El proper 20 de novembre farà 40 anys que el milita i dictador Francisco Franco Bahamonde, Generalíssim per la gràcia de pocs, va morir amb el convenciment de deixar-ho tot "lligat i ben lligat".
40 anys després moltes coses s'han deslligat, afortunadament, com la llibertat i la democràcia (encara que millorable), però romanen encara avui lligats aspectes de la nostra societat que caldria deslligar: la vinculació entre l'església catòlica i l'estat n'és una!
El nacionalcatolicisme, terme pompós, caspós i aparentment anacrònic, sembla haver-se sabut mutar, com el pitjor dels virus, per a sobreviure encara avui en la nostra societat democràtica i, suposadament, laica.
Que amb dècades de democràcia l'escola pública no s'hagi pogut alliberar de l'assignatura de religió, pensada i impartida per i des de l'església catòlica, demostra fins a quin punt el nacionalcatolicisme va calar, i profundament, no només en les estructures de l'estat, també en les mentals...
Si és d'Estat, funeral sense missa!
Una altra mostra és l'emotiu funeral d'Estat per les víctimes de l'accident de l'avió de Germanwings que es va celebrar aquest dilluns a la Sagrada Família de Barcelona, un funeral que si havia de ser d'Estat no hauria de ser una missa; un funeral d'Estat que no només hauria de tenir un caràcter més pluriconfessional, sobretot, essent un funeral d'Estat, un caràcter més aconfessional i laic.
El proper 20 de novembre, quan recordem el 20è aniversari de la mort del dictador, potser hauríem de fer inventari del què encara roman "lligat i ben lligat" per, com cantava Lluís Llach, poder-nos-en alliberar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada