dimecres, 19 de juny de 2013

Tricota que tricotaràs, que un arbre vestiràs!

Sa Troca va vestir, el passat 15 de juny de 2013, un arbre de Llançà: Foto: Sa Troca
Teniu qui us cusi la vora dels pantalons? Avui per avui ja quasi no cal, les pròpies botigues se n'encarreguen, però al final algú ha de posar-se davant la màquina de cosir!

De petit, i no tan petit, a casa la vora dels pantalons la cosia la meva mare, de fet encara ho fa si és necessari; ella sempre ha tingut una màquina de cosir a casa, aparell poc present a la majoria de llars del nostre país. També al llarg de la meva infantesa van ser molts els jerseis de llana que la meva mare em va fer...

A la família, però, la meva mare no és l'única cosidora! Ella és amateur, però n'hi ha dues que són professionals, cosidores professionals! La meva tia Maria, que viu a Cantallops, fa anar la màquina de cosir amb una destresa extraordinària, convertint retalls de roba en peces de vestir... quan convé va a tota màquina!

L'altra professional de la confecció és una meva cosina, la Sara Ortega Casero, de Llançà, que setmanes enrere va inaugurar Sa Troca i que dies enrere, coincidint amb la Setmana Internacional de Tricotar en Públic, va vestir l'arbre de la Plaça de Llançà!

Ha posat fil a l'agulla la Sara, dissenyant i confeccionant vestits, fent tallers de costura i de tricot, embolicant, i de quina manera, la troca!

Qui diu que cosir és antiquat?

Jo el que es diu cosir, només m'he cosit botons i, de petit, els dits de la mà!

Visca les cosidores i, perquè també n'hi ha, els cosidors!