dimarts, 17 de maig del 2016

La caiguda d'Eurovisió


No sé si la coreografiada caiguda de Barei volia ser un homenatge a la cèlebre caiguda de Charlene Tilton a l'Àngel Casas Show, i el seu joc de cames a Lina Morgan...

"Say yay!" i Barei cauran, com va fer ella en plena actuació, en l'oblit dels meus records rarament hi haurà espai al meu magí on desar aquest fugisser record, tal i com ha passat amb tantes cançons i tants intèrprets espanyols d'Eurovisió.

Sí ha perdurat per sempre, però, el record de Remedios Amaya descalça i el seu "¿Quién maneja mi barca?", que se'n va anar a la deriva d'aquella edició de 1983 amb "zero points", tot i que no la seva carrera com a cantant gràcies a la seva veu i talent pel gènere: flamenc, "bulerías", rumba...

En el record també hi ha l'"Europe's living a celebration" de 2002 que va cantar Rosa fruit de la primera edició d'Operación Triumfo o el sorprenent i inesperat Rodolfo Chikilicuatre, una broma que va esdevenir tot un fenomen!

D'altres segur que teniu ben presents el record del "La, la, la" de 1968 amb Massiel, després que Televisió Espanyola (TVE) negués a Serrat cantar-la afegint-hi un trosset en català, o el "Vivo cantando" de Salomé de l'any 1969, les dues úniques vegades en què la cançó representant de TVE ha guanyat el Festival d'Eurovisió.

Eurovisió sempre ha estat quelcom més que un festival de música, per no dir de la cançó: la geopolítica sempre ha estat molt present en les votacions, per mi la part més interessant del festival!

La música, excepte en comptades ocasions, resulta directament prescindible, i més quan els darrers anys l'anglès s'ha imposat i menjat la majoria de llengües del continent: si Catalunya mai hi participa, si us plau, que es canti en català!

Televisió Espanyola ja ni presenta una cançó en castellà, però això sí, si Bruce Springsteen saluda a la parròquia del Camp Nou dient "Hola Barcelona, hola Catalunya!" ells ho tradueixen per "Hola Espanya, hola Catalunya!", no fos cas que ens oblidéssim que Catalunya és Espanya! Novament la credibilitat dels informatius de la televisió pública espanyola cauen com va fer-ho Barei... El més trist és que ja ni ens sorprèn!

El cas és que de no ser perquè a la part inferior esquerra de la pantalla durant l'actuació de Barei hi posava "19 SPAIN #ESP" "Say yay!" podria haver estat la cançó de qualsevol altre país...

"Spain" ja no "is different", sinó que està en caiguda lliure, també a Eurovisió! I no tinc massa clar, avui per avui, que el 26J arregli ni una cosa, ni l'altra!

dilluns, 16 de maig del 2016

24 lligues


Va ser tan sols un miratge: durant uns minuts aquest passat dissabte el Real Madrid va ser virtualment campió de lliga, entre el primer gol de Cristiano Ronaldo al Deportivo de la Coruña i el primer de Luís Suárez al Granada, però el Barça no va fallar i fins i tot Cristiano Ronaldo va entendre no només la lliga, també, la lluita pel pitxitxi, eren missió impossible!

El Barça ha guanyat merescudament aquesta lliga, i si bé la tenia molt clara jornades enrere i es va complicar la vida, en els darrers partits, sota pressió, l'equip no ha fallat: 5 victòries, 24 gols a favor i cap en contra. Aquesta és una bona manera d'assegurar un títol disputat fins al darrer partit!

El títol de lliga és un dels importants a assolir al llarg d'una temporada i és el que d'una manera més clara marca, amb continuïtat, la bona trajectòria d'un equip i fins i tot d'un club en una època determinada; això és precisament el que està fent el Barça aquests darrers anys: marcar una època.

Així ho demostren les sis de les darreres vuit lligues disputades (75%) o les vuit de les darreres onze (73%). Una dada significativa és que des que Cristiano Ronaldo va arribar al Real Madrid (temporada 2009/2010) ell i el club blanc només han guanyat una lliga espanyola, igual que l'Atlético de Madrid, per cinc del Barça.

Però si ampliem el focus fins i tot són notables les catorze de les darreres vint-i-sis lligues disputades (54%): les 4 de Cruyff, les 2 de Van Gaal, les 2 de Rijkaard, les 3 de Guardiola, 1 de Tito i les 2, de moment, de Luis Enrique. En aquest període (1991-2016) el Real Madrid ha guanyat 7 lligues, la meitat que el Barça.

A partir dels anys noranta el Barça ha sabut guanyar lligues de manera més o menys consecutiva, amb certa regularitat, com no havia fet mai a la seva història. Lluny queden els llargs períodes de sequera, especialment els anys seixanta, setanta i vuitanta del segle passat, amb només dues lligues.

És clar que encara queden lluny les 32 lligues que té el Real Madrid al seu palmarès, però al llarg d'aquestes darreres dècades el Barça ha retallat la distància i qui sap si en les properes el podrà atrapar i superar...

Com un oracle alguns periodistes (?) esportius de Madrid fa anys que anuncien el fi de cicle del Barça triomfant, però de moment el fi de cicle sembla ser tan sols un miratge...



dissabte, 14 de maig del 2016

Minuts Musicals retrobats amb June i "The Theme of the Anti-Hero"


Hi ha grups petits que tenen grans cançons, també cançons petites, bé, més que petites mediocres, de grans grups!

June va ser un petit grup de música "indie" de Carolina del Nord que el 1996 va publicar el seu primer i únic disc, "I Am Beautiful", que conté una petita joia musical, "The Theme of the Anti-Hero", que vaig descobrir uns anys més tard en un disc compacte promocional de la discogràfica que el va publicar, Beggars Banquet.

La cançó, ja ho veureu, és molt dels anys noranta, amb la combinació de fragments melòdics i fragments més energètics que tan bé van saber difondre The Pixies i explotar, amb les seves variants estilístiques i estètiques, grups com The Crabnerries o Nirvana. June, amb el seu "indie" rock, també l'encerta amb aquesta cançó!

Tant que vaig escoltar-la anys enrere, tant temps que feia que no ho feia... Ara ja l'he pescat, com a mínim, pels Minuts Musicals Retrobats!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

divendres, 13 de maig del 2016

El vídeo de la setmana: el nou logo d'Instagram


Ho ha fet Google, ho ha fet Twitter, ho ha fet la Coca-Cola, ho ha fet Seat, ho ha fet el Barça, ho ha fet Alfa Romeo, ho ha fet Danone, ho ha fet Facebook, ho ha fet Adidas,ho ha fet Pepsi, ho ha fet Citroën, ho ha fet Apple, ho ha fet el Burger King, ho ha fet Fiat, ho ha fet Nike...

Si totes aquestes marques han renovat al llarg dels anys el seu logotip, la seva imatge de marca, perquè no hauria de fer-ho també Instagram?

Instagram ha canviat el logo de la càmera estil Polaroid "vintage" per un disseny més modern, de línies més senzilles i amb els colors de l'arc de Sant Martí... I amb el canvi de logo també ha redissenyat l'aparença de la seva aplicació mòbil, sense canviar-ne, però, la funcionalitat.

Si triar un logotip no és una decisió fàcil, canviar-lo, renovar-lo en aquest cas tampoc ho és, sobretot per la resistència al canvi que, en més o menys mesura tots tenim. Però quan s'imposa el renovar-se o morir, morir no és una opció.

Així és com des d'Instagram expliquen el seu canvi, la metamorfosi del seu logotip!


A New Look for Instagram from Instagram on Vimeo.

Bon divendres!

dijous, 12 de maig del 2016

A un partit d'adjectivar la temporada del Barça

El Barça pot alçar la lliga aquest dissabte a Granada! Foto: Miguel Ruiz / FCB

L'èxit o el fracàs d'una temporada esportiva d'un equip es mesura per moltes variables i no sempre totes les variables depenen del propi equip, sinó de l'èxit o fracàs dels equips rivals.

És evident que han de pesar més les variables que depenen del propi equip, dels objectius que el propi equip es marqui, però alhora és innegable que un gran èxit d'un equip rival pot eclipsar un bon èxit, una molt bona temporada d'un altre.

El Barça té aquest dissabte l'oportunitat d'adjectivar de molt bona aquesta temporada si assoleix el títol de lliga que Luis Enrique diu encertadament que mereix: el té tan sols a una victòria, o fins i tot menys; tan sols ha d'igualar el resultat que faci el Real Madrid.

Els darrers partits el Barça ha suportat molt bé la pressió de l'Atlético de Madrid, ja descavalcat, i del Real Madrid, guanyant i sobretot mantenint la porteria a zero, després de la crisi de joc i resultats que va patir setmanes enrere i que li van costar l'eliminació de la Lliga de Campions d'Europa.

Res fa pensar que contra el Granada el Barça no pugui mantenir el nivell i la pressió com en aquests darrers partits, però el partit s'ha de jugar i competir per guanyar!

Si el Barça guanya a Granada, o fa el mateix resultat que el Real Madrid, guanyarà la lliga i amb aquest seran ja tres els títols guanyats, de moment, aquesta temporada: Supercopa d'Europa, Mundial de Clubs i lliga espanyola: una molt bona temporada!

És clar que a l'horitzó també hi ha la Copa del Rei que disputarà contra el Sevilla, i que si la pot sumar a la resta de títols permetria adjectivar la temporada de notable...

Però ja sabem que molts culers també valorem la temporada del Barça en funció dels èxits o fracassos d'altres rivals, en especial del Real Madrid, que una temporada més superant crisis i adversitats s'ha plantat a la final de la Lliga de Campions d'Europa i li disputa la lliga espanyola fins al darrer partit: el Real Madrid pot està tocat, però rarament enfonsat!

El Barça malauradament no jugarà aquesta final, o en certa manera sí, doncs haurem d'esperar a saber-ne el resultat per acabar d'adjectivar la temporada del Barça... De moment, però, fem-la molt bona guanyant el Granada!

dimecres, 11 de maig del 2016

Flors de plàstic

Tot el que poden tenir de bellesa les flors de plàstic, ho perden en noblesa... Foto: Pixabay

Girona floreix per primavera, literalment aquests dies del Temps de Flors, i llangueix a la tardor al ritme que cauen les fulles que dauren els camins forans... També amb Girona la natura fa el seu curs i el seu cicle i allà on la natura no arriba hi arriba l'home, que també és natura encara que ja ni se'n recorda. A l'hivern Girona és 10 i a l'estiu cap cuca hi viu, que totes són, com a mínim, a la Costa Brava!

Girona floreix per primavera amb flors naturals, com la natural, l'englantina i la viola dels jocs florals, flors naturals que aquests dies resisteixen estoicament el pas dels dies i de les inclemències del temps, del temps cronològic i del meteorològic, sota la mirada atenta i la delicada mà de jardiners i artistes que les han instal·lat per al nostre gaudi.

Diferents són les flors de plàstic, que sobretot habiten als cementiris procurant emular l'eternitat de les ànimes que ornamenten, car els cossos, caducs com les flors naturals, esdevenen pols. Diferents perquè per més maques que puguin semblar les flors de plàstic no tenen noblesa.

De plàstic van ser precisament les flors que l'editor Quim Curbet va utilitzar per l'ofrena floral que va fer al monòlit dels Manaies el passat mes de març, just un any després de la seva inauguració, monòlit que per fortuna la mirada de l'escultura de Laureà Dalmau i Pla esquiva, i no sembla que vulgui mirar-la, ni de cua d'ull.

Hom podria considerar que en un altre temps, temps era temps, el que simbolitza el monòlit dels Manaies i el Temps de Flors són fruit de la mateixa llavor (del mal?), però mentre les flors naturals de l'exposició floral s'han anat renovant el monòlit dels Manaies ha merescut tan sols una ofrena de flors de plàstic feta més a contracor que a cor què vols!

A Girona és Temps de Flors, alguns dies també de plàstic, i quan convé, si convé fins i tot és temps de porexpan!

dimarts, 10 de maig del 2016

El català no és cosa de tots!


L'any 1982 la Generalitat de Catalunya va endegar la primera campanya institucional de foment del català, aquella protagonitzada per la Norma (no, la Duval no!) i que tenia per lema "El català, cosa de tots!".

Quatre anys més tard naixia a Alcover Francesc Casilla Cortés, avui porter (suplent) del Real Madrid i conegut en el món del futbol com a Kiko Casilla. El porter català entén i parla el català amb absoluta normalitat, si més no així ho ha fet al llarg de la seva carrera futbolística, també darrerament com a porter de l'Espanyol, abans de tornar al Real Madrid.

Aquest diumenge passat, però, en plena zona mixta de l'estadi Santiago Bernabéu a la pregunta formulada en català per un periodista de Televisió de Catalunya Sebas Guim Kiko Casilla va dubtar (en català?) i davant el dubte el cap de premsa del club blanc, Carlos Carbajosa, li va dir: "no, en català no!".

En aquesta situació Kiko Casilla no és el problema, però amb el seu dubte (en català?) el va generar i s'hi va veure immers.

A les zones mixtes els periodistes envolten els jugadors i qualsevol mitjà acreditat pot preguntar, si pot; els caps de premsa hi són presents però, a diferència de les sales de premsa, no ordenen ni donen tors de paraula. Si Kiko Casilla no hagués dubtat i hagués respost en català no crec que hagués passat res, però amb el seu dubte (en català?), dirigint-se al cap de premsa del Real Madrid, li va donar l'autoritat que allà no té i Carlos Carbajosa no la va desaprofitar: "no, en català no".

Una altra qüestió és si Kiko Casilla va dubtar per inexperiència (no és habitual a les zones mixtes per la seva suplència al Real Madrid) o coneixedor del conflicte de rerefons que hi ha entre el Real Madrid i els mitjans catalans en general, i Televisió de Catalunya en particular...

A Televisió de Catalunya, i a altres mitjans catalans, no se'ls dóna torn de pregunta a la sala de premsa del Real Madrid: política comunicativa del club fruit, en el cas de Televisió de Catalunya, d'algun conflicte mal resolt. En aquest afer, doncs, el problema no és només el català, també ho és el mitjà que preguntava!

L'any 1982 semblava impensable que un periodista català preguntés a un jugador, o entrenador català en català en una sala de premsa fora de Catalunya i que aquest respongués també en català. Avui no són pocs els periodistes que allà on sigui (Espanya, Europa o a la Xina popular) li formulen les preguntes en català a, per exemple, Luis Enrique, que respon en castellà però que entén perfectament bé el català, i no passa res...

De fet a les sales de premsa es pregunta i respon en tants idiomes com entenen i saben parlar els qui s'hi asseuen (anglès, francès, alemany, portuguès...). Llàstima que avui, any 2016, hi hagi qui encara no tingui clar que el català, llengua cooficial i constitucional a Espanya, és cosa de tots! I en aquest cas no cal que l'entenguin, ni que el parlin, tan sols que el respectin!

Potser seria qüestió d'enviar-los la Norma, no, la Duval no, aquesta prou bé que la coneixen!

dilluns, 9 de maig del 2016

Olor de Girona

Quina olor fa Girona? Foto: Roger Casero

Anys enrere un anunci es preguntava, ens preguntava, quina olor feien els núvols. Totes les coses fan olor, fins i tot l'inodor en moltes ocasions, contradient-se així i vencent el sifó i el seu efecte inodor!

