Anys enrere un
anunci es preguntava, ens preguntava,
quina olor feien els núvols. Totes les coses fan olor, fins i tot l'
inodor en moltes ocasions, contradient-se així i vencent el sifó i el seu efecte inodor!
Fem olor nosaltres més enllà dels perfums que ens vaporitzem, l'olor corporal;
fan fins i tot olor, la mateixa olor,
famílies senceres, olor que es transmet de pares a fills,
de generació en generació com un
element característic i identificatiu, quasi un
segell genètic!
Fan olor les
cases, més enllà de guisats i lleixius, fins i tot els
carrers, els
barris, els
pobles viles i ciutats...
Fa olor Girona, aquests dies
olor de
Temps de Flors, però sota aquest perfum floral
temporal s'amaga
l'olor veritable de la ciutat, una olor que, com la corporal,
no sempre és percebuda i reconeguda pel nostre conscient, però que
l'inconscient capta i registra sense cap dubte!
Deurien ser
quarts de dues de la nit i la passàvem
fent-la petar a la
Terrassa El Secret de l'hotel l'Ultònia de Girona, prorrogant una trobada, i
retrobada, d'alumnes de
l'escola i l'institut que hores abans havíem iniciat al restaurant
Can Punxa. I va ser allà quan
el més internacional de nosaltres va dir:
ostres, sento l'olor de Girona!Amb prou feines feia una setmana que havia arribat d
'Okinawa i en qüestió de dies hi tornarà...
Tòquio, Suïssa i Islàndia són tan sols alguns dels
indrets on ha viscut... Sens dubte els seus
registres olfactius són molt més
rics que no pas
els meus!I
no parlava només d'olor, sinó pràcticament de
tots els sentits: parlava del
tacte del Pacífic sobre la pell, no de l'aigua de l'oceà, sinó de
l'aire que acarona la pell, diferent del
mediterrani o de
l'atlàntic, i que també
deu ser diferent a Tòquio, diferent a Okinawa...
El seu "
sento olor de Girona" va sonar
reconfortant, tant com, espero,
la companyia que tenia,
amics d'infància i joventut que mantenim
viva la flama de l'amistat recosint
records de lluny i de prop, i cosint-ne de nous...
L'olor de Girona era una
olor reconeguda, com el
tacte del nostre llit quan hi tornem després d'uns dies de vacances, com
l'olor de casa nostra quan hi entrem, com
l'alegria de trobar-nos, i retrobar-nos, malgrat
les circumstàncies no sempre
són alegres...
Fan olor els núvols, fa olor Girona, fan olor els records i fins i tot
aquest article!
