#MinutsMusicals de 1974 amb "Boogie On Reggae Woman" de Stevie Wonder

Quan Stevie Wonder va publicar "Superstition" jo encara no havia nascut; no va ser aquesta, com tampoc "You Are the Sunshine of My Life" o "Sir Duke"...

Stevie Wonder va entrar a la meva vida l'any 1984 de la mà d'una cançó "I Just Called to Say I Love You", tema principal de la divertida pel·lícula "La dona de vermell", dirigida i protagonitzada per un altre desconegut, encara per mi, Gene Wilder, que anys més tard, com els èxits de Wonder, descobriria retrospectivament a "El jovenet Frankenstein".

També retrospectivament anys més tard, endinsant-me en la discografia de Stevie Wonder, vaig descobrir aquest "Boogie On Reggae Woman", cançó publicada l'any 1974 al seu dissetè disc d'estudi, "Fulfillingness' First Finale".

Amb aquest disc i aquesta cançó Stevie Wonder va guanyar, l'any següent, el Grammy a la millor interpretació pop masculina, tot i que va ser una altra cançó d'aquest treball, "You Haven't Done Nothin'", la que es va situar al número 1 de la llista de senzills americana a principis de novembre de 1974; la lletra de "You Haven't Done Nothin'" (no has fet res) era una crítica de l'administració Nixon; pel que fa a la música, els cors els feien els Jackson 5 amb un jove Michael Jackson!

Però tornem a "Boogie On Reggae Woman", cançó inicialment prevista pel seu anterior disc, "Innervisions", però que finalment van publicar un any més tard. La cançó, que també es va enfilar a la llista de senzills, arribant al número 3, és una mena de diàleg entre el que està bé i el que no...

En fi, jutgeu vosaltres mateixos!



Boogie On Reggae Woman

I like to see you boogie right across the floor
I like to do it to you till you holla for more
I like to reggae but you dance too fast for me
I'd like to make love to you so you can make me scream

So boogie on reggae woman, what is wrong with me?
Boogie on reggae woman, baby can't you see?

I'd like to see both of us fall deeply in love
I'd like to see you under, under the stars above, yes I would
I'd like to see both of us fall deeply in love, yeah
I'd like to see you in the raw under the stars above

So boogie on reggae woman, what is wrong with you?
Boogie on reggae woman, what you tryin' to do?

Can I play? Can I play?

Boogie on reggae woman, what is wrong with you?
Boogie on reggae woman, what you tryin' to do?

Quan Stevie Wonder va publicar "Superstition" jo encara no havia nascut, però afortunadament hi ha cançons, com aquesta, que sobreviuen a moltes generacions!

#MinutsMusicals de 1974 amb "Stories" de Bill Withers

Bill Withers l'any 1973. Foto: Fin Costello/Redferns

Bill Withers és viu i actualment té 76 anys!

Si començo així l'article d'avui és perquè Bill Withers és un cantant que fa tants anys viu allunyat de la indústria de la música que sembla que sembla que hagi desaparegut no només de l'escena musical, sinó de la mateixa capa de la Terra! Però no, Bill Withers encara és viu!

Bill Withers va irrompre en la indústria musical l'any 1971 sobretot gràcies a la seva magnífica cançó "Ain't No Sunshine", publicada en el seu primer disc, "Just as I Am", cançó que és encara avui tota una referència de la música en general i de la música soul en particular.

L'any següent, el 1972, va publicar el seu segon disc d'estudi, "Still Bill", disc que temes com “Lean on me” i “Use me” van fer pujar com l'escuma a les llistes d'èxit i de vendes, assolint així el seu primer Disc d'Or. L'any 1973 va publicar el seu primer i únic disc en directe, "Live at Carnegie Hall".

Tots aquests treballs els va publicar amb la discogràfica Sussex, amb qui també va publicar, l'any 1974, " +'Justments", abans de trencar-hi i signar per Columbia.

Si els seus dos primers discs d'estudi contenien temes d'èxit com els mencionat "Ain't No Sunshine" o "Lean on Me" aquest tercer disc d'estudi, "+'Justments", no conté cap dels grans "hits" de Bill Withers però sí que esdevé, en en seu conjunt, un disc molt recomanable i un autèntic regal per les orelles si us agrada la música de Bill Withers!

La portada del disc mostra un Bill Withers a la part inferior acabant d'escriure un text que ocupa tota la portada, justificant el títol del disc, "+'Justments":

"Life like most precious gifts gives us the responsibility of upkeep. We are given the responsibility of arranging our own spaces to best benefit our survival. We have the choice of believing or not believing in things like God, friendship, marriage, love, lust or any number of simple but complicated things. We will make some mistakes both in judgement and in fact. We will help some situations and hurt some situations. We will help some people and hurt some people and be left to live with it either way. We must then make some adjustments, or as the old people back home would call them, + 'JUSTMENTS."

L'any 1975 Bill Wthers va seguir amb la seva carrera musical de la mà de Columbia, amb qui va publicar un disc per any fins el 1979; el seu darrer disc el va publicar l'any 1985.

A partir d'aquí Bill Withers va començar a fer-se fonedís fins a desaparèixer del panorama i l'actualitat musical; la seva silenciosa retirada amplifica encara més el seu caràcter d'antiheroi del soul i el rhythm and blues.

L'any 2009 es va publicar el documental "Still Bill" en el que el propi Bill Withers relata la seva vida musical i personal, una vida de lluita, superació i, sobretot, molta honestedat!


Still Bill Trailer from STILL BILL on Vimeo.

La cançó del 1974 que avui destaquem no és "The Same Love That Made Me Laugh" , possiblement la més coneguda de "+'Justments", sinó "Stories", una petita cançó en la que destaca el piano i en la que potser hi trobareu a faltar un xic de funk, però que té molt de soul!

Diu Bill Withers que joves o vells tots tenim històries... aquesta és tan sols un trosset de la seva!



Stories

Who will buy a glad story
That a young man has to tell?
Come into my house of glory
And I will treat you well.

Who will buy a sad story
That a widow has to tell?
Come into my house of lonely
And I will treat you well.

Young and old, we all have stories
That we all must try to sell
Tales of how you get to heaven
And how we been through hell

Who will buy a perfumed story
That a young girl has to tell?
Sleep with me on satin pillows
And I will treat you well.

I sí, què millor per acabar avui com ell va començar, l'any 1971: "Ain't No Sunshine"



Bill Withers és viu, ben viu i actualment té 76 anys!