"Carreró o camí que no té sortida." Aquesta és la definició del diccionari de la paraula atzucac, i aquesta és la situació que, avui en dia, té la porteria del Girona FC. Més que una paradoxa, la situació de la porteria del Girona FC sembla una maledicció.
El porter titular està en hores baixes; després d'un nefast inici de temporada amb errades clamoroses que van costar punts, semblava haver recuperat el seu gran nivell amb aturades de mèrit, d'aquelles que fan guanyar o salvar punts, en els darrers partits, fins que a la darrera jornada van tornar les errades clamoroses...
El teòric porter suplent, el que li podria disputar el lloc, està en una mena de "mira'm i no em toquis", ja que, fitxat a darrera hora a l'inici de temporada i sense haver disputat cap minut amb el Girona FC en partit oficial, vol mantenir aquesta condició per poder marxar en el mercat d'hivern; si juga ni que sigui un instant, la possibilitat de marxar del club per buscar minuts se li esvairia.
El tercer porter, titular fa unes temporades i suplent les anteriors, està lesionat i, per tant, no ha pogut ser una solució provisional, i el quart porter, jove i del planter gironí, està massa verd, encara, com va mostrar en l'oportunitat que va tenir, segurament precipitada per les circumstàncies...
És evident que aquesta situació amaga una realitat que s'intueix, més que no es manifesta des del club, i és que el fitxatge del teòric porter suplent, amb possibilitats de ser titular, va ser més una oportunitat de mercat, i per tant de la direcció esportiva, que no una aposta de l'entrenador, ja que si no l'hauria fet jugar, i potser consolidar com a titular, fa unes quantes jornades...
Ara l'entrenador del Girona FC només pot confiar a cegues en el porter titular, en hores baixes, i esperar que el mercat d'hivern li porti un altre porter suplent, amb possibilitats de disputar-li el lloc...
"Lloc o edifici convenientment disposat per a guardar-hi pólvora i altres explosius". Aquesta és la definició del diccionari de la paraula polvorí, i aquesta és la situació en què ens pensàvem que es convertiria la porteria del Barça aquesta temporada, amb el fitxatge del fins ara porter de l'Espanyol, que s'ha convertit, per voluntat de l'entrenador, en titular indiscutible; i de fet, per l'entrenador, el porter fins a la temporada passada titular indiscutible, ja recuperat de la lesió, sembla que passarà a ser el tercer porter, per darrere del porter suplent, el popular porter fumador...
La gestió de les porteries, en els equips de futbol, és una d'aquelles carpetes sensibles i complexes perquè, per la seva especialització, les peces són més limitades, també les oportunitats de jugar. Mesos enrere semblava que la porteria del Barça seria un polvorí, i ara més aviat sembla una bassa d'oli; pel que fa a la del Girona FC, confio que més aviat que tard trobi una sortida de garanties que li permeti deixar enrere l'atzucac...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada