dimarts, 28 d’octubre de 2014

El Centre de Visitants del Gironès, fora de lloc; Sarrià de Ter, en fora de joc!


Inauguració del Centre de Visitants del Gironès, el 26 de març de 2011. Foto: Generalitat de Catalunya
De de raons cadascú té les seves i jo no sóc ningú per donar, i encara menys, treure les raons a ningú. Diuen que aquesta és una potestat del temps, l'únic jutge que pot donar i treure la raó; és el temps qui dirimeix qui té o tenia raó i qui no!

No sé si el temps m'acabarà donant la raó, mentiria si no reconegués que en voldria ni que fos un bocí, però sí m'agrada veure que el temps posa algunes coses al seu lloc, més enllà de les raons d'una i altres!

El Centre de Visitants del Gironès, ubicat a Sarrià de Ter, sembla estar, en declaracions del president del Consell Comarcal del Gironès que el manté, fora de lloc. El president de l'ens comarcal va manifestar l'altre dia  que Sarrià de Ter no és la millor ubicació pel Centre de Visitants del Gironès.

Quasi totes les previsions fetes respecte el Centre de Visitants (visites, ingressos, activitat)  no s'han acomplert i ara el Consell Comarcal reconeix que tal vegada ubicat a Girona aquest equipament tindria uns millors resultats.

Al març de 2011, quan es va inaugurar a tocar de les eleccions municipals, i fins i tot a finals del 2009,  no era només jo qui es posava les mans al cap quan sabíem que es destinava una inversió tan important en un equipament amb poc futur, i del què Sarrià de Ter en pagava un preu molt alt!

Però els meus brams, com a regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i com a conseller comarcal del Gironès, com els de l'ase no van pujar al cel!

I ara, així desubicat, el Centre de Visitants pot deixar en fora de joc a l'Ajuntament de Sarrià de Ter!

Al seu dia el govern municipal, del mateix color polític que el comarcal, va rebre el Centre de Visitants amb els braços oberts i, per mi, els ulls clucs! Ara, davant les declaracions del president del Consell Comarcal, l'alcalde s'ha mostrat sorprès i preocupat alhora...

Jo de moment, com des de fa quasi 5 anys, espero pacient, però amb molt d'interès, per veure si el temps treu la raó als més llestos de la classe i la dóna, ni que sigui per una vegada, al més burro, al burro bramador! Però el burro no sap, o no recorda, que brams d'ase no pugen al cel!