Escil·la
Ciutats clares, temps de sol
m'han abandonat per sempre.
S'encenen enlaire llums,
per fer-me la nit profunda.
Volaven imperials
ales d'àguila damunt
l'hivern. Solitud. Arriben,
a roques hostils dels anys,
bronzes i mures, naufragi.
Mentre se m'emporta el mar
pel pas de cada moment,
recordo camins antics,
febles veus, cançó llunyana.
Com ja l'odi m'és vaixell
atret vers darreres calmes!
Salvador Espriu. Les Cançons d´Ariadna (1949)
Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada