dijous, 14 d’abril del 2016

Derrota


Al Barça li va faltar, com al Wolfsburg durant bona part del seu partit contra el Real Madrid, un gol per seguir tenint vida a la Lliga de Campions d'Europa d'aquesta temporada; un gol també és el que li va mancar al darrer partit de la Lliga del Tata Martino, un gol també contra l'Atlético de Madrid, que si aleshores se'n va endur el campionat de lliga, ahir es va endur la classificació a les semifinals de la competició europea. Ahir el Barça no va tenir esperit, ni el de Juanito ni de superació, i va recuperar la seva insuportable lleugeresa, que com la fatalitat culer, ja semblava oblidada.

El Barça haurà d'acceptar i pair ben aviat aquesta dolorosa derrota, doncs si s'endinsa en un espiral de desesperació i pessimisme és molt més el que es pot perdre: el més immediat, la Lliga que fins fa quinze dies semblava encarrilada amb solvència i ara en canvi sembla que se li pot escolar entre els dits.

Amb la derrota d'ahir s'esfuma la possibilitat de reeditar el triplet i de guanyar de forma consecutiva una nova Lliga de Campions d'Europa, fet que demostra la dificultat d'assolir tals gestes.

Ahir a Madrid dues fonts van brollar, i brillar, amb especial intensitat: Neptuno i La Cibeles! Com fa dues temporades el Barça ha caigut contra l'Atlético, i com fa dues temporades de retruc ha sadollat de felicitat els seguidors del Real Madrid.

La derrota s'ha d'afrontar i, encara que pesi com una llosa, s'hi ha de conviure; perdre forma part del joc, part de la vida, part del joc de la vida i també del futbol; és clar que hi ha derrotes que costen més de pair, d'assumir que d'altres, és clar que hi ha derrotes que encara no són derrotes, però que et derroten com si ho fossin.

Ahir al vespre em sentia derrotat, i no precisament per la derrota del Barça, sinó per la implacabilitat d'una malaltia, de "la malaltia", que assetja de fa massa temps i en massa fronts una amiga, quasi una germana...

Però com puc sentir-me jo derrotat si ella encara no es dóna per vençuda! Fa temps que li planta cara a la derrota, que hi conviu, hi dorm i hi menja, hi somia i l'odia i alguns dies la mira de fit a fit i amb la seva mirada la repta: t'hi hauràs d'esforçar més!

Al Barça li va faltar un gol ahir, i són més, molts més els que li manquen a la derrota que amenaça les ganes de viure de la meva amiga, quasi una germana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada