Ahir, que la meva filla mitjana va celebrar els 20 anys, em preguntava: sóc més de pensar en els meus 20 anys o en fa 20 anys?
Vosaltres no ho sé, jo sóc més de pensar, en aquestes ocasions, en quan jo tenia aquella edat. Em passarà el mateix d'aquí poc més d'un mes quan la petita en faci 16... El primer pensament serà quan jo en tenia 16, i després pensaré en jo fa 16 anys.
Quan pensem en el nostre "jo" més jove a vegades podem tenir la temptació d'enviar-li una carta des del "jo" adult i madur (?) d'avui, i hi ha qui fins i tot ho fa.
Si ho fes, si avui m'escrivís una carta a mi mateix, al "jo" d'entre 16 i 20 anys, potser m'escriuria entre moltes altres coses quelcom semblant al que Joan Fuster va escriure i voler dir en aquest aforisme:
"Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix."Em temo, però, que la resposta del "jo" jove seria que això de les trampes al solitari no és exclusivament un mal dels joves...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada