divendres, 13 de gener del 2012

El #NouPSC, entre l'adéu i el punt i apart



"Caldrà veure tot plegat com pren cos i forma aquesta veu pròpia...
Ha estat un bon congrés, un gran congrés... ha sortit un nou PSC; ara hem de fer que tothom el reconegui!"

Amb aquestes paraules tancava l'apunt al bloc post- congrés que vaig escriure setmanes enrere.

El cert és que després del "subidón" del congrés tot sembla que, si fa o no fa, està al mateix lloc; malament anirem si al final hom acaba fent bona l'expressió de "canviar-ho tot per no canviar res" que tan bé s'escenifica en la vinyeta que acompanya aquest apunt.

En tot cas hi ha gent que sí que es mou dins del PSC, des de qui se n'acomiada, com Joan Solana, fins a qui planteja un punt i a part, com l'Ernest Maragall.

Temps al temps... el congrés ha permès veure que hi ha una minoria, més gran en el partit real que no en el dels delegats i delegades congressistes, que volem un PSC diferent del què hem tingut fins ara i, fins i tot, del què s'intueix que és aquest Nou PSC...

És un primer pas, una minoria perceptible i reconeguda en un congrés... potser sí que, mentre el Nou PSC va prenent cos i forma, aquesta nova minoria també...

I mentre el Nou PSC faci riure, bé, però malament el dia que faci plorar...

El Nou PSC fa pensar... com deia aquell: reflexionem-hi, reflexionem-hi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada