Twitter il·limitat: 10.000 caràcters?

Si avui veiéssim passar l’ocellet de Twitter per davant de casa nostra és molt probable que observéssim que el seu vol és més aviat erràtic, sense una direcció clara i definida. Sí, Twitter no viu el seu millor moment i per resoldre’l no sembla prendre, tampoc, les millors decisions. I tot això a les portes d’un any important, el 2016, en què l’ocellet celebrarà els seus 10 anys!

Els símptomes del mal moment de Twitter es poden explicar, entre d’altres, amb aquests tres factors:
- Una crisi institucional amb canvis de directius.
- Caiguda de les accions a la borsa de la companyia.
- Estancament dels usuaris registrats.

Possiblement el que més preocupa és l’estancament d’usuaris actius registrats, uns 320 milions, xifra realment important però que s’ha vist superada, per exemple, pels més de 400 milions d’usuaris que té Instagram, aplicació propietat, no ho oblidem, de Facebook. No créixer és quasi tan greu com perdre usuaris, ja que mostra les dificultats de generar noves altes, que països emergents o usuaris joves facin augmentar el nombre d’usuaris registrats.

Per tal de redreçar el vol Twitter ha pres decisions importants darrerament i s’especula que en pot prendre més els propers mesos.

Una de les decisions que ha pres té a veure amb la seva estratègia de vídeo amb Periscope, aplicació que permet la retransmissió en directe (“streaming”) a través de dispositius mòbils de qualsevol esdeveniment: podem gravar-nos nosaltres mateixos. Pensada inicialment com una aplicació independent de Twitter, tot i que és de la seva propietat, ara ja es poden accedir a les retransmissions de Persicope sense abandonar Twitter, des de Twitter mateix.

Una altra novetat, rebuda amb disparitat d’opinions, ha estat el canvi d’algoritme que fa que en comptes de presentar les piulades en estricte ordre cronològic les presenti segons la seva popularitat, fet si voleu insignificant, però que “atempta” contra un dels principis fundacionals de Twitter i un dels seus grans actius: ser la xarxa social del temps real!

Però hi ha un altre pilar de Twitter, un element característic i fundacional, que també podria caure al 2016: la limitació dels 140 caràcters.

Jack Dorsey, cofundador i conseller delegat de Twitter, va publicar una imatge amb un text explicatiu de com podrien ser les noves piulades extenses de Twitter, de fins a 10.000 caràcters!

En aquest text Dorsey deia, entre d’altres coses, que “hem passat molt de temps observant el que els usuaris fan a Twitter i els veiem prendre captures de pantalla de text i piular-les. Però i si aquest text … fos realment text? Text en el qual es pogués buscar. Text que es pogués subratllar. Això suposaria més utilitat i potència”.

El sistema de publicació podria ser semblant al de les imatges, mostrant només els primers 140 caràcters i accedint a la piulada complerta clicant-la. Però no se’ns escapa que 10.000 caràcters són molts, moltíssims caràcters, potser massa i tot!

Veurem si finalment Twitter fa aquest pas llarg, i de gegant, de conseqüències imprevisibles, però és evident que Twitter necessita fer quelcom per aixecar el vol! Tal vegada, però, 10.000 caràcters siguin una càrrega massa pesada per volar!

Aquesta article té, títol inclòs, més de 3.500 caràcters: imagineu-vos fins arribar als 10.000 caràcters tot el que podria cabre en una sola piulada! Possiblement sí, excessiu!

Article publicat al número 93 de la revista Parlem de Sarrià.

Avall el periscopi?

No recordo el nom de l'assignatura i em sembla recordar, si la memòria no em falla, que la fèiem a setè i vuitè d'EGB, l'equivalent als primer i segon d'ESO actuals. I posats a navegar pel fil de memòria, a risc de caure més que en l'abisme de l'oblit en l'error, diria que l'assignatura la fèiem els divendres a la tarda.

Si no es deia tecnologia, com es diu avui, podria dir-se manualitats o treballs manuals, tant li fa  doncs de fet és que que eren. Recordo haver teixit una bufanda, naturalment amb la inestimable ajuda de la meva mare, un tapís, l'únic de la meva creació, haver fet un circuït elèctric, amb pila de 4,5 volts i bombeta inclosos, però recordo que el més feixuc, però divertit treball que vaig fer va ser una catapulta amb peces de fusta!

I sí, també vam fer un periscopi! De fet, qui no ha fet mai un periscopi? És un senzill i enginyós joc de miralls que ens permet jugar com si fóssim dins un submarí a les profunditats del mar, espiant el que hi ha sobre les onades....

A la seva manera també hi juga Gerard Piqué des de fa uns dies, no amb un periscopi pròpiament dit sinó amb Periscope, una aplicació mòbil propietat i vinculada a Twitter que permet fer retransmissions en directe des del telèfon mòbil o tauleta.

Gerard Piqué després dels partits s'hi connecta i interactua directament amb els seus seguidors, responent a les seves preguntes sobre el partit, l'equip, el club, l'actualitat i la seva vida privada; aquest particular post partit el retransmet des de la concentració de l'equip (autobús, avió) i fent-ne partícips alguns dels seus companys.

El seu ús ha revolucionat les xarxes socials, com ja és habitual amb Gerard Pîqué, ha generat inquietud al club, especialment al departament de comunicació i màrqueting, i ha obert un debat als mitjans de comunicació.

Generalment la relació dels jugadors del Barça amb la premsa, pel que fa a assumptes del club, la gestiona el departament de comunicació del club i és a través dels mitjans, dels periodistes, que els jugadors arriben al públic, als seguidors. Aquest és el model clàssic de comunicació.

Aquesta posada en escena, controlada pel departament de comunicació, també ajuda i permet donar compliment als compromisos publicitaris del club, o de les competicions en les que el club participa, amb els patrocinadors: d'aquí que quasi sempre les declaracions de jugadors i entrenadors a sala de premsa, a la zona mixta o a peu de la gespa es facin davant plafons publicitaris. Cal recordar que els clubs gestionen part, o en alguns casos la totalitat, dels drets d'imatge dels jugadors.

Amb el Periscope Piqué no només es salta els periodistes i els mitjans, també podria estar-se saltant els canals oficials pels quals el club, i els seus empleats, es comuniquen.

Diu Gerard Piqué que sense el filtre dels mitjans (que editen, que fan una curació i tractament dels continguts que emeten, curació subjecta més als interessos editorials dels propis mitjans que no de l'emissor) pot fer arribar als seus fans i seguidors el missatge tal i com ell el diu, i no tal i com l'interpreten els periodistes. Comunicació directa i en directe, sense intermediaris: la nova comunicació.

Davant aquesta situació el més temptador seria dir: avall el periscopi! Però prohibir que Piqué, o qualsevol altre jugador, faci servir Periscope després del partit no només és impossible, també i sobretot és inútil. Potser caldria regular quan, com i on fer-ne ús, doncs és cert que en les seves retransmissions pot vulnerar la intimitat de companys seus que no volen ser gravats i exposats sense la seva autorització.

La regulació és la solució, i beneficia a totes les parts, doncs és evident que amb un bon ús el Periscope de Piqué també dóna molta més projecció al Barça, doncs Gerard Piqué, com el Barça, també és una marca, té els seus valors i la seva legió de fans!

No en va ja fa temps que els esportistes també són presents a les xarxes socials (Twitter, Instagram, Facebook...) i hi naveguen com la resta de mortals: uns amb més gràcia i encert que d'altres!

Ja fa molts anys, més de vint-i-cinc, que vaig fer el meu periscopi, però amb el pas dels anys he pogut comprovar, amb les meves filles, que segueix essent un treball manual molt actual! I si amb el periscopi jugàvem a submergir-nos en profunditats imaginàries, amb el Periscope ens submergim, tafaners com som, a les profunditats (o superficialitats) de la vida retransmesa en viu i en directe dels altres.

El periscopi i el Periscope, res més que un simple i enginyós joc de miralls...