24 lligues

Va ser tan sols un miratge: durant uns minuts aquest passat dissabte el Real Madrid va ser virtualment campió de lliga, entre el primer gol de Cristiano Ronaldo al Deportivo de la Coruña i el primer de Luís Suárez al Granada, però el Barça no va fallar i fins i tot Cristiano Ronaldo va entendre no només la lliga, també, la lluita pel pitxitxi, eren missió impossible!

El Barça ha guanyat merescudament aquesta lliga, i si bé la tenia molt clara jornades enrere i es va complicar la vida, en els darrers partits, sota pressió, l'equip no ha fallat: 5 victòries, 24 gols a favor i cap en contra. Aquesta és una bona manera d'assegurar un títol disputat fins al darrer partit!

El títol de lliga és un dels importants a assolir al llarg d'una temporada i és el que d'una manera més clara marca, amb continuïtat, la bona trajectòria d'un equip i fins i tot d'un club en una època determinada; això és precisament el que està fent el Barça aquests darrers anys: marcar una època.

Així ho demostren les sis de les darreres vuit lligues disputades (75%) o les vuit de les darreres onze (73%). Una dada significativa és que des que Cristiano Ronaldo va arribar al Real Madrid (temporada 2009/2010) ell i el club blanc només han guanyat una lliga espanyola, igual que l'Atlético de Madrid, per cinc del Barça.

Però si ampliem el focus fins i tot són notables les catorze de les darreres vint-i-sis lligues disputades (54%): les 4 de Cruyff, les 2 de Van Gaal, les 2 de Rijkaard, les 3 de Guardiola, 1 de Tito i les 2, de moment, de Luis Enrique. En aquest període (1991-2016) el Real Madrid ha guanyat 7 lligues, la meitat que el Barça.

A partir dels anys noranta el Barça ha sabut guanyar lligues de manera més o menys consecutiva, amb certa regularitat, com no havia fet mai a la seva història. Lluny queden els llargs períodes de sequera, especialment els anys seixanta, setanta i vuitanta del segle passat, amb només dues lligues.

És clar que encara queden lluny les 32 lligues que té el Real Madrid al seu palmarès, però al llarg d'aquestes darreres dècades el Barça ha retallat la distància i qui sap si en les properes el podrà atrapar i superar...

Com un oracle alguns periodistes (?) esportius de Madrid fa anys que anuncien el fi de cicle del Barça triomfant, però de moment el fi de cicle sembla ser tan sols un miratge...

Xavi Hernández és llegenda!

Avui sí, ara sí, parlaré de Xavi, de Xavi Hernández!

Avui Xavi ja no és jugador del Barça, club en el que ha passat 25 temporades, les darreres 17 al primer equip, xifres, com les dels títols i rècords assolits, de vertigen!

De Xavi aquests dies s'ha destacat tot el que ha guanyat com a futbolista, els seus títols i rècords,  i s'han lloat les seves característiques i qualitats com a jugador en general i migcampista en particular; reconec que jo no sóc el més indicat, ni el més expert, per glossar-ne la seva figura com a esportista!

Avui vull parlar de Xavi, però no del Xavi celebrant i aixecant títols, sinó del que veia, malgrat la seva bona feina, com eren altres equips els qui celebraven títols!

Tot i que Xavi va guanyar títols en la seva primera temporada amb el primer equip, en especial la Lliga 1998/99 amb Louis Van Gaal, va viure en primera persona el període esportiu i institucional negre del Barça que va des de la citada darrera lliga de Van Gaal a la primera de Frank Rijkaard, la de la temporada 2004/2005.

Xavi, com Carles Puyol i Víctor Valdés,va començar a guanyar títols a cabassos després de viure uns anys d'absoluta sequera, d'una llarga travessia pel desert!

Xavi, malgrat els cants de sirena d'equips europeus amb ofertes econòmicament millors, i esportivament també competitives, va mantenir-se al Barça, fidel al club i als colors, fent madurar el seu joc per, primer amb Rikjaard i després amb Pep Guardiola i Tito Vilanova, ser peça clau en l'estil de joc del Barça i finalment, feliçment, sadollar la seva fam de títols!

Xavi va saber mantenir-se al Barça aquelles temporades difícils, i també ha sabut quedar-se al Barça aquesta darrera temporada, la primera de Luis Enrique, tot i que amb un rol diferent; una altra decisió encertada que li ha permès sortir del Barça per la porta gran, amb un segon triplet al sarró i amb un palmarès farcit amb 25 títols!

Xavi no és el més ràpid, ni el més elèctric, ni el més golejador; és possible que d'altres jugadors (Iniesta, Messi, Busquets) polvoritzin els seus títols i rècords, però Xavi ha estat, al llarg d'aquestes 17 temporades, la màxima expressió de l'excel·lència del joc del Barça al mig del camp, el gran mestre i director d'orquestra sobre la gespa, marcant el ritme dels partits i donant joc als jugadors ràpids, elèctrics i golejadors!

Xavi Hernández ja és un jugador llegendari, una llegenda viva del Barça, club que ja mai més podrà escriure la seva història sense mencionar-lo!

Gràcies Xavi i molta sort a Qatar... fins aviat!

El Barça és el Barça!

El Barça és, reconeguem-ho, un club bipolar!

Hi ha el Barça de sempre, el que perdia lligues a camps d'equips teòricament petits, com aquest darrer partit perdut a Pucela, el Barça irregular (com el d'aquest inici de 2014!) que exaspera el soci, especialment el "tribunero", el patidor; el Barça de la frase "aquesta any sí" a principi de temporada que s'acabava amb un "aquesta any tampoc..."

I també hi ha el Barça que aquests darrers 10 anys, primer amb Frank Rijkaard, i sobretot amb Pep Guardiola, ha dominat el futbol estatal, europeu i mundial. El Barça que ha excel·lit, que ha guanyat títols aquests darrers 10 anys enlluernant a propis i estranys amb bon futbol, un Barça que ha marcat una època!

El Barça és el Barça sí, però quin Barça?

Després d'un Pep Guardiola esgotat i un Tito Vilanova malauradament malalt semblava que el descobriment de Gerardo "Tata" Martino aportava noves dosis d'optimisme a la culerada, però ara, a punt d'encarar el tram on els equips es juguen les garrofes, equip i club semblen estar tocats i anar a la deriva!

Jo avui no dono, ni molts menys, al "Tata" Martino per amortitzat! Tampoc la temporada per perduda ni la plantilla per dur a la deixalleria!

Té prou arguments, i ingredients, el Barça de "Tata" Martino per seguir lluitant per tot i fins al final! I allà on no hi arribi el toc, la màgia, la possessió de la pilota, que hi arribi el que representa Carles Puyol! O és que no és ell també responsable del bon joc i la pila de títols que el Barça ha fet i guanyat aquests darrers anys?

Potser el que li cal a aquesta plantilla és aïllar-se de l'entorn, de la crisi institucional del club, de les renovacions de jugadors, del proper Mundial de Futbol... i centrar-se només en allò que saben fer més bé: simplement jugar a futbol!

I sobretot tenir present que Carles Puyol és, encara avui i fins a final de temporada, jugador del Barça!

Perquè sí, el Barça és el Barça, ja ho sabem... tan com sabem que Puyol és Puyol!

#Teaming, no només per a empreses, també per a grups!

Les 3 vegades que he escoltat "l'speech" de Jil van Eyle sobre Teaming he rigut molt! 

En les tres ha explicat el mateix, però com que la seva història és real i, sobretot, autèntica, escoltar-lo relatar, amb el seu català tirant a "cruyff", la seva història, que neix amb el naixament de la seva filla Mònica, afectada d per hidrocefalia, on hi apareixen personatges com Frank Rijkaard, Shakira i, el millor de tots, el jardiner d'ambdós!

Teaming, una idea simple i senzilla, però molt potent alhora (és un sistema de micromecenatge en el què cada persona aporta 1 euro al mes) estava pensat fins ara només per a empreses, en què voluntàriament les persones treballadores aportaven 1 € de la seva nòmina.

Però ara grups de persones també poden participar del Teaming, organitzar-se, recaptar diners i destinar-los a projectes socials que ells mateixos decideixen!

Teaming em va sorprendre, ara fa aproximadament un any, al TEDxGirona 2011, i Jil van Eyle em va agradar molt, sobretot per la proximitat del format, al Ticket Day de finals de maig d'enguany i em va acabar de convèncer, finalment, al Fòrum Impulsa de la setmana passada... 


Ja ho tinc decidit: aquest 2012, d'alguna o altra manera, m'hi poso!