Pequín és aquests dies, amb els Jocs Olímpics d'Hivern, la capital mundial de l'esport, tot i que aquí estem més entretinguts amb els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 i la controvertida candidatura Barcelona - Pirineus, traient els pètals d'una margarideta: els volem organitzar, no els volem organitzar, els volem organitzar, no els volem organitzar...
Mentre seguim decidint què voldrem ser, olímpicament, quan siguem grans de moment el que ens ha arribat de Pequín, de Beijing, és la primera medalla olímpica d'uns jocs olímpics d'hivern, penjada del coll de la surfista de neu Queralt Castellet, tota una gesta!
Si aquesta és la darrera referència que tinc de Pequín, la més recent, la primera sospito que deuria estar relacionada amb el seu gentilici, pequinès, però no associada a les persones sinó a la raça de gos, ja sabeu, aquest gosset menut i divertit, que la llegenda i mitologia diuen que va ser fruit de la unió entre un lleó i una mico femella, de la que el rei dels animals es va enamorar... Vaja, si fa o no fa com l'ós formiguer!
És clar que per dualitat curiosa la de Jaume Sisa / Ricardo Solfa, i entre les seves cançons n'hi ha una sobre Pequín. I qui també ha cantat a Pequín és el grup madrileny El Buen Hijo.
Pequín va ser fundada, diu la Viquipèdia, fa uns 3.400 anys; i la mateixa basta enciclopèdia diu que les primeres documentacions oficials del gos pequinès es troben en gravats coreans de fa 4.000 anys; podria ser que el gos pequinès fos anterior a Pequín?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada