Minuts Musicals instrumentals amb "Eple"

No recordo com, però sí més o menys quan (2001 o 2002...) vaig escoltar per primera la cançó "Poor Leno", de Röyksopp; deuria ser a la televisió, perquè el videoclip, com la cançó, em va captivar.

Aleshores encara no hi havia YouTube, ni molt menys Spotify, i quan volies escoltar una cançó el més habitual era, simplement, comprar-te el disc al que pertanyia.

El millor lloc on podies cercar cançons eren, aleshores, les botigues de discs, i entre les de Girona jo sovintejava molt la que Discos Coll tenia al carrer de l'Argentina. Gran part de la meva discoteca és d'allà, i també de l'extingida Fira del Disc del Col·leccionista que alguns anys també es va fer a Girona!

A Discos Coll vaig preguntar, buscar i comprar "Melody AM", el primer disc del grup noruec Röyksopp, i a banda de "Poor Leno" també vaig descobrir cançons com "Remind me" i sí, "Eple"!

De Röyksopp no tinc res més, i a vegades penso que ni falta que fa; algunes vegades, d'un grup som fans de la seva discografia, d'altres només d'una cançó, d'altres només d'un disc...

Pel que fa a "Eple", ja ho veureu, el videoclip també és d'aquells que es fan mirar...

Minuts Musicals instrumentals amb "Aerodynamic"

Daft Punk és un grup francès, duet per a més informació, de música electrònica (per a fer-ho breu) conegut especialment per la cançó "Get Lucky, de moment i de llarg, la seva cançó més comercial.

És clar que abans d'aquest èxit el duet ja n'havia tingut d'altres, com" One More Time", cançó que obre el seu segon disc, "Discovery", disc que va ser gestat com a banda sonora de la pel·lícula d'animació "Interstella 5555". D'aquí que alguns dels videoclips siguin dels dibuixos animats de la peli...

La segona cançó del disc, "Aerodynamic", a banda d'instrumental conté un energètic "solo" de guitarra, que la música electrònica no està renyida amb un bon "riff", o un bon "solo"!...

Allunyats de la fama i la presència pública, el duet Daft Punk s'expressa a través de la seva música i, com en la cançó d'avui, a vegades ni tan sols els hi cal la lletra!

#MinutsMusicals de 1974 amb "Sequent C" de Tangerine Dream

La música electrònica té tants anys com jo, sinó més! Que no es pensin els joves que l'electrònica és només una música del seu temps!

L'any 1974 el grup alemany de música experimental i electrònica Tangerine Dream va publicar Phaedra, el cinquè disc del grup, format a finals dels anys '60 del segle passat. La primera cançó del disc, de títol homònim, ocupava amb els seus quasi 17 minuts tota la cara A del disc.

Per cert, aquest grup alemany de música electrònica té connexions directes amb l'Empordà, doncs Edgar Froese, músic i fundador del grup, va tenir com a professor d'escultura a Salvador Dalí, amb qui el músic va seguir mantenint-hi relació, fent aquest algun concert privat per al genial pintor empordanès.

Però tornem al tema... Amb Phaedra Tangerine Dream va encetar la seva segona etapa, "The Virgin Years", època marcada pel contracte amb la discogràfica Virgin, després de "The Pink Years" i abans de "The Blues Years", "The Melrose Years", "The Seattle Years", "The TDI Years" i "The Eastgate Years".

Phaedra, que va tenir un imprevist èxit comercial, va ser dels primers discs en utilitzar seqüenciadors. El disc, molt atmosfèric, té 4 temes i el que avui destaquem és el quart i darrer, alhora el més curt de tots, de poc més de dos minuts, "Sequent C", en el que predomina la flauta de Peter Baumann.

Gaudiu-lo!



I per acabar, una de les cançons més populars de Tangerine Dream: "Love On A Real Train"