Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dijous, 9 de novembre del 2017
Ocupació d'alta velocitat
La finalitat de la mobilització era inutilitzar les vies i tallar la circulació dels trens; després d'un cert estira i arronsa amb la policia, Mossos d'Esquadra i Policia Nacional, van aconseguir-ho.
Però tallar la circulació del pas de l'alta velocitat per Girona no era suficient, hores després es va fer una massiva ocupació de l'estació i les vies del TGV amb el desplaçament, via manifestació, dels concentrats a migdia davant la delegació de la Generalitat de Catalunya a Girona.
Si el tall matinal responia a la necessitat d'aturar el país en aquesta controvertida jornada de vaga, l'ocupació del migdia prenia políticament un elevat caire simbòlic: la de Girona no és una estació d'Adif qualsevol!
L'anunci de l'arribada de l'alta velocitat a Girona va fer-se, com vulgarment es sol dir, "a bombo i platillo" i prometent no només el soterrament de la línia d'alta velocitat, també la del tren convencional. Pam, oferta 2x1 gentilesa del govern espanyol (aleshores també en mans del PP) i amb el solitari diputat popular, Jordi de Juan, fent d'àngel anunciador.
No van tardar a aparèixer arreu projectes urbanístics per enderrocar, reciclar o reutilitzar el viaducte del tren convencional que fa dècades travessa Girona, i així ho farà durant força dècades més...
I de la promesa al malson, amb un Parc Central esbudellat, retards en les obres, sobtades inundacions o un conflicte de competències amb l'Ajuntament de Girona. La llista és llarga i, encara, inacabada.
L'estació de l'alta velocitat de Girona és el símbol més (afegim-hi el desdoblament de la NII) de la deixadesa financera de l'estat, de la seva política maldestra, fins i tot del seu meyspreu institucional.
Encara avui el Parc Central de Girona no està definitivament cosit, i precisament ahir molts gironins i gironines, entre proclames de llibertat i independència, van poder veure-ho amb els seus propis ulls.
La imatge de Girona d'aquesta vaga general no és ni la de davant la delegació de la Generalitat ni la de la Plaça del Vi, és la de la pacífica, massiva, reivindicativa i festiva ocupació subterrània de l'estació de l'alta velocitat.
Els carrers seran sempre nostres, versa la proclama de moda... les vies de tren també?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada