La Girona que se m'entela

No són pocs els llibres sobre Girona que tinc a casa. Llibres que parlen més de la Girona del passat, la que no vaig viure ni veure i que només conec a través seu, que de la Girona contemporània, la que m'ha vist néixer i créixer, la que he vist créixer i transformar-se. 

Un d'aquests llibres és "Girona desapareguda", que parla d'una Girona que va ser i es va transformar molt abans que jo nasqués; aquestes darreres setmanes, rellegint el llibre "Girona XX-XXI. Geografia urbana d'una ciutat en moviment" (Llibres del Segle, 2021), de Narcís Sastre i Fulcarà, no puc evitar sentir-me una mica frustrat per tenir entelats alguns records de la Girona que d'infant i jove vaig viure i trepitjar, i que com la de les fotos antigues en blanc i negre, també ha desaparegut.

Penso per exemple en l'accés a Girona des del pont de Pedret, quan hi havia el Mercat del Bestiar i una vialitat molt diferent, sense rastre de rotondes per accedir a la Devesa i al centre de la ciutat.

O per exemple la zona del Güell, entre la Devesa i la carretera de Santa Eugènia, farcida de camps i horts, i amb un portal que ja no sé si és record, imaginació o fabulació...

Vagament recordo la plaça Santa Susana quan en comptes de palmeres hi havia cotxes aparcats, o la zona dels químics amb la indústria que hi havia, agonitzant.

Passo per Domeny i no trobo cap imatge nítida, en l'arxiu dels meus records, de com era abans d'urbanitzar-se, i m'esforço en recordar com és ara per no oblidar-me'n quan tot el sector estigui completament urbanitzat, curull de pisos semblants als que ja fa un temps que hi creixen.

L'altre dia vaig haver de buscar una imatge aèria del Parc Central dels anys noranta, un parc que a principis d'aquella dècada havia transitat molt. També recordo que aquell estrenat Parc Central va ser el centre neuràlgic de la campanya del 0,7%, la que reclamava que es destinés com a mínim aquest percentatge dels pressupostos a la Cooperació al Desenvolupament... 

S'entelen les imatges, s'entelen els records d'aquests indrets que ja no són com jo els vaig conèixer. Potser per això tinc tants llibres sobre Girona, potser per això m'agraden les fotos antigues de la ciutat d'ahir; maldo per conservar-ne el record, per evitar que la imatge s'enteli, es torni borrosa, es faci fugissera.

Al capdavall, una part de mi també s'entela quan se m'entela Girona...