Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
divendres, 1 de maig del 2015
El vídeo de la setmana: ofertes laborals trampa!
Hi ha qui fa de la necessitat virtut, però també hi ha qui de la necessitat, sobretot la dels altres, en fa negoci, negoci brut!
Avui és primer de maig, dia del treball, i una de les reivindicacions d'avui és feina per a tothom, tot i que sabem que ens costarà molt, també molts anys, tornar a situar l'atur a nivells òptims, i no preocupants com ara; i pels qui treballem la reivindicació és que les condicions de treball siguin dignes, donada la precarietat laboral dominant encara avui...
En tot cas, i tornant al tema, hi ha qui publica ofertes laborals trampa amb la finalitat d'aprofitar-se de la necessitat de moltes persones de treballar, disposades a fer quasi qualsevol cosa per aconseguir una feina.
Però cal estar alerta, doncs als portals de feina i arreu circulen ofertes laborals trampa, ofertes falses que demanen informació personal que una oferta laboral seriosa no ha de demanar mai.
En aquest vídeo InfoJobs explica amb 4 consells com identificar-les i prevenir-les:
1.- no paguis ni us euro
2.- no donis informació confidencial
3.- desconfia de les ofertes "ganga"!
4.- assegura't i identifica quina empresa en contacta i contracta
Bon i reivindicatiu divendres, primer de maig!
dijous, 30 d’abril del 2015
Funeral d'Estat
El proper 20 de novembre farà 40 anys que el milita i dictador Francisco Franco Bahamonde, Generalíssim per la gràcia de pocs, va morir amb el convenciment de deixar-ho tot "lligat i ben lligat".
40 anys després moltes coses s'han deslligat, afortunadament, com la llibertat i la democràcia (encara que millorable), però romanen encara avui lligats aspectes de la nostra societat que caldria deslligar: la vinculació entre l'església catòlica i l'estat n'és una!
El nacionalcatolicisme, terme pompós, caspós i aparentment anacrònic, sembla haver-se sabut mutar, com el pitjor dels virus, per a sobreviure encara avui en la nostra societat democràtica i, suposadament, laica.
Que amb dècades de democràcia l'escola pública no s'hagi pogut alliberar de l'assignatura de religió, pensada i impartida per i des de l'església catòlica, demostra fins a quin punt el nacionalcatolicisme va calar, i profundament, no només en les estructures de l'estat, també en les mentals...
Si és d'Estat, funeral sense missa!
Una altra mostra és l'emotiu funeral d'Estat per les víctimes de l'accident de l'avió de Germanwings que es va celebrar aquest dilluns a la Sagrada Família de Barcelona, un funeral que si havia de ser d'Estat no hauria de ser una missa; un funeral d'Estat que no només hauria de tenir un caràcter més pluriconfessional, sobretot, essent un funeral d'Estat, un caràcter més aconfessional i laic.
El proper 20 de novembre, quan recordem el 20è aniversari de la mort del dictador, potser hauríem de fer inventari del què encara roman "lligat i ben lligat" per, com cantava Lluís Llach, poder-nos-en alliberar!
dimecres, 29 d’abril del 2015
Mala llet
La pobresa no només és femenina, als nostres dies té també cara d'infant! La pobresa infantil és avui una trista realitat a casa nostra, prou demostrada amb dades, que té i tindrà conseqüències en la vida dels infants que la pateixen fins i tot quan deixin de ser infants.
Tan indiscutible és que hi ha pobresa infantil com indiscutible és que cal combatre-la, minimitzar-ne els efectes (les conseqüències a nivell de salut, educació i igualtat d'oportunitats) com eradicar-la, atacar les seves causes.
Sota el lema "Cap nen sense bigoti" l'Obra Social "la Caixa" ha organitzat aquests dies una gran recollida de llet, aliment bàsic per al creixement dels infants, amb l'objectiu de fer-ne arribar a totes les llars, en col·laboració amb el Banc dels Aliments.
Aquesta campanya, sens dubte ben intencionada, com tantes altres de recollida d'aliments, va ser objecte de debat i discussió en la sobretaula d'un dinar compartit amb companyes i companys que treballem en l'àmbit social i educatiu, també amb infants, fins al punt que un dels comensals va reconèixer que precisament aquesta campanya li generava més aviat mala llet!
En el fons, raó no li'n falta! La paradoxa és que moltes entitats que treballen en l'àmbit de l'atenció a la infància, i que per tant atenen infants en risc d'exclusió, pateixen encara avui impagaments i retards per part de l'administració, en especial la Generalitat de Catalunya.
Per tal de fer front a les despeses corrents que aquestes entitats tenen (sous, proveïdors, manteniment dels serveis i equipaments...) moltes es veuen abocades, per motiu dels impagaments i retards en els pagaments de la Generalitat, a contractar diferents tipus de productes financers amb entitats bancàries, també la de l'obra social que promou aquesta campanya de recollida de llet, per tal de seguir prestant els seus serveis, que s'entén són necessaris.
Tots aquests productes financers als que les entitats socials han de recórrer tenen les seves obligacions, entre elles naturalment el pagament dels interessos, que en alguns casos poden ascendir a desenes de milers d'euros!
És a dir, amb els interessos que les entitats socials han de pagar per poder fer front a les despeses corrents que tenen fruit dels impagaments o retards de la Generalitat es podria comprar molta, moltíssima llet!
"Cap nen sense bigoti" diu la campanya de recollida de llet; "cap entitat pagant interessos bancaris per pagar el que ens deu l'administració", reclamava irònicament el meu company, tot afegint que "la llet ja l'hi posarem nosaltres!"
Etiquetes:
2015,
banc aliments,
catalunya,
entitats,
govern generalitat,
infància,
la caixa,
món social,
obra social la caixa,
pobresa,
tercer sector
dimarts, 28 d’abril del 2015
Gaizka Garitano
![]() |
| Garitano abandonant la sala de premsa de l'Almeria. |
Gaizka Garitano, entrenador de l'Eibar, fa amb l'eusquera a les rodes de premsa el mateix que feia Pep Guardiola, o Tito Vilanova, amb el català: respondre amb eusquera amb normalitat quan la pregunta es fa amb aquella llengua.
Alguns periodistes fan amb Garitano el mateix que deurien fer amb Pep Guardiola, o Tito Vilanova, quan aquest respon amb eusquera, i ells responien en català: molestar-se i, encara pitjor, mostrar-ho i manifestar-ho.
Respondre amb eusquera a Almeria no és una manca de respecte si la pregunta te l'han formulada en eusquera i si preveus, com així ho preveia Garitano, respondre després a les preguntes formulades en castellà. Sí és una manca de respecte no respectar que l'entrenador pugui expressar-se en eusquera!
Veient com reiteradament algun periodista es mostrava molest davant les declaracions en eusquera de Garitano, de les que com jo no entenia ni un borrall!, l'entrenador va acabar abandonant la sala de premsa posterior al partit que el seu equip havia jugat contra l'equip andalús, veient com, fins i tot després de l'advertiment i les explicacions de Juanjo Moreno, cap de premsa de l'Almeria, algun periodista seguia mostrant-se molest per la resposta de Garitano en eusquera. Veure per creure!
Tal vegada això sigui només una anècdota, tan sols si voleu una desafortunada anècdota més; però fins i tot essent, si és que realment és una mera anècdota, és suficient per entendre que quelcom no acaba de funcionar en aquest estat de les autonomies en el que Garitano, el periodista, el cap de premsa de l'Almeria i tu i jo vivim! No és l'eusquera una llengua cooficial a l'estat espanyol?
Però és que tampoc caldria que ho fos, d'oficial; l'anglès o el francès no ho són i bé que hi ha entrenadors que s'hi expressen en moltes sales de premsa de camps espanyols amb total respecte per part de tots, possiblement també per part de qui es mostra molest per les paraules en eusquera de Garitano.
Trist encara avui que allà on hi ha riquesa i diversitat (cultural lingüística) hi hagi qui només vegi, amarat de desconfiança, qui sap si també de desconeixement, l'amenaça a la seva integritat., a la seva cultura, o la manca de respecte per a la seva persona!
Un aplaudiment per l'actitud de Gaizka Garitano, i un aplaudiment també pel cap de premsa de l'Almeria, Juanjo Moreno!
dilluns, 27 d’abril del 2015
La cuca de llum sense llum
Amb la narració que tot seguit reprodueixo l'Abril, la meva filla petita, va guanyar el primer premi de 3r A del concurs literari de Sant Jordi de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter.
Moltes gràcies Abril per deixar-me-la publicar, però sobretot per regalar-nos una història tan bonica! Enhorabona!
La cuca de llum sense llum
Quan les bèsties parlaven i les persones callaven hi havia dues ciques de llum que s'estimaven moolt i van decidir tenir fills. Al cap d'uns temps ja els van tenir.
Tots els fills eren molt bonics i la llum de cada fill era molt bonica, però n'hi havia un que no tenia llum i la resta se'n reia d'ell. Ell es deia Foscor perquè no feia llum.En Foscor estava molt trist. Un dia els seus pares el van abandonar perquè deien que els feia passar molta vergonya.
Al cap d'una setmana quan era lluna plena va demanar un desig: si podia tenir llum. Quan es va despertar tenia llum! Però aquella llum no era normal, era de color marró.
Va tornar cap a la ciutat de les cuques de llum però encara se'n reien més. El van fer fora de la ciutat d eles cuques de llum i li van dir que no tornés fins que tingués llum normal.
A la següent lluna plena va demanar el mateix desig, però la llum se li va tornar gris i encara estava més trist. Pel camí es va trobar un ocellet que va veure a en Foscor molt trist. Li va preguntar què li passava i en Foscor va contestar:
- Estic trist perquè sóc una cuca de llum sense llum. Cada nit de lluna polena demano un desig: poder tenir llum, però la llum em surt de colors lletjos.
L'ocellet va dir que no calia tenir llum, que l'important era respectar. Es Foscor no podia entrar a la ciutat de les cuques de llum sense llum normal. En Foscor va tenir una idea: posar-se roba de mudar i així, tan elegant, només es fixarien en la roba. I així va succeir: el van deixar entrar a la ciutat de les cuques de llum.
L'ocellet també hi va anar; la cuca de llum va ser molt feliç sense llum.
Abril Casero Canyigueral
dissabte, 25 d’abril del 2015
#MinutsMusicals de versions amb "Love Will Tear Us Apart"
L'existència turmentada, i turmentosa, d'Ian Curtis, en especial en relació a les seves relacions, la marital i l'extra marital, es condensa de manera estripada en aquesta cançó maleïda, possiblement la més popular de Joy Division, grup de culte anglès que va sobreviure al punk, però no a la mort del seu cantant, Ian Curtis, que es va penjar de la cuina de casa seva amb només 23 anys, poc després de publicar-se la cançó.
L'amor és, en la majoria d'ocasions, la salvació, la victòria, fins i tot la felicitat, però per molts també és, com per moments per Ian Curtis, un turment, una condemna!
L'amor ens destrossarà de nou, cantava calladament Ian Curtis en aquesta cançó de Joy Division farcida de rancor, de mirades que no es troben, que ni tan sols es busquen, de dormitoris freds i cors que s'esquincen en mil bocins, a cada estrofa.
Si la cançó d'amor és un gènere, també ho és la de desamor; aquesta és, sens dubte, una de les millors cançons de desamor que mai he escoltat!
De les diverses i variades versions que he escoltat d'aquesta cançó avui em quedo amb la del grup noruec "Susanna and the Magical Orchestra", grup de pop tranquil amb ritmes jazzístics i sonoritat electrònica.
La seva versió, amb la poderosa veu de Susanna Wallumrød, és més amorosida, té les arestes més arrodonides que l'original de Joy Division, més energètica, més agressiva.
A mi m'agraden totes dues... espero que també a vosaltres!
També podeu escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!
I la setmana vinent, canviant d'estil però seguint amb el gènere, ella li dirà tot cantant que mai més tornaran a estar junts!
divendres, 24 d’abril del 2015
El vídeo de la setmana: la llegenda de Sant Jordi
La de Sant Jordi és una llegenda molt nostrada, no en va aquest noble i valent cavaller és el nostre Patró!
El que narra la llegenda és prou sabut i conegut per tothom, però d'aquesta llegenda sempre hi ha hagut quelcom que m'ha inquietat: Sant Jordi apareix al rescat quan precisament és la Princesa, i no qualsevol altra persona, qui es troba en perill davant les urpes, el foc i la fam del drac!
Sí, ja ho sé, així són les llegendes, així s'expliquen els contes: el poble sol ser, tot ell, un personatge, una massa uniforme de gent amb cara i ulls, però sense nom ni cognoms, una massa despersonalitzada, i en aquesta llegenda, com les víctimes civils de les guerres, les seves baixes són danys col·laterals...
Deu ser per això, entre d'altres coses, que m'agrada aquesta versió de la llegenda de Sant Jordi que canta i narra el grup d'animació Ambäukatunàbia, versió que ens ofereix un final diferent, un final que, de ser el de la llegenda, faria impossible el primer poema de Sant Jordi que els infants aprenen ("Sant Jordi ma matar el drac / amb una espasa de veritat") i per tant caldria cercar un altre origen a la rosa!
La diada de Sant Jordi d'aquest any ja és història, però la llegenda continua!
Bon divendres!
dijous, 23 d’abril del 2015
Sant Jordi amb llibres per llegir
![]() |
| El llibre que estic llegint... Foto: Roger Casero |
Publiquem més que mai, llegim menys que mai. Ben segur hi ha qui sabria traduir amb dades estadístiques i estudis aquesta percepció extreta de la lectura de més d'un titular, i de la pròpia experiència personal i observada com a lector, he de reconèixer, un xic mandrós...
No sé si publiquem llibres per sobre de les nostres possibilitats, però segur que, en general, també en el meu cas particular, en llegim per sota les nostres possibilitats!
Val a dir, però, que possiblement aquest darrer any ha estat el més lector de la meva vida, la qual cosa no sé si diu bé o mal de mi mateix, però en tot cas és un fet, fins i tot diria que tota una fita!
També deu ser cert que, en general, comprem llibres per sobre de les nostres possibilitats, però no econòmiques sinó lectores; és a dir, comprem més llibres dels que en realitat ens llegim.
Avui comprarem llibres que ens farà il·lusió tenir, els mercadejarem com a béns de consum que (també) són i, una vegada comprats, ens serviran de complement mentre passegem Rambla amunt, Rambla avall.
Retratarem les seves portades i les penjarem filtrades a Instagram, o al natural a Facebook, fent que els llibres triats parlin més de nosaltres més que no pas nosaltres dels llibres...
Ja ho entenc i fins i tot ho comparteixo: per Sant Jordi l'important és vendre llibres, que prou pena passen els llibreters, ofici que sobreviu gràcies als àvids lectors que llegeixen per sobre de les seves possibilitats, i les nostres! Avui l'important és comprar llibres, demà ja ens plantejarem si ens els llegirem o no...
L'altre dia m'imaginava una diada de Sant Jordi sense llibres al carrer, sí, sense parades llibres per vendre'ls; m'imaginava un Sant Jordi amb els carrers plens de lectors llegint als bancs (de seure), als parcs, per les cantonades, a l'autobús i fins i tot a la feina!
M'imaginava un Sant Jordi amb els carrers plens de lectors, més que de consumidors, lectors que una vegada acabat el llibre entrarien un dia qualsevol, o qualsevol dia, en una llibreria (o biblioteca) i en triarien un altre per llegir, només per llegir, tan sols per llegir.
Avui sigueu vosaltres qui trieu el llibre, no us deixeu enredar pels cants de sirena del màrqueting, per les portades atractives o per quins seran els més venuts.
Avui el repte és triar, d'entre tots els llibres que tindreu davant vostre, només aquell que sí, que realment us llegireu!
Bon Sant Jordi i millor lectura!
dimecres, 22 d’abril del 2015
Per Sant Jordi, les “Llegendes de Mas Ritort”
Aquest llibre no apareix als múltiples reculls de novetats editorials que diaris i revistes publiquen aquests darrers dies i setmanes, i tampoc apareixerà entre els llibres més venuts la diada de Sant Jordi!
Tant és! “Llegendes de Mas Ritort” no necessita res d'això per ser considerat, avui mateix, vigília de Sant Jordi i abans de la seva presentació, tot un èxit!
Escrit per Dolors Garcia i Cornellà, Patrícia Reyner, Mar Bosch Oliveras, Josep Llorens Muñoz, Frederic Mayol Ibáñez i Quim Haro “Llegendes de Mas Ritort” és un recull de contes que posen en valor la feina que es realitza als serveis residencials especialitzats que tenen les entitats del grup Plataforma Educativa; les il·lustracions del llibre han estat fetes per joves usuaris dels diversos centres de les entitats del grup.
El llibre el presentarem a Girona per la diada de Sant Jordi en el marc dels Premis d'Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras que convoca Plataforma Educativa per tercera edició.
Per Sant Jordi trobem llibres de tota mena i no hi poden faltar, tampoc, els llibres que tracten sobre el treball social i educatiu de les entitats del tercer sector.
Així ho fem Plataforma Educativa des de fa uns anys, publicant llibres com les “Llegendes de Mas Ritort”, que ni és el primer ni serà el darrer que publica i publicarà Plataforma Educativa!
Si per Sant Jordi sou a Girona és cita obligada una passejada per la Rambla, però també podeu passar, a partir de les 12h, pel CaixaForum Girona (c/ Ciutadans, 19), on podreu viure i gaudir d'un Sant Jordi diferent entre premis d'emprenedoria social, reconeixements i la presentació de les “Llegendes de Mas Ritort”!
I per cert la rosa, d'entre les moltes que podeu trobar, també pot ser, perquè no, una de la Fundació Astres!
Bon Sant Jordi!
dimarts, 21 d’abril del 2015
S'ha incomplert el conveni pel Centre de Visitants de Sarrià de Ter?
| Entra? Ara entre setmana el Centre de Visitants està tancat... |
Tot té un origen i una raó de ser, també el Centre de Visitants del Gironès; com si d'un iceberg es tractés d'aquest equipament només veiem el que sura, que avui és la notícia que pràcticament només obrirà els matins dels caps de setmana, després que el Consell Comarcal hagi pres la decisió de promoure el turisme del Gironès des de Girona, i no des d'aquest equipament de Sarrià de Ter inaugurat fa tot just 4 anys precisament amb aquest finalitat.
Avui ens endinsarem un xic en el que no es veu d'aquest iceberg que és el Centre de Visitants del Gironès: el conveni entre l'Ajuntament de Sarrià de Ter i el Consell Comarcal del Gironès que el va fer possible.
Signat a mitjans de març de 2010 pel llavors (i encara) alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, i la llavors presidenta del Consell Comarcal, Cristina Alsina, el conveni té per objecte "establir els termes i les condicions de la cessió gratuïta d’ús del bé patrimonial següent: finca de 863,90 m2 de superfície útil i de lliure disposició ubicats al bloc 9 PMU Cobega, amb façana a l’Av. de França (volum 4.124, llibre 100 de Sarrià de Ter, inscripció 3A, foli 1, finca 4.037) per a la construcció del Centre de Visitants del Gironès."
La segona clàusula defineix el tipus de cessió i, si bé és redundant, és del tot necessària doncs estableix que "l’Ajuntament de Sarrià de Ter cedeix gratuïtament al Consell Comarcal del Gironès el dret real d’ús de la finca urbana referenciada a la clàusula primera per a la instal·lació del Centre de Visitants del Gironès."
La tercera clàusula del conveni, sobre l'ús del bé patrimonial, obliga el Consell Comarcal del Gironès a usar la finca amb la diligència deguda i per a la finalitat referenciada i la quarta clàusula, referida a la vigència, defineix que aquesta serà "de vint anys a comptar des de la data de la signatura d’aquest conveni. Ambdues parts podran prorrogar la vigència del conveni per un termini de cinc anys més."
La quarta clàusula segueix amb un text que convé llegir detingudament:
"Si transcorreguts els cinc primers anys el servei no disposés de viabilitat econòmica, degudament justificada, s'informarà a l'Ajuntament de Sarrià de Ter de la necessitat de modificar la finalitat a què es destina l’ús, si bé el nou ús es destinarà a una finalitat de servei públic dins l’àmbit de les competències i atribucions pròpies o per delegació que porti a terme el Consell Comarcal del Gironès. En aquest sentit, es crearà una Comissió d'Avaluació composta per dos membres designats per cada ens local que vetllarà per trobar una solució adequada.
En qualsevol cas, l'Ajuntament de Sarrià de Ter tindrà l'opció de recuperar l'ús de la finca una vegada transcorreguts els cinc primers anys i acreditada la manca de viabilitat econòmica i dins el període de vigència d'aquest conveni, fent-se càrrec del pagament de la inversió realitzada a l'immoble fins a 31 de desembre de 2010, amb fons propis, per part del Consell Comarcal del Gironès. El termini per exercir aquesta opció serà de tres mesos a partir de l'endemà en què el Consell Comarcal del Gironès comuniqui a l'Ajuntament de Sarrià de Ter la manca de viabilitat econòmica del projecte."
Més endavant i a mode de parèntesi, trobem a la sisena clàusula, la de les obligacions de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, la "cessió puntual gratuïta de les instal·lacions de l’espai adjacent, previst com a auditori a partir de l’any 2012, amb capacitat de 150 places, d’ús per a les activitats del Centre de Visitants previ acord anual de la programació d’ambdós equipaments." Tan sols recordar que el de l'Auditori de Sarrià de Ter és encara un projecte pendent d'executar...
I també pendent de compliment deu ser un punt important del conveni, el de la clàusula vuitena, referent a la Comissió de Seguiment: "Les parts signatàries intentaran resoldre de mutu acord les divergències que puguin sorgir en relació amb el desenvolupament d’aquest conveni. En cas que això no sigui possible les parts sotmetran les divergències pel que fa a la interpretació o el compliment d’aquest conveni a la jurisdicció contenciosa administrativa."
Des del primer any de funcionament, i successivament al llarg de la seva curta vida, el Centre de Visitants no ha complert les expectatives que a nivell d'activitat (visitants, facturació) s'havien previst. Ignoro si aquesta Comissió de Seguiment, mencionada a la quarta i vuitena clàusula, s'ha reunit per valorar l'execució del conveni i el funcionament de l'equipament; ignoro fins i tot si aquesta Comissió de Seguiment s'ha constituït mai formalment!
Al mes d'octubre passat el president del Consell Comarcal va dir que la ubicació del Centre de Visitants a Sarrià de Ter possiblement no era la més idònia: des d'aquelles declaracions fins ara, fins a la decisió de traslladar la promoció del turisme del Gironès a Girona, s'ha reunit aquesta Comissió de Seguiment?
Són molts més els interrogants i quasi tots convergeixen en un: s'ha incomplert el conveni pel Centre de Visitants de Sarrià de Ter?
Incomplert, estrictament, jurídicament, no ho sé, però sembla evident que les dues administracions implicades, i llurs governs, l'han desatès!
pd1: comunicat del PSC de Sarrià de Ter sobre el tancament parcial del Centre de Visitants
pd2: sobre el cost econòmic del Centre de Visitants...
Sabeu quin va ser el cost econòmic del Centre de Visitants del #Gironès que hi ha a #SarriadeTer? https://t.co/KD3QCMqfMf
— Roger Casero Gumbau (@RogerCasero) April 21, 2015
@tvallory. La inversió fou de 3M €. L'edifici 1,5M (Aj. Sarrià), 0,4M (Feder), 0,5M (Gencat) i resta Consell Comarcal.
— Assumpcio Vila (@avilasimon) April 20, 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








