La setmana prèvia

Fa mesos que tenim marcada en vermell la data del dissabte vinent, dia 29 de juliol. Serà el dia que celebrarem les noces d'argent!

Ja ho tenim gairebé tot enllestit, tot el que depèn de nosaltres: el lloc (amb piscina!), el menú (senzill), la llista de convidats (vora el centenar i només és família!), els vestits (anirem més mudats que el dia del nostre casament? Anirem més mudats que el dia del nostre casament!)...

Aquests dies estem ultimant alguns detalls de la decoració (bé, en això més ella que jo) i ens falta concretar algunes coses més, però ara ja som a la setmana prèvia, a menys d'una setmana de la festa, i em sembla que ho tenim tot prou ben lligat.

Per a l'ocasió, que no és un casament sinó una celebració, fins i tot m'he descarregat una aplicació d'aquestes que t'ajuden a muntar casaments; sobretot m'ha estat útil per organitzar les taules i apuntar els tipus de menú, i també per la curiositat de veure algunes estadístiques...

Hem d'acabar d'escriure les quatre ratlles que ens voldrem dir i, sobretot, voldrem dir a la família i precisament pensant-hi he recuperat, aquests dies, el diari que sota el títol "Comiat de Solter" vaig escriure el mes abans de casar-me.

El divendres 24 de juliol de 1998, avui fa vint-i-cinc anys, vaig escriure:
"Això s’acosta Sireta, per fi ens casarem, per fi ens n’anirem de viatge, per fi vida de parella al cent per cent, pel bo i pel que no ho és tant, per fi una nova família, la nostra família. (...) Fins demà!
Ah!, i la d’avui, l’última nit de solters que passarem junts; la propera ja estarem casats... i no crec que siguin massa diferents, però sí que seran més seguides..."

Ja som a la setmana prèvia, ja podem comptar els dies que resten només amb els dits d'una mà. Ja ho tenim a tocar, però abans de dissabte no només han de passar alguns dies, també han de passar algunes coses, i algunes molt especials!

Cada cosa al seu moment...