dilluns, 28 de novembre de 2011

Candidatura unitària al XII #CongresPSC? No gràcies. Ara sí, confrontació!

Elena, Ros, Navarro i Iceta: 4 homes i un destí!
"Fins avui s’han presentat ja tres candidats a Primer secretari. Persones per les quals tinc el màxim respecte polític i afecte personal. A aquesta llista podrien afegir-s’hi altres noms, entre d’ells el meu. Però el meu objectiu no és el de presentar una candidatura per enfrontar-la a la que presenti un altre company o companya.

Crec que puc ser més útil als ideals que compartim si subratllo novament la meva disposició a fer el que calgui per allò que crec que més ens convé a tots: encertar el rumb, fer un Congrés d’integració i elegir un bon equip, amb gent amb moltes ganes de treballar i que pugui assegurar una gran dedicació, un equip encapçalat per un Primer secretari o una Primera secretària que compti amb un suport molt majoritari i capaç de dedicar-se plenament a una tasca formidable."

Aquest és un fragment del discurs que Miquel Iceta va fer el passat dijous 24 de novembre a Barcelona en què d'alguna manera convidava als candidats a la primera secretaria del PSC que ja s'han postulat a formar una candidatura unitària. La resposta dels interpel·lats, Joan Ignasi Elena, Àngel Ros i Pere Navarro ha estat, afortunadament, rebutjar l'oferiment.

El mateix dijous 24 publicava al bloc, i ho destacava a Twitter, que jo "personalment preferiria que no hi hagués una candidatura unitària per al XII Congrés del PSC".

  • A la tardor del 2010 els socialistes vam perdre les eleccions al Parlament i el Govern de Catalunya i vam posposar el debat intern per afrontar les municipals de maig de 2011 tot fent pinya!
  • A la primavera del 2011 vam perdre les eleccions municipals i importants alcaldies i, quan ja ens disposàvem per preparar-nos per al debat intern, vam posposar-lo de nou per afrontar les eleccions generals, anteposant la unitat del partit a les possibles discrepàncies internes.
  • A la tardor del 2011, després d'haver perdut també les eleccions generals ja és hora d'afrontar el debat, i el debat només es pot afrontar si hi ha confrontació (que no enfrontament) d'idees i de persones.

Ara no és el moment de fer crides a la unitat del partit, ara no és el moment de plantejar candidatures úniques per al XII Congrés del PSC!

Ara és el moment de plantejar el futur del partit des de tots els colors, gustos i matisos possibles! I és que el PSC només s'enfortirà si al XII Congrés es visualitzen tots aquests colors i matisos, si el debat és viu, debat sobre idees, estratègies, posicionaments i lideratges! I per tant que es presenti més d'una candidatura serà símptoma que el PSC és encara un partit viu, que ho és!

I després entre les candidatures caldrà escollir, caldrà votar i triar-ne una. I llavors sí, quan la nova direcció sigui escollida, tornarem de nou a prioritzar, si cal, la unitat dins el partit.

El XII Congrés del PSC no ha de ser un congrés més, un congrés de tràmit, ha de ser un congrés de canvi! Per recuperar la credibilitat perduda, justa o injustament, vers la ciutadania, primer hem de recuperar la credibilitat amb i vers nosaltres mateixos, els i les socialistes.

Estic convençut que ho farem, que ho sabrem fer i que ho farem bé! Confio en el PSC, confio en els i les socialistes que en formem part!