Amb la narració que tot seguit reprodueixo l'Abril, la meva filla petita, va guanyar el primer premi de 3r A del concurs literari de Sant Jordi de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter.
Moltes gràcies Abril per deixar-me-la publicar, però sobretot per regalar-nos una història tan bonica! Enhorabona!
La cuca de llum sense llum
Quan les bèsties parlaven i les persones callaven hi havia dues ciques de llum que s'estimaven moolt i van decidir tenir fills. Al cap d'uns temps ja els van tenir.
Tots els fills eren molt bonics i la llum de cada fill era molt bonica, però n'hi havia un que no tenia llum i la resta se'n reia d'ell. Ell es deia Foscor perquè no feia llum.En Foscor estava molt trist. Un dia els seus pares el van abandonar perquè deien que els feia passar molta vergonya.
Al cap d'una setmana quan era lluna plena va demanar un desig: si podia tenir llum. Quan es va despertar tenia llum! Però aquella llum no era normal, era de color marró.
Va tornar cap a la ciutat de les cuques de llum però encara se'n reien més. El van fer fora de la ciutat d eles cuques de llum i li van dir que no tornés fins que tingués llum normal.
A la següent lluna plena va demanar el mateix desig, però la llum se li va tornar gris i encara estava més trist. Pel camí es va trobar un ocellet que va veure a en Foscor molt trist. Li va preguntar què li passava i en Foscor va contestar:
- Estic trist perquè sóc una cuca de llum sense llum. Cada nit de lluna polena demano un desig: poder tenir llum, però la llum em surt de colors lletjos.
L'ocellet va dir que no calia tenir llum, que l'important era respectar. Es Foscor no podia entrar a la ciutat de les cuques de llum sense llum normal. En Foscor va tenir una idea: posar-se roba de mudar i així, tan elegant, només es fixarien en la roba. I així va succeir: el van deixar entrar a la ciutat de les cuques de llum.
L'ocellet també hi va anar; la cuca de llum va ser molt feliç sense llum.
Abril Casero Canyigueral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada