Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los o demanar-los en préstec a les biblioteques.
Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.
Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.
I per començar, voldria compartir les primeres paraules del primer llibre que llegiré aquest any, "Jo sé per què canta l'ocell engabiat" (ICIP; Angle editorial, 2023), de l'escriptora i activista estatunidenca Maya Angelou (1928 - 2014), amb traducció de Blanca Busquets, el segon llibre del Club de lectura per la pau i els drets humans de Girona, un llibre de caràcter autobiogràfic:
"Havíem arribat a aquell poblet endarrerit quan jo tenia tres anys i en Bailey quatre, amb una etiqueta al canell que indicava - "A qui pugui interessar" - que érem la Marguerite i en Bailey Johnson fill, de Long Beach, Califòrnia, de camí a Stamps, Arkansas, a/ Sra. Annie Henderson.
Els nostres pares havien decidit posar fi al seu calamitós matrimoni, i el pare ens va enviar a casa de la seva mare. Ens havien confiat a un mosso d'equipatges, que l'endemà va baixar del tren a Arizona, i el meu germà portava els bitllets clavats amb una agulla a la butxaca interior de l'abric.
No recordo gran cosa del viatge, però quan vam arribar al sud, a la part segregada del trajecte, la situació devia millorar. Els passatgers negres, que sempre viatjaven amb carmanyoles ben plenes, van compadir-se d'aquells "pobres marrecs orfes tan bufons" i ens van afartar de pollastre fregit fred i amanida de patata.
Anys després, vaig descobrir que una multitud de nens negres espantats havia fet milers de cops aquella travessia dels Estats Units per reunir-se amb els seus pares, que havien aconseguit guanyar-se bé la vida a les ciutats del Nord, o per tornar amb les seves àvies a les ciutats del Sud que en Nord urbà incomplia les seves promeses econòmiques."
