God Rest Ye Merry, Gentlemen. Minuts Musicals de Nadal

Les cançons tradicionals i populars solen tenir, algunes vegades, un origen incert, difícil de situar de manera precisa, i també solen tenir (o patir, segons es miri) variacions en el títol o en la lletra, segons les mans (i les veus) en què caiguin.

Un bon exemple d'això que estic exposant és la cançó tradicional nadalenca  "God Rest Ye Merry, Gentlemen", de la que es té alguna referència del segle XVII, tot i que la primera referència conservada data del segle XIX, concretament del 1823, quan va aparèixer en un llibre de cants.

En algunes versions el títol ha mutat de "God Rest Ye Merry, Gentlemen" a "God Rest You Merry, Gentlemen", abandonant la forma arcaica "ye" per la més contemporània "you", i fins i tot es va desplaçar la coma, ja que en algunes referències apareix d'aquesta manera: "God rest ye, merry Gentlemen". Sembla que la coma té més sentit després de la paraula "merry"...

"God Rest Ye Merry, Gentlemen" apareix a la novel·la "Cançó de Nadal" de Charles Dickens, publicada el 1943 i ha estat cantada i versionada per un munt de grups i músics, entre ells Jethro Tull, fent-ne una versió instrumental en la qual, per descomptat, destaca la flauta d'Ian Anderson, la cantant de veu poderosa Annie Lennox o el grup vocal Pentatonix; una seva versió va formar part de la banda sonora de la pel·lícula The Grinch.

Hi ha cançons que potser tenen un origen incert, però que tenen molta vida, moltes vides!

Minuts Musicals instrumentals amb "Bourée"

La flauta travessera de l'Ian Anderson marca la diferència, i el seu característic só dóna a Jethro Tull, i a la seva música, una identitat recognoscible, i no precisament perquè totes les seves cançons sonin igual.

Ian Anderson és l'ànima d'un grup que, a la seva manera, també va revolucionar la història del rock, apropant-lo al folk i fins i tot fent, com en el cas d'avui, picades d'ullet a la música clàssica.

Ian Anderson és el compositor de quasi totes les cançons del grup, no en el cas de "Bourée", que és Johann Sebastian Bach. "Bourée" és una peça musical del cinquè moviment de la Suite en mi menor per a llaüt i abans de Jethro Tull també havia inspirat a The Beatles i a Led Zeppelin.

En el cas de Jethro Tull la cançó es va publicar en el seu segon disc, "Stand Up" (1969), i va contribuir a catapultar el disc a la primera posició de les llistes d'èxit britàniques.

Escoltant-la n'entendreu el motiu...

#MinutsMusicals de 1974 amb "Bungle in the Jungle" de Jethro Tull

Ian Anderson i la seva flauta travessera, les ànimes de Jethro Tull.

 Amb la música, com en tantes altres expressions artístiques, s'agraeix trobar propostes musicals de grups i solistes que sonin diferent, que tinguin uns trets d'identitat definits i, sobretot, recognoscibles .

No és fàcil buscar, o trobar, una sonoritat pròpia i perdurable al llarg dels anys, fins i tot perceptible malgrat la pròpia evolució del grup o solista...

Ian Anderson va aconseguir-ho i ho manté encara amb la seva banda, Jethro Tull, grup de rock-folk format a finals de 1967 que encara avui es manté actiu.

La música de Jethro Tull cavalca sobre les melodies de la flauta travessera d'Ian Anderson, instrument que tenyeix de folk el seu rock progressiu.

Hi ha cançons de Jethro Tull que són, simplement, una meravella! Un passeig per la seva àmplia discografia ho corrobora, per si no us fieu, i feu bé, de les meves paraules i, sobretot, del meu criteri!

L'any 1974 Jethro Tull va publicar  el disc "War Child", disc pensat per seu la banda sonora d'una pel·lícula que finalment no va ser. Amb "War Child" Jethro Tull tornava a publicar un disc amb format tradicional després dels dos discs conceptuals anteriors, "Thick as a Brick" (1972) i "A Passion Play" (1973).

De "War Child" destaco la cançó "Bungle in the Jungle", que entre la seva lletra amaga aquesta bonica i amenaçadora frase: "I'm a tiger when I want love But I'm a snake if we disagree"

Gaudiu-la!



"Bungle in the Jungle"

Scoff at the monkeys who live in their dark tents
Down by the waterhole, drunk every Friday
Eating their nuts, saving their raisins for Sunday
Lions and tigers who wait in the shadows
They're fast but they're lazy and sleep in green meadows

Well, let's bungle in the jungle
Well, that's all right by me, yeah
Well, I'm a tiger when I want love
But I'm a snake if we disagree

Just say a word and the boys will be right there
With claws at your back to send a chill through the night air
Is it so frightening to have me at your shoulder?
Thunder and lightning couldn't be bolder
I'll write on your tombstone, ''I thank you for dinner''
This game that we animals play is a winner

Well, let's bungle in the jungle
Well, that's all right by me, yes
I'm a tiger when I want love
But I'm a snake if we disagree

The rivers are full of crocodile nasties
And He who made kittens put snakes in the grass
He's a lover of life but a player of pawns
Yes, the King on His sunset lies waiting for dawn
To light up His Jungle as play is resumed
The monkeys seem willing to strike up the tune

Well, let's bungle in the jungle
Well, that's all right by me, yes
I'm a tiger when I want love
But I'm a snake if we disagree

Well, let's bungle in the jungle
Well, that's all right by me, yes
Well, I'm a tiger when I want love
But I'm a snake if we disagree

Well, let's bungle in the jungle
Well, that's all right by me, yes

Aqualung és, possiblement, la cançó més coneguda i popular de Jethro Tull...



Però a mi, entre moltes altres, m'encanta Bourée...