dilluns, 20 de novembre del 2017

Disparar amb bales


Més que disparar amb bala la setmana passada la secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya Marta Rovira va deixar caure una bomba informativa: “El govern espanyol, a través de múltiples fonts, ens va amenaçar amb morts al carrer.”

L'afirmació és gruixuda, tant com greu és l'acusació que fa i de seguida genera, quasi automàticament, com a mínim dues reaccions: la tendència a creure-te-la i la tendència a no creure-te-la, no només pel que diu i les proves que aporta (de moment cap més enllà de la seva paraula) sinó sobretot, massa vegades, per la confiança que ens infon tan ella mateixa com l'altra part. I sí, també hi ha l'opció "pasapalabra", allò de no creure's del tot ni uns ni altres...

Estem en un punt en que les coses que no cal que siguin, n'hi ha prou en que ho semblin i en les dues trinxeres d'aquest conflicte polític fa temps que ho saben i que hi juguen, bé per a refermar la posició pròpia com per desacreditar la de l'altre.

Sembla versemblant el que afirma Marta Rovira si en el seu relat tenim en un punt anterior la brutalitat policial exercida l'1 d'octubre i l'actuació motivada (per dir-ho d'una manera elegant) de la justícia amb empresonaments preventius del tot innecessaris i acusacions més que qüestionables, una justícia assedegada, sembla, més de venjança que precisament de justícia. Amb aquest context i en un escenari d'escalada de tensió sembla versemblant que el següent pas pogués ser substituir les bales de goma per les de plom!

Naturalment el govern espanyol ha negat la major, però aquí possiblement no és tan important si és o no veritat ser, sinó si podria ser-ho: "se non è vero, è ben trovato". Aleshores hauria disparat, Marta Rovira, amb bales de fogueig...

Naturalment el govern espanyol ha negat la major però, quina credibilitat li atribuïm? És un govern hereu del de les dues línies d'investigació, dels "hilitos de plastilina" o de tantes altres mentides i mitges veritats...

Em resisteixo a creure cegament Marta Rovira pràcticament amb la mateixa força en que m'esforço a creure'm l'incrèdul govern espanyol. Sí, també em costa creure que realment algú amb altes responsabilitats autoritzés l'ús de bales de debò, de les que maten, per ofegar la república, fins i tot em costa creure la sola possibilitat d'amenaçar d'utilitzar-les; serà que no m'ho vull creure, que de ser cert seria massa gruixut...

"Pasapalabra"...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada