absència no és només una pèrdua de quantitativa, també es qualitativa! No és un socialista més Joaquim Nadal, ni a comarques gironines ni a Catalunya!

Sense Joaquim Nadal el pes de la Federació del PSC de les comarques gironines a la comssió executiva del partit recau ara sobre Marina Geli, que per la seva banda ha perdut pes dins el grup parlamentari, i Iolanda Pineda. Juli Fernández, primer secretari del PSC a les comarques gironines, ja ha reclamat, encertadament, que el socialisme gironí ha de recuperar pes dins el PSC.

Però al costat del nombre de representants també és rellevant el pes que el PSC de les comarques de Girona té dins el PSC a nivell ideològic, sobretot pel que fa a l’eix nacional. A comarques de Girona el PSC és tan divers com ho és  a Catalunya, però la meva percepció és que en general el perfil catalanista predomina més; són algunes de les agrupacions de les comarques de Girona les que més han defensat, en els darrers congressos, la proposta del grup parlamentari propi.

Quant pesa Girona dins el PSC? És evident que avui menys que ahir, quantitativament i qualitativament. Caldrà veure, en el proper moviment que viurà el PSC (les primàries), si des de Girona som capaços de recuperar el pes perdut. Marina Geli pot ser-ne la clau.

Article publicat a GironaInfo.cat el passat divendres 14 de setembre de 2012

La #Diada, també en clau local #11S #sarriadeter

Aquests són dies de mobilització. A mesura que ens apropem a l’11 de setembre, el nostre 11 de setembre, més s’incrementa la mobilització per assistir a la manifestació que es farà a Barcelona per la Diada.

Enguany la Diada es preveu sonada; cada any l’11 de setembre és una data assenyalada en el calendari de molts, però enguany, amb l’impuls de l’ANC, que ha marcat i marca el guió de la manifestació, aquesta es preveu multitudinària.

L’ANC ha anat prenent, des de la seva constitució mesos enrere, cos i forma i sobretot capil·laritat a través de les assemblees territorials, i la manifestació de l’11 de setembre li donarà, ben segur, una major notorietat, consolidant-la com el principal moviment polític de caràcter civil que treballa per la independència de Catalunya.

No serà Barcelona només qui sortirà al carrer, sinó que amb la manifestació de l’11 de setembre els carrers de Barcelona s’ompliran de Catalunya! Enguany toca concentració i no són pocs els esforços que es fan, aquests dies per mobilitzar catalans independentistes, sobiranistes i catalanistes cap a la manifestació de Barcelona. Bona prova d’aquest esforç és el treball que fan les assemblees territorials de l’ANC en pobles, viles i ciutats d’arreu del país organitzant autobusos.

Comprenc i comparteixo la necessitat de concentració, de sumar forces i fer més gran la manifestació de Barcelona. Però alhora jo també reivindico la celebració de la Diada a nivell local, a tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya; de fet ambdues coses són i han de ser  tan compatibles com del tot necessàries.

La celebració de la Diada a Sarrià de Ter és, des de fa anys, el pretext ideal no només per a refermar i posar en valor la nostra identitat, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre país, també és el marc ideal per revisar la nostra història, per a resseguir moments històrics, fets del passat que expliquen el nostre present, que ens ajuden a projectar el nostre futur.

El proper 11 de setembre a la tarda Catalunya ben segur omplirà els carrers de Barcelona, però per a Catalunya l’11 de setembre, el nostre 11 de setembre, no serà complet si en cada poble, vila o ciutat la Diada no es fa present.

Visca Catalunya!

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dijous 30 d'agost de 2012

Guerra de banderes a #SarriadeTer

A finals d’octubre de l’any passat l’Ajuntament de Sarrià de Ter va hissar una Senyera al bell mig de la rotonda de l’Avinguda Capellades. La hissada va passar més aviat desapercebuda, com la pròpia Senyera, que durant mesos es va mantenir al capdamunt d’un pal de fusta no massa alt.

Però a principis d’estiu va passar el què molts temíem que passaria i, fruit del fervor pel títol de l’Eurocopa de futbol de “la Roja”, algú va esparracar la Senyera, deixant-la estesa sobre la pròpia rotonda, despullant el pal.

A Sarrià de Ter, com més o menys arreu de Catalunya, durant l’Eurocopa de futbol van anar apareixent banderes espanyoles als balcons, sobretot a mesura que “la Roja” anava passant eliminatòries. Pels voltants de Sant Joan alguns veïns, jo entre ells, van penjar la Senyera, o l’Estelada, al balcó, pel què durant dies les banderes van conviure sense cap problema.

A principis d’agost es va constituir a Sarrià de Ter el grup local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), format per persones, entre elles jo, de colors polítics diversos; el primer acte que es va organitzar va ser la hissada d’una Estelada allà on mesos abans s’havia hissat la Senyera, però l’Estelada va tenir menys sort que la Senyera, que es va mantenir hissada uns 8 mesos, i tres dies després va desaparèixer!

Entenc que hi hagi a qui no li agradi l’Estelada, fins i tot la Senyera, però per més que a mi no m’agradi la “Rojigualda”, no em dedico a arrancar-la d’allà on la veig! És una provocació hissar una Senyera, una Estelada a Catalunya? Seria una provocació hissar una bandera espanyola?

Arrancada l’Estelada des de l’ANC de Sarrià de Ter es va endegar, dies enrere, la campanya “Si ens arranquen la bandera, la penjarem a tots els balcons”, iniciativa que demana als veïns i veïnes que posin la Senyera o l’Estelada al balcó!

La iniciativa va prenent cos lentament, però serà més de cares al final d’agost, amb la fi de les vacances de molts, i, sobretot, amb la Festa Major de Sarrià de Ter i la proximitat de l’11 de setembre quan Senyeres i Estelades lluiran als balcons!

Amb tot aquest enrenou no puc evitar pensar tot sovint amb la cançó “Milonga del moro judío” del cantautor uruguaià Jorge Drexler:

La guerra es muy mala escuela
no importa el disfraz que viste,
perdonen que no me aliste
bajo ninguna bandera,
vale más cualquier quimera
que un trozo de tela triste

I és que al capvadall les banderes són només la punta de l’iceberg, no sé si d’una guerra, doncs a mi la terminologia bèl·lica no m’agrada massa, però sí, segur, d’un problema encara no resolt!

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dilluns 20 d'agost de 2012


Video: Si ens arranquen la bandera la penjarem a tots els balcons! from linia de temps on Vimeo.

 

Foc al Cor! #focempordà #focalcor

A l’Alt Empordà se’ns ha cremat el paisatge, se’ns ha tornat a cremar el paisatge! 26 anys i 3 dies després del gran incendi de l’Alt Empordà (1986) les flames han tornat a escampar cendres fins allà on el vent, la tramuntana, les ha empès. I com fa 26 anys, el paisatge que el foc ens deixa és desolador!

El foc de l’Alt Empordà ha fet molt de mal a nivell personal, amb la mort de 4 persones, a nivell particular, fent malbé cases, masos i un munt de finques agrícoles, forestals i ramaderes, a nivell econòmic, a nivell natural... Els efectes sobre l’economia i la biodiversitat són evidents, però no sempre els efectes sobre les persones que l’han patit són prou tangibles.

Jo vaig viure l’incendi des de Cantallops, poble natal de la meva mare en el què hi tenim família i casa. La nit del foc, la primera nit del foc, la del diumenge 22 de juliol, feien més por el records de fa 26 anys, la temença que les flames passessin de nou per sobre el poble, que no pas les flames que l’envoltaven, per la vessant de muntanya i al pla, a certa llunyania però clarament visibles. Les flames feien respecte,  però els “fantasmes” em generaven més neguit!

L’incendi del 1986 va marcar el poble de Cantallops, va deixar una empremta inesborrable en tots aquells que el van viure, veure i patir. A casa es recorda amb especial tristor la desolació del meu avi, a qui aquell foc va deixar anímicament molt tocat; mesos després, delicat de salut, ens va deixar amb 82 anys.

L’altre dia, tornant a Cantallops després del foc, veient les cendres i els arbres calcinats a costat i costat de la carretera que hi porta des de la Jonquera, pensava que el més trist és que amb 82 anys de vida les darreres imatges que el meu avi va veure de Cantallops era la d’un poble, la d’un terme, tenyit per les cendres. Deien a Cantallops després de l’indendi: se’ns han cremat els records!

Apagades les flames l’Alt Empordà ha de conviure amb les cendres, però no farà resignadament, sinó, com fa 26 anys, com també va fer-ho el meu avi fins allà on les forces i la vida li van permetre, amb la ferma voluntat de recuperar els boscos, les explotacions agrícoles, l’activitat econòmica, el paisatge!

Una de les iniciatives que s’han endegat per a la recuperació de la terra cremada és la campanya “Foc al Cor” impulsada per l’IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura), que té per objectiu recaptar com a mínim tants euros com hectàrees es van cremar: 13.000 €.

Però “Foc al Cor” no és només una campanya per a recaptar fons, també esdevindrà una convocatòria per a presentar projectes amb l’objectiu de promoure la recuperació de les zones afectades pels incendis: restauració de bens materials, restauració d’ecosistemes, projectes innovadors relacionats amb la prevenció d’incendis (pedagògics, d’investigació, etc…).

Iniciatives com “Foc al Cor” no només permetran recuperar la terra cremada, també ens permetran recuperar-nos anímicament, encara que els qui hem viscut de prop l’incendi tindrem el foc marcat al cor. I potser algun dia se’ns cremaran de nou aquests records (esperem que no!) però mai hi haurà prou flames ni cendres per esborrar-los!

Article publicat a Gironainfo.cat el passat 1 d'agost de 2012

Sobren regidors?

Imatge del Ple de maig de 2012 a Sarrià de Ter. Foto: Ràdio Sarrià

L’article 179 de la Llei orgànica 5/1985 de 19 de juny del règim electoral general estableix el nombre de regidors que ha de tenir cada municipi en funció de la seva població, dels seus residents.

Aquest article estableix, per exemple, que poblacions com la vila de Salt, amb més 30.300 habitants, tingui 21 regidors, la ciutat de Girona, amb més de 96.700 habitants tingui 25 regidors i que el meu poble, Sarrià de Ter, amb més de 4.700 habitants siguem 11 regidors.

Els números poden semblar aleatoris i és evident que hom pot considerar que 21, 25 o 11 càrrecs electes són masses per la vila de Salt, la ciutat de Girona i el poble de Sarrià de Ter.

Així li ha semblat també al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, fent pública la proposta, dins el paquet d’ajustos, de reduir en un 30% els càrrecs electes, és a dir, regidors i regidores, de tots els ajuntaments de l’estat, inclosos, naturalment, el de la vila de Salt, la ciutat de Girona i el meu poble, Sarrià de Ter.

Coneguda la proposta qui més qui menys, mitjans de comunicació, partits polítics, alcaldes i regidors vam recórrer a la calculadora o a simuladors electorals per veure quina seria la fotografia de cada municipi: amb els mateixos resultats del 2011 jo seguiria essent regidor, encara que igualment en clara minoria, a Sarrià de Ter! Política ficció!

Però més enllà de la sort o dissort de cada partit polític, més enllà del càlcul electoral i de les derivades en els equilibris i jocs de majories i minories dels consistoris, aquesta mesura ens regala la pèrdua de pluralitat política municipal i que el poder, la responsabilitat de gestionar allò públic, si voleu, quedarà en mans de menys mans, de menys persones.

El debat als ajuntaments, però, va més enllà del número de càrrecs electes; a l’etern, i mai resolt, problema de finançament s’hi afegeix també el debat de les competències municipals. El govern de Rajoy no només vol reduir les cadires dels plens municipals, també les seves competències, aprimant els ajuntaments i engreixant les Diputacions.

D’acord que cal aprimar les administracions, que cal racionalitzar-les, que cal regular els sous dels càrrecs electes municipals, que convé definir les competències i ajustar el finançament dels ajuntaments i que és imprescindible gestionar amb economies d’escala supramunicipals.

Però no perdem de vista que mentre els polítics municipals som escollits directament pels nostres veïns, no passa així en el cas de les Diputacions, tampoc Consells Comarcals, que ho són per elecció indirecta a voluntat dels propis partits. La mesura de Rajoy no és només econòmica, també és política! Bé, tampoc descobreixo res de nou!

Veurem com es defineixes la representació de regidors, les competències i el finançament dels ajuntaments, però tot sembla indicar que més que aprimar-los, el què farà el govern de l’estat serà desnodrir-los, debilitar-los, enfortint les Diputacions.

A les eleccions municipals de 2015 a la vila de Salt escolliran 15 regidors, a la ciutat de Girona 17 i al meu poble, Sarrià de Ter, 7 regidors. Realment sobren regidors?

La immensa majoria de regidors no viu de la política, la immensa majoria no s’hi fa ric, ni dins ni fora de la legalitat; la immensa majoria s’hi dediquen amb una retribució econòmica que no compensa ni les hores dedicades, ni les perdudes amb la família i el temps personal...

No sobren regidors... sobren polítics!

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dijous 19 de juliol de 2012

S’impulsa Girona, ensopega la Princesa Letícia! #forumimpulsa

Instantània de l'ensopegada! Foto: Martí Terés

Girona ja ha acollit, per tercera vegada, el Fòrum Impulsa, esdeveniment que relliga amb prou encert i molt d’èxit emprenedoria, creació, educació i empresa, tot ben amanit, no sempre a gust de tothom, amb la principesca dosi de Monarquia; no en va el Fòrum Impulsa és una iniciativa de la Fundació Príncep de Girona. 

Jo no he assistit mai al Fòrum Impulsa; de fet mai ningú m’hi ha convidat ni he pres la iniciativa, tot sigui dit, d’inscriure-m’hi; però sempre me l’he mirat, com molta altra gent, de reüll via Twitter i a estones per “streaming”.

El programa, com sempre, molt atractiu i interesant; jornades com el Fòrum Impulsa se’n fan arreu i cal celebrar que Girona pugui formar part d’aquest “arreu”, com al seu dia va fer-ho amb el TEDxGirona, l’any passat, o enguany amb el TEDxUdG.

Que per un dia Girona sigui la capital del talent, de la innovació, dels joves, dels emprenedors, dels creadors i dels empresaris, júniors i sèniors, que volen encarar les dificultats del moment amb un somriure, amb “il·lusió” que diu aquell, és una injecció d’optimisme i d’esperança que no podem deixar de banda i menysprear.

El Fòrum Impulsa, aquest tipus de jornades, són positives en la mesura que permeten trencar amb la rutina, amb la feina del dia a dia i et conviden a escoltar, a descobrir, a repassar, a reflexionar; són esdeveniments oxigenadors, inspiradors.

Aquest tipus de jornades, però, també generen un cert desànim, sobretot per l’elevat excés que hi ha, tot sovint, de “llocs comuns” i frases ja avui dia massa tòpiques, de discursos i conceptes ja escoltats temps enrere, anys enrere, de relats sobre fets excepcionals que generen iniciatives excepcionals però que difícilment podrà reproduir el meu veí, o el vostre, pobre ell, que és a l’atur, que va escàs de formació i que passa penes per pagar les factures...

I en aquest Fòrum Impulsa es palpava una desolació quasi total per la política... o més ben dit, pels polítics, enguany que es posava en valor el terme “CO-”: COeducar, COil·lusionar, COemprendre, COtransformar. Van ser molts els qui clamaven al cel, a Twitter, per la manca d’aquests valors en els polítics, massa ocupats per a COmpetir dins i fora dels seus partits.

Però el Fòrum Impulsa té molt més que joves, emprenedors, creadors i empresaris, té sobretot la presència dels Prínceps d’Astúries (i de Girona!). La presència és tan imperativa com inevitable, per raons òbvies, i genera cert malestar entre sectors de la societat gironina, això sí, més fora que no pas dins del Fòrum Impulsa, on la correcció i la diplomàcia són la tònica; i si s’ensuma algun fet o presència que pugui trencar amb el protocol i el guió previst dels fets, s’evita de totes totes. Val més prevenir, deu ser la instrucció, que no pas córrer el risc... Qüestions de seguretat.

Dos regidors de l’Ajuntament de Girona de la CUP no van poder accedir al Fòrum Impulsa “per motius de seguretat”. Diuen que volien fer entrega al Príncep Felip una carta on li demanaven, entre d’altres coses, “no tornar a visitar més Girona, ni tampoc cap altra vila ni ciutat dels Països Catalans” (sic). Potser els dos regidors gironins haurien pogut fer arribar lacals Prínceps d’Astúries unes hores més tard quan, acabat el Fòrum, sortien de l’hotel que hi ha prop de l’Auditori Palau de Congressos de Girona...

Curiosament un altre gironí, també republicà, tot i que no encara regidor de Girona, no només va veure com la Princesa Letícia, degudament escortada però no envoltada de l’infranquejable dispositiu de seguretat que hi havia a l’entorn del Fòrum Impulsa, sortia de l’hotel, sinó que a més va poder veure, en viu i en directe, i retratar, com Letícia Ortiz ensopegava entre la porta de l’hotel i el cotxe que l’esperava!

Potser sí, com deia un comentari al Facebook de la seqüència fotogràfica de l’ensopegada, "que la Leti ensopegui a Girona pot ser un senyal!"

Article publicat a Gironainfo.cat el passat dilluns 2 de juliol de 2012.

Mifas, una entitat social amb innovació tecnològica

Amb més de 30 anys d’història Mifas és l’entitat de referència per a les persones amb discapacitat física a les comarques gironines.

A dia d’avui Mifas ofereix un ampli ventall de serveis a les persones amb discapacitat física:
assistencials, de suport personal, d’atenció residencial, de formació ocupacional, d’inserció laboral, d’esport i lleure, etc.

Però Mifas no és només una entitat de caràcter assistencial, sinó que forma part, també, de l’anomenada economia social, desenvolupant diferents activitats productives, a través de les seves empreses, que permeten crear llocs de treball i, per tant, donar feina a les persones amb discapacitat física que tenen majors dificultats d’accedir al mercat laboral ordinari..

Un dels sectors en què Mifas ha desenvolupat més i amb més èxit la seva activitat econòmica és la gestió i explotació d’aparcaments i zones blaves. Fruit d’aquesta llarga experiència Mifas va presentar i estrenar, a principis d’any, un innovador sistema de pagament de zones blaves a través de telèfons mòbils intel·ligents (“smartphones”): l’aplicació Pay Park.

Amb Pay Park Mifas ha fet un salt tecnològic i innovador que representa no només una millora en la gestió de les zones blaves, sinó, i sobretot, una millora del servei per les persones que en fan ús, per exemple pagues exactament per l’ús que fas de la zona blava.

I ha estat aquesta aplicació el motiu de la darrera alegria de Mifas, que com moltes altres entitats del tercer sector social, darrerament només reben males notícies: retallades a la dependència, retallades en programes ocupacionals i d’inserció laboral...

Aquesta darrera alegria ha vingut en forma de Premi BDigital per a projectes R+D+i de mitjanes i grans empreses, universitats i institucions que es van lliurar a principis de juny a la 14a edició del BDigital Global Congress que organitza Barcelona Digital Centre Tecnològic.

Pay Park, desenvolupada inicialment per a iPhone, estarà disponible aviat per al sistema operatiu Android.

Aquest premi posa de relleu una realitat cada vegada més emergent: les entitats del tercer sector social no només innoven a nivell educatiu, assistencial, pedagògic i metodològic, sinó que tenen també un gran potencial d’innovació tecnològica, tan pel que fa a l’atenció integral als usuaris que atenen, com pels productes i serveis que moltes presten a la societat dins l’economia social.

Ja és hora, doncs, de veure a les entitats del tercer sector social com a molt més que entitats assitencials; són un veritable actiu social i econòmic, generadors d’igualtat d’oportunitats, d’ocupació i també, com ha demostrat Mifas amb el Pay Park, d’innovació tecnològica.

Article publicat a Gironainfo el passat dimecres 13 de juny de 2012.

El vell debat sobre el nou Trueta; una perspectiva des de #SarriadeTer

Amb perplexitat, per posar-hi algun adjectiu, he vist que aquestes darreres setmanes s’ha revifat el vell debat sobre el nou Hospital Josep Trueta, un debat, pensava jo, ingenu, que estava tancat.

Els canvis dels governs de Catalunya i municipal de Girona, també el de Salt, han generat més dubtes que certeses respecte el projecte del nou Trueta que els anteriors governs de Catalunya i de la ciutat de Girona havien deixat enllestit. I el què alimenta els dubtes és la indefinició sobre el seu emplaçament i la recuperació del debat, altra vegada, si el nou Trueta s’ha de fer a Girona, a Salt o qui sap on més...

Aquest hauria de ser ja, a hores d’ara, un debat superat! I és que la història ve de lluny!

A l’any 2005 el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar la voluntat de construïr un nou Hospital Josep Trueta.
El 31 de març de 2005 una delegació del govern municipal de Sarrià de Ter, formada per l’aleshores alcalde, Nicolás Pichardo, la tinent d’alcalde Assumció Vila i jo mateix, també tinent d’alcalde, vam fer via al parlament de Catalunya per reunir-nos amb la Consellera de Salut, Marina Geli.
Era del nostre interès conèixer de primera mà les previsions de la Conselleria de Salut respecte a l'emplaçament del nou Hospital Trueta, així com plantejar la possibilitat d´oferir el sector del Mas Boscosa, al límit de Sarrià de Ter amb Girona, bé per ubicar-hi el nou hospital, bé per ubicar-hi serveis paral·lels i/o relacionats amb l’activitat hospitalària, entre ells ja la possibilitat de fer-hi la Facultat de Medicina (atès l'interès manifestat, des del 2004, pel Col·legi de Metges).

Poc més d’un any després, el 7 d’agost de 2006, l’alcaldessa de Girona Anna Pagans i l’alcalde de Sarrià de Ter Nicolás Pichardo presentaven l’acord d’ambdós municipis d’oferir els terrenys del sector de Mas Boscosa per al futur emplaçament de la Facultat de Medicina i el Campus de Salut, atesa la proximitat de l’Hospital Josep Trueta, de l’actual i del nou que s’estava projectant.

El projecte del nou Trueta a la zona nord de Girona, doncs, anava més enllà de l’hospital, doncs s’acompanyava de la Facultat de Medicina i l’Escola d’Infermeria i l’Institut de Recerca d’Investigació Biomèdica (Idibgi), integrant-hi també l’equipament sociosanitari de Mutuam, present en aquest mateix sector.

El dijous 2 de juliol de 2009 en sessió extraordinària el ple municipal de Sarrià de Ter va aprovar un conveni amb la UdG per a la cessió gratuïta de 20.532 m2 de terreny del sector de Mas Boscosa per al futur Campus de Ciències de la Salut de Sarrià de Ter amb la Facultat de Medicina, l'Escola d'Infermeria i l'Institut d'Investigació Biomèdica.

El mateix any 2009 es va començar la redacció del projecte del nou Trueta, que es va presentar l’any 2010. El consens, definició i determinació que fins aleshores hi havia s’ha transformat ara en indecisió, dubtes i recuperació de nous debats. Des de Sarrià de Ter la posició és molt clara: mantenir el nou Trueta al sector nord de Girona, doncs amb la futura construcció, quan la crisi ho permeti, del Campus de Ciències de la Salut, es generarà un nou pol de promoció de la salut i promoció econòmica al voltant de la salut molt important.

Salvar el Trueta, com van escriure dies enrere Pia Bosch i Marina Geli, és apostar pel futur. És una aposta estratègica, d’equilibri territorial, de desenvolupament econòmic, de generació d’un potent clúster al voltant de la salut, el coneixement, la recerca i la investigació.

Davant aquest repte, davant el repte que suposa el nou Trueta i el Campus de Ciències de la Salut el què ens convé és deixar enrere els vells debats i, amb certesa i fermesa, seguir definint aquest projecte.

No revifem vells debats, no generem noves incerteses ja superades... prou pena passem tots plegats com per distreure’ns, ara, amb el què ja estava ben encaminat!

Article publicat a Gironainfo.cat el passat dijous 17 de maig de 2012

#SantJordi sense joves a #SarriadeTer

Entre els premiats de la XXXII edició dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter no hi busqueu joves d’entre 12 i 18 anys... no els trobareu! Les categories juvenils de prosa i poesia des de l’any 2008 que no es convoquen a Sarrià de Ter!

Que la participació dels joves als Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter és un tot un repte no és cap novetat: la seva participació ha estat, en les darreres edicions que se’ls va convocar, entre minsa i nul·la. Però això no és motiu suficient per a no convidar-los, animar-los i estimular-los a participar al concurs literari sarrianenc.

Que potser no escriuen els joves? Em resisteixo a acceptar que els joves no escriuen! Em nego a creure que els joves no escriuen ni en prosa ni en poesia!

Fa uns anys l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter va convidar els joves a presentar haikús via sms (missatge de mòbil) pensant que potser la moderna i innovadora forma d’entrega els cridaria l’atenció, però els premis, els anys que es va convocar, sempre els guanyaven adults: la simplicitat dels haikús els fa, paradoxalment, més difícils! I si ja és prou complicat fer un poema, molt més ho és un haikú!

També es va fer un intent de combinar, en la categoria juvenil, una fotografia i una breu narració, però aquest invent tampoc va ser reeixit!

Jo penso que el més assenyat és recuperar les clàssiques categories de poesia i prosa per als joves i innovar, en tot cas, en l’estímul que puguin necessitar: el premi. Un llibre electrònic, per exemple o, encara millor, un tablet, ben segur seria estímul suficient.

Però més enllà de l’estímul del premi la veritable clau de volta per a recuperar la participació dels joves als Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter seria establir una col·laboració amb l’IES Narcís Xifra de Girona per a promoure la creació d’obres literàries entre els alumnes de Sarrià de Ter i, perquè no, la resta de municipis. I és que es tracta de posar-hi ganes i imaginació: perquè no crear la categoria juvenil de microrelats!

Preguntat el govern sarrianenc sobre la no convocatòria dels joves al concurs literari han argumentat que de fet els joves ja tenen un altre espai on participar: la Beca Isidre Macau! La finalitat d’aquesta beca, que aplaudeixo, és el foment de la recerca, ben diferent de la finalitat dels Premis Sant Jordi, que és la creació literària! Pregunto on tenen les pomes, i em responen que tenen peres!

Aquest és el cinquè any que reclamo la recuperació de les categories juvenils de poesia i prosa per als Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter; confio que en l’edició de l’any vinent finalment l’àrea de Cultura els tingui presents!

Estic convençut que els i les joves de 12 a 18 anys de Sarrià de Ter tenen moltes coses a dir, i a expressar, també en prosa i poesia! Els joves tenen veu pròpìa... els escoltem?

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dissabte 28 d'abril de 2012.

Transport escolar de copagament a #SarriadeTer

Aquesta és la realitat, la crua i injusta realitat: les famílies de Sarrià de Ter que vulguin seguir utilitzant el transport escolar per a què la mainada pugi a l’Escola Montserrat hauran de contribuïr al copagament del cost del transport amb 1,5 €/dia.

La gratuïtat del transport escolar a Sarrià de Ter va viure aquesta setmana, amb l’aprovació del pressupost de 2012 del Consell Comarcal del Grionès, un episodi més de la crònica d’una mort anunciada.

A Sarrià de Ter tenim, encara aquests curs, transport escolar gratuït per als alumnes del propi municipi; és a dir, Sarrià de Ter era una de les excepcions que emparava el Decret 161/1996, de 14 de maig en què es mantenia la gratuïtat del transport escolar tot i que l’escola està situada al propi terme municipal.

L’excepció estava més que justificada quan es va prendre aquesta decisió, ho està avui i ho estaria igualment el curs vinent. I no és pas fruit d’un caprici o un luxe, sinó d’una realitat poc comuna a  d’altres municipis: l’escola es troba fora del nucli urbà.

Inaugurada a finals de l’any 1977 l’Escola Montserrat es va ubicar a Sarrià de Dalt, més enllà del viaducte de l’autopista, a tocar de la parròquia de Sant Pau, fugint de la contaminació ambiental de la fàbrica Torras i acústica del trànsit de la llavors N-II, que passava pel bell mig del poble. La seva ubicació oferia, i ofereix encara, un entorn saludable i natural idoni per a la tasca educativa i docent que l’escola té encomanada.

L’existència de transport escolar gratuït no obligatori va ser fruit, a mitjans dels anys ‘90 del segle passat, d’una intensa reivindicació de l’AMPA de l’escola. Al contrari de molts altres municipis, també fins ara amb transport escolar gratuït no obligatori, el cas de Sarrià de Ter té un punt diferencial important: a molts municipis la realitat és una escola al nucli urbà que dóna servei a famílies que viuen en urbanitzacions allunyades al nucli. A Sarrià de Ter qui està allunyat al nucli urbà és l’escola!

El Govern de la Generalitat ha mantingut, en el cas del Gironès, una excepció en la supressió del transport escolar no obligatori (dins el mateix municipi) a la ciutat de Girona. Ben cert i segur que els motius estan justificats. També penso jo, pensem des de Sarrià de Ter, que prou justificats són també els de Sarrià de Ter! És inevitable sentir-nos, des de Sarrià de Ter, discriminats!

La supressió de la gratuïtat del transport escolar aportarà un nou problema a l’escola: la mobilitat, amb la difícil convivència de vehicles particulars i autobusos a l’accés a l’escola, afectat a més per les obres del TGV i l’ampliació de l’Autopista, i d’aparcament davant la pròpia escola a les hores punta, en especial al matí i a la tarda. Es preveu que el proper curs hi hagi prop de 500 alumnes a l’escola.

Amb la decisió del Govern de la Generalitat de suprimir la gratuïtat i aplicar el copagament s’obren molts interrogants a Sarrià de Ter, a nivell de famílies i a nivell d’escola: qui més qui menys tira de calculadora per fer-se una idea del possible cost, qui més qui menys fa càbales sobre possibles alternatives al transport escolar... i a l’escola ja no saben com pujaran, aparcaran i baixaran tants autobusos i cotxes particulars...

Aquesta és la realitat, la crua i injusta, realitat!


Article publicat a GironaInfo.cat el dijous 19 d'abril de 2012

-----------------

pd: també et pot interessar el comunicat de l'AMPA de l'Escola Montserrat sobre el transport escolar.

L'agredolç primer aniversari del Centre de Visitants del Gironès de #SarriadeTer

Inauguració del Centre de Visitants del Gironès, el 26 de març de 2011. Foto: Generalitat de Catalunya

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dijous 29 de març de 2012.

Aquesta setmana el Centre de Visitants del Gironès celebra el seu primer aniversari. Per molts anys!... O no!

Inaugurat a les acaballes de l’anterior mandat municipal aquest era (és?) un dels grans projectes de l’anterior govern comarcal, també del govern de Sarrià de Ter, fruit d’un conveni de cessió gratuïta de l’espai, de titularitat municipal, a l’ens comarcal per a l’emplaçament del Centre de Visitants del Gironès per a 20 anys, prorrogables a 5 més, després que aquest projecte passés, sense èxit, per altres municipis de la comarca com Sant Gregori o Quart.

Coincidint amb el primer aniversari del Centre de Visitants el Consell Comarcal del Gironès, a través de l’àrea de Turisme, va fer públiques les xifres d’aquest primer any. I les xifres no conviden, precisament, a l’optimisme: hi ha hagut poc més de la meitat (10.200) de visitants previstos per al primer any, que el propi Consell Comarcal va situar en la xifra de 20.000 visitants.

La xifra de visitants és la dada clau per a la sostenibilitat econòmica d’aquest equipament, entenent per visitants aquelles persones que, més enllà d’entrar a l’equipament per a sol·licitar informació, visitar alguna exposició, comprar algun producte o consumir a l’espai gastronòmic, paguen per accedir a l’espai d’interpretació del territori que hi ha a la primera planta.

Abans de la seva inauguració, ara fa un any, l’àrea de Turisme del Consell Comarcal xifrava en 25.000 el nombre òptim de visitants per a garantir la sostenibilitat econòmica de l’equipament, essent 30.000 els visitants desitjables (el veritable objectiu) i 20.000 els previstos en els primers anys de funcionament.

Les xifres del primer aniversari, doncs, no acompanyen l’alegria de la seva celebració, i ens obliguen a preguntar-nos de nou: és el Centre de Visitants del Gironès un equipament i servei viable econòmicament? La pregunta no és gratuïta i ens l’hem de preguntar, com a mínim des de Sarrià de Ter, cada any durant els propers 4 anys. Al conveni de cessió de l’espai hi ha una clàusula que especifica que si durant els primers 5 anys de funcionament del Centre de Visitants del Gironès aquest no és viable econòmicament l’Ajuntament de Sarrià de Ter pot recuperar l’espai cedir (prop de 900m2), naturalment abonant el valor de la inversió feta pel Consell Comarcal.

El Centre de Visitants atribueix el no assoliment de l’objectiu de visitants al poc coneixement de l’equipament i a la situació de crisi econòmica. Sense negar que aquestes causes puguin ser certes, jo n’hi afegiria una altra: aquest equipament no està vinculat directament a cap element turístic i patrimonial important i, si bé hom pot creure que està ben ubicat a l’entrada nord de Girona, cal anar-hi expressament i només per a visitar-lo sol. A més cal tenir present, de cares al futur, quina incidència tindrà l’obertura de la sortida centre de l’AP7 a Sant Gregori.

I una darrera reflexió per acabar: amb el mateix context de crisi econòmica que el Centre de Visitants del Gironès la Catedral de Girona va rebre, l’any 2011, més de 230.000 visites, un increment del 2,14% més respecte l’any anterior. Us imagineu si el Centre de Visitants del Gironès pogués tenir tan sols un 10% de les visites que es fan a la Catedral? Però el Centre de Visitants del Gironès, ben segur, els queda massa lluny...

-------------------

pd: sobre aquest primer aniversari del Centre de Visitants del Gironès també podeu llegir l'article d'Assumpció Vila "Una inversió molt" cara, i el meu "Res a celebrar a Sarrià de Ter (o potser sí!) del 1r aniversari del Centre de Visitants!" publicat en aquest bloc.

Juli Fernández pren el timó del socialisme gironí

Juli Fernández el dia que va ser escollir primer secretari del la Federació del PSC Comarques Gironines. Foto: Nerea Guisasola/ACN/GironaInfo.com

Veient la trajectòria, dibuixada a través dels darrers resultats electorals (Parlament, municipals i estatals), del la Federació del PSC de les comarques gironines hom podria pensar que, com el PSC a nivell nacional, el partit més aviat semblava una nau a la deriva.

Certament el rumb del socialisme català sembla haver perdut, els darrers temps, la brúixola en algunes qüestions clau del nostre País, fet que si algun socialisme se'n ressent especialment és el gironí.

El XII Congrés del PSC, celebrat a finals de l’any passat, va permetre al socialisme català recuperar la brúixola i començar a orientar de nou la nau cap a la “veu pròpia”, per bé que, com jo, molts preferíem el “grup propi”. En qualsevol cas la constitució de la nova executiva del “Nou PSC” de Pere Navarro marcava un calendari de treball a 4 anys vista, la primera etapa de les quals era la renovació de les executives de les federacions territorials.

Aquest procés a la demarcació de Girona no va ser una bassa d’oli, tampoc durant el Congrés de la Federació de les comarques gironines del PSC. La confrontació d’idees, de persones, de projectes, sempre positiva, sempre democràtica, va exigir, per part de tothom, l’ús de la fina cirurgia durant el procés congressual. Si hi havia vies d’aigua dins el partit (i n’hi ha, en forma de pèrdua de vots en múltiples direccions), el què calia era procurar tapar-les actuant en tots els fronts.

Existia el risc, penso jo, que el PSC sortís afeblit i dividit del congrés de les comarques gironines. Els resultats van ser, sorprenentment, molt ajustats, però Juli Fernández, el nou primer secretari, ja va demostrar, durant el mateix congrés, molta habilitat en la complexa tasca de dirigir el partit, en el procés de negociació d’elecció de la nova executiva.

Bregat en el món local, alcalde de Palafrugell i amb experiència parlamentària a Madrid, Juli Fernández pren ara el timó del socialisme gironí amb la ferma voluntat de redreçar el rumb social, ideològic, polític i electoral del PSC a les nostres comarques. Confio que ell, com la nova executiva que l’acompanya, sabrà interpretar bé els mapes, les marees i els vents per dur la nau socialista a bon port!

Article publicat a GironaInfo.com el passat dimarts 20 de març de 2012. El primer!