dijous, 30 de novembre del 2017

L'art del 155


Amb l'amenaça de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, la suspensió del govern i la intervenció de la Generalitat semblava que Catalunya havia d'entrar a l'avern i que havia de cremar en flames tot el que fins ara havíem assolit en matèria d'autogovern. Arribat el moment, però, el president espanyol Mariano Rajoy va fer-ne una aplicació aparentment epidèrmica convocant les eleccions el més aviat possible, quan qui més qui menys esperàvem una intervenció més profunda i, sobretot, prolongada en el temps.

El cert és, però, que tot i aquesta aparença epidèrmica l'aplicació del 155 es fa feixuga i sembla alentir-nos aquesta excepcional existència, que qui dies passa 155 empeny, estovant el temps com rellotges dalinians i esborrant-ne l'horitzó, difuminant-lo de tal manera que no en puguem definir el final, a risc de situar-lo, cas que realment hi sigui, més enllà de la precipitada data electoral. Alguns ja han deixat palès les seves ganes (ànsies fins i tot) que sigui així, que el 155 no sigui un estat d'excepció sinó simplement un estat...

I mentre el 155 se'ns fa llarg al govern espanyol sembla fer-se-li curt i té pressa per aprofitar-lo, com si el temps del 155 se li escolés entre les mans a cada hora, a cada minut, a cada segon. I fent de l'oportunitat virtut el govern espanyol sembla voler aprofitar l'ocasió per a resoldre, a favor dels seus interessos i en contra dels del govern cessat, qüestions controvertides com les de l'art de Sixena amb l'art d'aplicar el 155...

El que hauria de ser tan sols un parèntesi amb un govern cessat i una Generalitat intervinguda, sense més acció ministerial que la imprescindible i rutinària, ha acabat esdevenint l'oportunitat per transvestir el govern català amb l'excusa del 155. Sembla ben bé un abús de poder!

Amb aquesta decisió del govern espanyol la defensa de la posició catalana en aquest conflicte patrimonial resta en plena indefensió doncs el govern que en defensava la pertinença està cessat, empresonat i/o a l'exili, sense capacitat efectiva de defensa, tan sols el dret a la rebequeria.

En altres qüestions no però en aquesta de Sixena el govern espanyol es mostra molt destre (maldestre en realitat) en l'art d'aplicar el 155! No és epidèrmic el 155, és una intervenció subcutània, la profunditat de la qual les flames de l'avern no ens deixen veure...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada