La ràdio del cotxe

La primera ràdio de cotxe no va arribar fins al tercer que vam tenir, un Renault 11 de l'any 1985, després del Seat 600 a finals dels seixanta i de dos Simca 1200 dels anys setanta.

La ràdio, no encara ràdio casset, el neteja vidre posterior i la cinquena marxa representaven un avenç important respecte el Simca 1200 color granat, un salt qualitatiu per a la meva família, tot i ser un cotxe modest.

Amb la ràdio al cotxe podíem seguir escoltant "El Suplement" de Catalunya Ràdio, presentat aleshores per Xavier Solà (volta'l!), els diumenges camí de Cantallops, i el futbol amb en Puyal de tornada a casa... Si a casa la ràdio ja era molt present a la cuina, ara conqueria un nou espai: el cotxe!

El ràdio casset va arribar amb el Ford Escort a principis dels anys noranta, és clar que jo no vaig tardar gaire a tenir el meu primer cotxe. Era un fantàstic Renault 6 de finals dels anys setanta, però molt ben conservat; el vaig comprar l'any 1996 i el primer, i únic, que li vaig afegir van ser el mirall de la porta del copilot i, naturalment, un ràdio casset!

Era un d'aquells ràdio cassets extraïbles que quan aparcava el cotxe, aleshores sempre al carrer, amagava sota el seient. A la guantera del cotxe hi tenia una caixa amb cintes de casset amb música gravada, que amb el següent cotxe van passar a ser discs compactes.

Ara ja, ni això! Ara els cotxes tornen a portar "només" ràdio, ara ja no hi ha la ranura ni per cassets ni per discs compactes; ara amb la connectivitat si volem música a la carta ja tenim les aplicacions mòbils, però si volem escoltar la ràdio hem de seguir sintonitzant el dial!

Al cotxe de casa hi ha una llei no escrita que diu que, generalment, qui condueix tria l'emissora; ara que a casa ja som 4 les persones que conduïm, és fàcil endevinar qui ha agafat per última vegada el cotxe només veient el dial de la ràdio, i quan la petita tingui el carnet, passarà el mateix: a casa tants caps tants barrets!

Els cotxes evolucionen molt, cada vegada hi ha més electrònica, cada vegada més connectivitat i poc a poc es van electrificant; ara ja no hi ha cendrers ni encenedors, sinó connectors USB, i per moderns que siguin, per innovacions que incorporin, la ràdio es manté, fidel companyia del cotxe i, sobretot, de qui el mena i hi va.

Ara em semblaria impensable un cotxe sense ràdio, tot i que en els meus 47 anys hi ha un tros de vida, ben bé deu anys, que al cotxe no hi havia ràdio; potser per això, aleshores, hi cantàvem tant!