Quan hom pensa que una persona infiltrada vol arribar al cor de l'organització (o moviment) a espiar, un no s'imagina que la missió impliqui arribar al cor, sentimentalment, d'algú de l'organització.
El cas d'aquesta espia infiltrada apuja el llistó de la manca d'escrúpols a què pot arribar la policia, en aquest cas l'espanyola, per obtenir informació.
Si l'espionatge per si sol ja planteja dilemes legals i jurídics, especialment en democràcies, el d'aquesta naturalesa n'afegeix d'ètics i de morals.
Admiro la valentia de l'Òscar d'explicar-ho a cara descoberta i amb el cor ferit per un engany perpetrat per l'Estat, i m'indigna que el mateix Estat accepti com a vàlides jugades brutes com aquesta.
Sempre he llegit el "Todo por la Pátria" pensant en el compromís de vessar fins a la darrera gota de sang, mai que la defensa pàtria exigís involucrar-se sentimentalment d'aquesta manera tan ignominiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada