Sincerament, no sempre diem el que pensem, el que pensem de veritat, allò que en castellà diuen "la verdad verdadera". És possible que sí que ens diguem, a nosaltres mateixos, el que de veritat pensem, tot i que fins i tot així ens enganyem, ens enganyem a nosaltres mateixos.
Dir el que hom pensa no sempre és fàcil, no sempre és possible i fins i tot no sempre és recomanable; la mentida, o com a mínim no dir sempre tota la veritat, és un inevitable recurs de supervivència.
En altres paraules ho expressava Joan Fuster:
"Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar."I és ben cert que a vegades el que hauríem de pensar, el que diem o callem per a encaixar, per a evitar el conflicte o la confrontació, a vegades dista força del que realment pensem.
Parafrasejant Joan Fuster podria dir que com que no m’atreveixo a dir el que penso del darrer sainet del Parlament de Catalunya, m’esforço a dir el que hauria de pensar... No us penseu, encara penso en el que hauria de dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada