L'energia en general, i la transició energètica en particular, centren aquests darrers anys part del debat polític i social a partir de conceptes com pobresa energètica, el propi de transició energètica, o energia renovable, interpel·lant-nos sobre la responsabilitat personal i col·lectiva que tenim davant la insostenibilitat manifesta del planeta.
Aquest debat, certament polièdric i no exempt de polèmica i controvèrsia, inclou tant la producció de l'energia com el consum, és a dir, com produïm l'energia i com la utilitzem, com la consumim, pel que és un debat que no només interpel·la a les empreses energètiques, també a tots i totes nosaltres, siguem empreses, administracions, entitats o, simplement, ciutadanes i ciutadans.
Aquests darrers mesos el debat s'ha centrat en dues qüestions molt concretes: l'horari de la rentadora, en motiu del canvi tarifari implementat a Espanya, i la conveniència o no d'instal·lar parcs solars i molins de vent al territori, especialment a l'Alt Empordà. Aquestes qüestions, en el fons, giren al voltant dels dos grans temes: com generem l'energia i com la consumim, en aquest cas quan la consumim!
La rentadora s'ha erigit com a símbol del consum energètic, i el seu horari en un autèntic trencaclosques per a moltes famílies, més enllà dels "mems" i les bromes que han circulat per internet. I si bé és cert que la rentadora és un electrodomèstic que consumeix molta energia, també en consumim molta, possiblement més de la que ens pensem, fent altres coses aparentment innòcues per al medi ambient: escriure un correu electrònic, veure una sèrie a Netflix o fer una videoconferència.
Sí, internet també gasta molta energia, i segurament en podríem fer un ús més sostenible.
Internet consumeix molta electricitat per a que funcioni, i nosaltres, com a consumidores i consumidors, volem que ens arribi a alta velocitat i sense interferències. Internet necessita electricitat per a fer funcionar tota la seva infraestructura (pensem ens els routers i altres aparells que tenim instal·lats, i connectats a la xarxa elèctrica, a casa), necessita espai per emmagatzemar dades, necessita refrigerar els servidors que emmagatzemen les nostres dades (això del núvol sembla molt ecològic, però en realitat no ho és tant!), i necessita electricitat per a fer funcionar tot el que connectem a internet, que cada vegada són més coses!
Un estudi de la Diputació de Palència situava el consum energètic derivat de Internet en el 10% del consum d'electricitat de la Unió Europea, el 7% de consum a nivell mundial, amb una demanda que es duplica cada dos anys i amb més del 50% d'aquest consum d'electricitat precedent de fons no renovables i contaminants com el carbó i l'energia nuclear.
Quant contamina un correu electrònic?
Es calcula que cada correu electrònic genera uns 10gr de CO2, pel que si en rebem o enviem uns 3 al dia, és a dir uns 1.000 cada any, la petjada ecològica del nostre correu equivaldria a uns 10kg de CO2 cada any. Us pot semblar poca cosa, i en part és cert; la incidència del correu electrònic en la nostra contribució de generació de CO2 representa només el 0,5%; però per poc que sigui, segur que podem prendre decisions per minimitzar-ne l'impacte.
Veure Netflix també contamina; es calcula que cada hora de consum emet 440gr de CO2, pel que una temporada, equivalent a unes 10 hores, emet 4,4kg de CO2. Quantes hores al dia dediqueu a Netflix o a altres plataformes similars?
Zoom també contamina, tot i que les videoconferències i el teletreball també han contribuït a reduir les emissions de CO2 en la mesura que ens han estalviat desplaçaments, tot i que poc a poc anem recuperant la mobilitat, i el teletreball no ha vingut per quedar-se per a tothom, sinó només per a uns quants.
Sigui com sigui el debat continua girant sobre els mateixos dos eixos: com generem energia i com la consumim. Pel que fa al consum, de la mateixa manera que socialment hem après a tancar l'aixeta i a tancar llums, també haurem d'aprendre a racionalitzar altres usos d'aparells elèctrics i de serveis com internet, procurant consumir menys, o consumir el just i necessari.
I naturalment haurem de seguir avançant en la necessitat de generar energia de fonts renovables, prescindint cada vegada més de les d'origen fòssil, i per tant necessitarem anar tancant, espero que positivament per a tothom, o per a la majoria, els debats oberts que avui tenim al territori...
Article publicat al número 109 de la revista Parlem de Sarrià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada