Mala maror al PSC? Jo dic. benvinguda sigui! ... i @Avancemcat

Mala maror al PSC. Així titulava el diari El Punt Avui la crònica sobre el malestar que, segons les fonts del diari, causava a l'aparell del PSC la presentació, els propers dies, de dues plataformes crítiques dins el socialisme català: les Trobades Ciutadanes, impuls de Nou Cicle, i Avancem, impulsada entre d'altres per Joan Ignasi Elena.

Al final de la seva crònica El Punt avui donava contingut al seu titular: "Fonts de la cúpula del partit, mentrestant, s'ho miren “atònits” des de la barrera, i amb un cert malestar que els provoca aquesta imatge de divisió en el si del partit quan tot just fa sis mesos que es va celebrar el congrés del PSC i Navarro es comprometia a unir totes les sensibilitats."

És cert que no fa pas tant que el PSC vam celebrar el 12è Congrés, del qual va sortir l'anomenat Nou PSC; és cert que en aquest Congrés s'hi va arribar amb un debat molt obert, com feia anys que no passava, sense una candidatura unitària.

Però també és cert que aquest Congrés va acordar, entre d'altres novetats, plantejar primàries obertes per a l'elecció de les candidatures per a les convocatòries electorals, pel què quedava clar que escollir el primer secretari no vol dir necessàriament escollir el candidat a presidenciable a la Generalitat.

Aquest fet marca la vida interna, també externa, del partit, doncs genera dinàmiques diferents que, sortosament, van més enllà dels aparells del partit per a posicionar idees, propostes i persones per a concórrer en nom del PSC a les diferents eleccions, en especial a les del Parlament de Catalunya.

Per mi les Trobades Ciutadanes i Avancem no han de generar mala maror al PSC, sinó tot el contrari: són imprescindibles per al futur del PSC, no només perquè permeten seguir actualitzant les idees i les posicions, sobretot també perquè permeten recuperar la permeabilitat que el partit ha perdut aquests darrers anys amb la ciutadania, i que tan bé va saber capitalitzar Pasqual Maragall amb Ciutadans pel Canvi!

Mala maror al PSC? Doncs benvinguda sigui, benvingut el debat, el sumar des de la discrepància, el debat sobre les idees, sobre les propostes i, quan calgui, sobre les persones!

Més enllà de la feina que fan, que fem tots els càrrecs electes del PSC a tots els nivells, més enllà dels òrgans i estructura interns, aquestes plataformes són un símptoma reconeixible més que el PSC, malgrat tot, és un partit viu, que el seu cor batega!

A mi també m'agrada el manifest de @NouCicle

Foto: Nou Cicle

Una de els grans virtuts del PSC (per alguns un defecte) és la seva pluralitat... El PSC és un partit plural, amb tants accents, tantes ànimes, com simpatitzants i militants té, i a voltes alguns accents s'uneixen i es defineixen com a tals... La setmana passada Nou Cicle va fer públic un manifest, amb el qual jo, com a socialista, m'hi sento plenament indetificat... Com que el document és una mica llarg, en destaco aqui els 7 principals punts.

Per un nou cicle del socialisme i de les esquerres de Catalunya

1. Som molts i moltes els qui pensem que el socialisme català i les esquerres de Catalunya han d’emprendre un nou cicle sense dilacions.

Per això, fem aquesta doble crida:

* Als companys i companyes del PSC, perquè es disposin a obrir un procés enèrgic i ambiciós de renovació i obertura, que entronqui amb els mètodes participatius, unitaris i sobirans que van constituir el PSC.
* A tots els homes i dones progressistes del nostre país, perquè facin seva la necessitat i la voluntat d’una nova aliança de progrés a Catalunya, l’estenguin i se’n facin protagonistes.

2. Per ser fidel al seu projecte fundacional, als seus valors i principis, a la seva vocació de centralitat majoritària, al seu futur, el PSC ha de canviar. Necessitem un PSC profundament renovat i modernitzat, de nova planta.

3. Pensem que cal obrir amb determinació el procés constituent d’una autèntica aliança majoritària de l’esquerra i el centreesquerra de Catalunya, de manera socialment arrelada: Una Aliança de la Catalunya de progrés.

4. Catalunya ha de vèncer l’actual ofensiva retrògrada contra la política. L’antipolítica, que troba en la crisi econòmica i social un terreny abonat, no és un fenomen espontani. Hi ha intents d’instrumentalitzar l’opinió pública per part dels mateixos poders econòmics, mediàtics i polítics que són a l’origen de la crisi financera i econòmica.

5. L’esquerra i el centre esquerra ha de ser fidel a un compromís de solidaritat de Catalunya envers els pobles germans d’Espanya, sobre la base d’un model financer just i transparent; que impulsi un nou pacte constitucional que comporti la transformació de l’Estat autonòmic en un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, on Catalunya obtingui, en les estructures polítiques comunes, l’Estat que necessita com a nació. I on, d’altra banda, el país pugui assolir les fites de les quals depèn el seu futur en el pla global: la definitiva articulació de l’Eix Mediterrani i el ple desenvolupament de la corresponent Euroregió.

6. La construcció concreta de les noves alternatives de futur han de ser alhora locals, nacionals i europees, perquè només així seran abastables les solucions que han de ser globals.

7. Allò que proposem és un nou cicle de progrés que requereix un nou procés constituent. Això vol dir avui obrir espais i cercles de debat, crear ponts de diàleg, amb un full de ruta precís, avançant pas a pas, de baix a dalt, en la construcció d’una aliança de progrés que esdevingui demà majoritària.

Nou Cicle, 22 de febrer 2011.

Descarrega't i llegeix íntegrament el Manifest en PDF.