Fem olor nosaltres més enllà dels perfums que ens vaporitzem, l'olor corporal; fan fins i tot olor, la mateixa olor, famílies senceres, olor que es transmet de pares a fills, de generació en generació com un element característic i identificatiu, quasi un segell genètic!

Fan olor les cases, més enllà de guisats i lleixius, fins i tot els carrers, els barris, els pobles viles i ciutats... Fa olor Girona, aquests dies olor de Temps de Flors, però sota aquest perfum floral temporal s'amaga l'olor veritable de la ciutat, una olor que, com la corporal, no sempre és percebuda i reconeguda pel nostre conscient, però que l'inconscient capta i registra sense cap dubte!

Deurien ser quarts de dues de la nit i la passàvem fent-la petar a la Terrassa El Secret de l'hotel l'Ultònia de Girona, prorrogant una trobada, i retrobada, d'alumnes de l'escola i l'institut que hores abans havíem iniciat al restaurant Can Punxa. I va ser allà quan el més internacional de nosaltres va dir: ostres, sento l'olor de Girona!

Amb prou feines feia una setmana que havia arribat d'Okinawa i en qüestió de dies hi tornarà... Tòquio, Suïssa i Islàndia són tan sols alguns dels indrets on ha viscut... Sens dubte els seus registres olfactius són molt més rics que no pas els meus!

I no parlava només d'olor, sinó pràcticament de tots els sentits: parlava del tacte del Pacífic sobre la pell, no de l'aigua de l'oceà, sinó de l'aire que acarona la pell, diferent del mediterrani o de l'atlàntic, i que també deu ser diferent a Tòquio, diferent a Okinawa...

El seu "sento olor de Girona" va sonar reconfortant, tant com, espero, la companyia que tenia, amics d'infància i joventut que mantenim viva la flama de l'amistat recosint records de lluny i de prop, i cosint-ne de nous...

L'olor de Girona era una olor reconeguda, com el tacte del nostre llit quan hi tornem després d'uns dies de vacances, com l'olor de casa nostra quan hi entrem, com l'alegria de trobar-nos, i retrobar-nos, malgrat les circumstàncies no sempre són alegres...

Fan olor els núvols, fa olor Girona, fan olor els records
i fins i tot aquest article!

dissabte, 7 de maig del 2016

Minuts Musicals retrobats amb Prince i "Purple Rain"


Reconec que de Prince no sabria dir el nom de més de tres cançons seves a banda de la cançó d'avui "Purple Rain": "Kiss", "Nothing Compares 2 U"... buf, ni tres!

És el que té no haver comprat mai res d'ell, ni un disc de vinil, ni una cinta de casset, ni un disc compacte... No recordo els títols de les seves cançons ni la majoria les reconeixeria, però en canvi no he oblidat mai la seva pluja porpra!

Deu ser que no necessito res més d'ell, que amb "Kiss" i "Purple Rain" ho tinc tot, de Prince, un músic que sempre m'ha semblat més preocupat per la música que no per les llistes d'èxit de les seves cançons i les de venda dels seu treballs!

No sé si són porpres les llàgrimes dels fans que el ploren, però porpra serà per mi, per sempre, la seva música!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

divendres, 6 de maig del 2016

El vídeo de la setmana: Girona Temps de Flors 2016


Una flor no fa estiu però a Girona les del Temps de Flors fan primavera!

Amb la mateixa indiscreció que s'obren les flors aquests dies s'obriran patis particulars que ens permetran, més als gironins que als visitants forans, fer el tafaner més enllà de les flors i les instal·lacions florals que els embelleixen encara més.

La ciutat closa s'obre com una flor i nosaltres hi voletegem com si fóssim abelles volant de flor en flor, transitant de pati en pati sortejant turistes despistats i assedegats instagramers cercant la flor que els donarà més "likes".

El Temps de Flors ha arribat a Girona...



Bon divendres!