Mentre escric aquestes paraules, assegut al seient 5C d'un vagó de tren camí de Girona (finestra), alço la vista un instant, per reposar-la i trobar motius per seguir teclejant les diminutes tecles de la pantalla del telèfon mòbil, i m'adono d'una taca que tinc als pantalons.
No l'he vist a primera vista. Amb la tauleta que penja i es desplega del respatller del seient del davant el primer que m'ha cridat l'atenció és una enganxina petita que hi ha amb un codi QR en forma de tassa. Al lateral de la dreta del quadrat que forma el codi, mitja circumferència fa de nansa, un trapezi isòsceles invertit fa de platet i dues ratlles ondulades a la part de dalt fan l'efecte de fum, del fumejar del cafè, o de la infusió, que aquesta tassa podria contenir. El que veritablement conté el codi QR, dedueixo, deu ser la carta de productes que pots demanar al tren, quan el personal el travessa amb el carro a mode de bar ambulant.
Abans de veure la taca els meus ulls han repassat, a mode d'inventari, el que minuts abans havia deixat sobre la tauleta desplegada: un llibre que m'estic rellegint per a un article, sobre el llibre, que estic preparant per a una revista local i que he de lliurar els propers dies, tot i que era per abans d'ahir; i un sobre petit, amb la part superior mig estripada, que conté la tovalloleta de gel hidroalcohòlic que el personal del tren ofereix amb cortesia quan aquest arranca de cada estació on s'atura. Del llibre en surten uns petits post-it de colors que marquen les pàgines i els llocs precisos on hi ha frases que trobo interessants, però que no faré servir per l'article que estic preparant, sinó per un altre que encara no he escrit i que, com aquest, alimentarà el meu bloc. El petit sobre de gel hidroalcohòlic està deixat de qualsevol manera sobre la tauleta, amb el dors panxa amunt, i a dins hi ha rebregada la tovalloleta amb la que sortint de l'estació madrilenya d'Atocha m'he refregat les mans.
Després de certificar que sobre la tauleta tot estava en ordre he agafat de nou el telèfon mòbil amb les dues mans, i mirant el teclat he observat en segon pla, a l'inici del camal esquerra i quatre dits més avall de l'entrecuix, la taca. L'he tocat amb els dits i l'he trobat enganxosa, i he tingut la temptació innata d'olorar-me els dits però aquests han topat amb la mascareta... No he tardat en deduir que la taca segurament és de la salsa de mel de canya en la que sucat la tapa d'albergínies a la malaguenya que m'he menjat com a epíleg de la meva estada a Madrid aquests dies, per temes de feina.
Entretingut en les meves cabòries he recordat que tenia pendent escriure l'article de demà (avui per vosaltres) del meu bloc, i que aquest any dedico, cada divendres, a un aforisme de Joan Fuster. Els tinc ordenats alfabèticament i aquest és el d'avui:
"Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents."
Tan sols recordar-vos que no sóc ni notari ni novel·lista, ni bo ni (ni tan sols) dolent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada