dimecres, 18 d’octubre de 2017

Tranquils, Jordis, tranquils


A vegades per extingir un foc convé provocar-ne un altre; en aquestes circumstàncies podria ser positiva aquella frase "d'apagar el foc amb benzina"! La frase, però, sol amagar quasi sempre una actitud temerària, incendiària!

No sé si és aquesta l'estratègia que cerca l'estat espanyol per apagar l'incendi de Catalunya, les flames del qual, a ulls de l'estat, semblen més perilloses que les que cremen de veritat a Galícia. Apagar el foc independentista incendiant Catalunya, aturar la deriva independentista empresonant els màxims dirigents de les organitzacions civils que empenyen el procés, Jordi Sànchez, president de l'ANC, i Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, no sé si és la millor tàctica per apagar el foc. Deuen cercar la immolació del procés...

Quan es provoca un foc per apagar-ne un altre el provocat és molt localitzat i controlat, és un foc molt estratègic. També l'estat espanyol ha estat selectiu a l'hora d'atiar el foc, empresonant els "Jordis" i retenint el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, tots ells acusats de sedició.

Aquestes decisions, per més que puguin tenir la llei al darrere, són l'espurna que no només incendia les xarxes socials d'indignació, també els carrers, talment com va fer-ho la violència policial del passat 1 d'octubre.

I així està una gran part dels catalans i catalanes, siguin o no independentistes, indignats amb un estat espanyol incendiari que amaga la política rere la llei, que no dubta a enfortir el torcebraç amb el braç judicial i policial essent extremadament garrepa amb la política.

I així està una gran part dels catalans i catalanes, independentistes o no, que fa hores que criden als quatre vents "tranquils, Jordis, tranquils", que no cessarem la nostra lluita fins que vosaltres, com el país, sigueu lliures, que els incendiaris no saben que (també) els bombers són i seran sempre nostres!