La penúltima vinyeta d'en Sísif

Diuen que les persones que han perdut una extremitat segueixen sentint l'òrgan amputat; en diuen síndrome de membre fantasma i es segueixen sentint sensacions de dolor, picor, escalfor o fred... Qüestió de connexions nervioses i neuronals, suposo.

Salvant les distàncies, i sense ànim d'ofendre a ningú ni voler ser o semblar pedant, a mi em passa quelcom semblant amb algunes seccions del meu diari de cada dia que ja fa temps que no hi són, com els articles d'en Narcís-Jordi Aragó o les vinyetes de La Punxa d'en Jap!

El mateix em passarà, a partir d'avui, amb la tira còmica d'en Sísif que el "periodista orquestra" Jordi Soler publicava des de l'any 1982 al diari El Punt Avui. Aquest periodista tot terreny, que tant et feia un article, un reportatge fotogràfic, uns mots encreuats o una tira còmica, es va morir abans d'ahir i amb la seva pèrdua els lectors fidels del diari trobarem a faltar, sobretot, la seva tira còmica i irònica d'en Sísif, que amb la gota penjada eternament al nas es preguntava (i ens preguntava) coses tan absurdes i alhora vitals.

El buit de la seva vinyeta a la pàgina 3 és dels dolorosos, dels que fan mal i, com en el cas de La Punxa d'en Jap, difícils de substituir, en cas que faci falta fer-ho.

La penúltima vinyeta d'en Sísif, "Malament rai", parla sobre la veritat i la mentida, i la darrera, ja pòstuma i publicada ahir, és en blanc: els quatre quadrats en blanc, un blanc de dol, i el personatge de Sísif fora la vinyeta al lloc on hi havia la imatge d'en Jordi Soler, sempre càmera de fotos en mà i ajustant-se les ulleres.

Aquesta imatge de Jordi Soler, càmera en mà i ajustant-se les ulleres, és la de la seva veritat, la que sempre ha transmès del seu puny i lletra als articles, fotografies i vinyetes; la seva veritat era la seva mirada.