dilluns, 26 de juny de 2017

Fer drecera...


Fer drecera, ja ho sabem, és anar pel camí més curt que el principal per arribar a un lloc. Fer drecera és el que va fer el llop enganyant vilment a la innocent i confiada Caputxeta Vermella; fer drecera és el que es pot fer, cas d'haver-n'hi, si es pressa o es vol arribar més aviat.

Fer drecera és el que estan fent al Parlament de Catalunya els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP amb reforma del reglament per tramitar la llei de transitorietat, la que ha de fer transitar, de legalitat a legalitat (?), la Catalunya autonòmica a la independent.

La independència requereix, a criteri d'aquests grups parlamentaris, que el procés faci drecera per tal de burlar, esquivar si voleu, l'implacable Tribunal Constitucional, darrerament sempre amatent a qualsevol moviment que vulneri la llei, la seva llei!

Aquesta drecera parlamentària, però, no només burlaria la legalitat espanyola, també sembla que podria burlar els drets dels altres grups parlamentaris, els minoritaris que estan a l'oposició.

Així ho entén la Junta de lletrats del Parlament de Catalunya, que la setmana passada va presentar un informe a la Mesa del Parlament amb les seves observacions a la reforma, entre les que destaquen la necessitat d'un major consens per a fer reformes d'aquesta naturalesa o la possible vulneració de drets de les minories parlamentàries.

Aquest informe no és vinculant, pel que per més raó o raons que doni a alguna de les demandes dels grups de l'oposició els que sostenen el govern podran seguir amb el seu full de ruta, fent drecera...

Les dreceres són camins més curts, però no necessàriament de més bon transitar; solen ser més estrets i sinuosos i, de pujada, més costeruts. Fins i tot així fer drecera és, en moltes ocasions, la millor de les opcions...

És clar que a vegades ni hi ha camins ni hi ha dreceres; ja ho cantaven Sopa de Cabra:

"No hi ha camins
no hi ha dreceres
el temps no s'espera
quan no pots escollir"...