Les etapes del Tour de França tenen un inevitable efecte hipnòtic, no només pel soporífer que ens deixa endormiscats al sofà mentre esperem el moment de l'ascensió transcendental al port de muntanya de torn o de l'esprint ajustat de "foto finish" a la recta final d'etapa, també per l'habilitat de la realització de la retransmissió televisiva d'oferir-nos imatges espectaculars del patrimoni històric, cultural, arquitectònic i natural de França que fan venir ganes de viatjar-hi i visitar paratges, monuments i poblets.
Perquè el Tour de França, més que cap altra volta ciclista, és sobretot un immens i impressionant publireportatge sobre el país gal, una invitació a recórrer els seus paratges, pobles i ciutats, no necessàriament en bicicleta, per capturar amb la pròpia càmera el que ens mostra la televisiva.
Com si la mítica cursa ciclista fos només el pretext, el Tour és un gran anunci turístic de França que ven destins i experiències disparant-nos vistes a vol d'ocell retransmeses des de l'helicòpter i, d'un temps ençà també, des de drons.
A vegades, mig endormiscat al sofà, es produeix un aiguabarreig entre el Tour i els meus somnis, efímers i lleugers, i em sembla estar entre aquells paisatges... De fet, amb el Tour somio despert que algun dia en faré totes les etapes acompanyant el pilot, simplement com a turista, resseguint el mateix recorregut que els ciclistes i fent parada, i naturalment fonda, als finals d'etapa!
Més que córrer i guanyar el Tour, somio recorre'l com a turista...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada