dimecres, 27 d’abril de 2016

Els trons de Girona

Aquests dies a Girona no han faltat culs per asseure's-hi!. Foto: N. Guisasola (ACN)
No sé si al final Girona va ser, com va preveure i esperava l'alcalde Puigdemont, un parc temàtic  del sobiranisme; diria que no doncs aquelles "Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat" organitzades pel diari El Punt Avui i celebrades a mitjans de juliol de 2014 no van ser les més reeixides i van ser, de moment,  les darreres...

Més que del sobiranisme Girona ha estat aquests darrers dies un parc temàtic de Joc de Trons, amb el tron de la sèrie com a reclam i la projecció del primer episodi de la sisena temporada com a "première" apta només per a afortunats, i autoritats. Veure la façana de l'Ajuntament de Girona disfressada amb porexpan de Joc de Trons sobta i hom es pregunta fins i tot si cal, però no nego que des de la distància i escepticisme amb que no miro la sèrie la meva mirada tampoc és neutra.

Suposo que fa bé Girona d'estirar el fil i aprofitar el moment, tot i que entre les marejadores i astronòmiques xifres que es donen sobre l'impacte econòmic de la sèrie a la ciutat algunes són certes i la majoria suposicions, més càlculs de possibles costos que diners que finalment d'una o altra manera, dringaran a la ciutat.

Girona és una ciutat rica en llegendes, documentades, contades i escenificades de fa anys, i no descarto que amb el pas dels anys Joc de Trons en forgi de noves... Però aquests dies veient les cues i devoció per fer-se una foto al tron que dóna tant de joc i nom a la sèrie no he pogut evitar pensar en la cadira de Carlemany, tron llegendari, aquest sí, que he admirat i venerat tota la vida!

Carlemany mai va ser a Girona però els gironins li hem dedicat amb devoció una cadira i una torre i fins i tot una llegenda sobre la seva espasa que fa les delícies dels qui, com amb la sèrie, també somien amb una Girona llegendària.

Potser sí, al final, m'animaré a veure la sèrie, tot i que llavors el tron ja no hi serà i la façana de l'Ajuntament lluirà la seva habitual estampa de pedra, amb les seves tres portalades; és clar que el meu cul es deleix més per seure a la cadira de Carlemany que no en aquest tron imantat d'espases...